Apuntes, resumenes, trabajos, examenes y problemas de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

Eduardo Pondal(O bardo):

les regles de la llengua escrita: la retorica i la gramatica.

ENRIC VALOR: pertanyia a la generació truncada de la Guerra Civil. Havia participat en publicacions republicanes abans de la Guerra Civil, per la qual cosa després del conflicte va haver d'exiliar-se o mantindre's en la clandestinitat. Va naixer a Castella el 1911 i va morir a València l'any 2000, els seus últims anys de sa vida els visqué a Maliana. Era autodidacta, es a dir, que aprenia i estudiava la literatura pel seu compte. Abans de la Guerra Civil es dedica i destaca a la difusió de la narrativa de Pompeu Fabra. Entre els escriptors valencians va participar i colaborar en revistes com " El tio Cuc" , " El Camí" , El país València, etc. Després de la Guerra Civil, es dedica a replegar rondalles pel seu compte, deixant de banda... Continuar leyendo "Citas de enric valor" »

Els contes de Quim Monzó es basen en una idea inicial i única, de vegades una sorpresa final, que produeix un gag, una situació còmica, Irreverent i absurda, en els primers llibres, més realista i càustica en els Darrers. Després del seu primer recull de contes –Uf va dir ell--, s’hi fa Perceptible una evolució envers la máxima elisió d’elements superflus, tant pel Que fa a la ficció com al model de llengua literaria. Els motius centrals de la Narrativa de Monzó van des de la solitud existencial fins a la reflexió irónica Sobre l’escriptura. En el segon llibre de contes, Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Mauri(1980), encara és Present una certa atmosfera irónica, però en L’illa de Maians (1985) preval la Reflexió... Continuar leyendo "Quim monzo l'illa de maians selectividad valenciano" »

Les Cròniques dels reis

Presenten Característiques d'un llibre de memòries o autobiografía (narracions en prosa), narren esdeveniments polítics, socials i Militars d'un llarg període. Aquestes cròniques ens permeten Conèixer l'estat de la llengua, les mostres del registre col·loquial Popular. Objectius:

-Mostrar Als lectos i oients lers grans gestes dels monarques

-Autèntics Herois de les narracions

-Justificar Accions polítiques i militars (exemples de noblesa i Heróïcitat)

-Esdeveniments Històrics narrats, fets verídic, subjectiva i interessada

Llibre Dels feits: Primera crònica, parla de Jaume I el Conqueridor (s.XIII). Ell va parlar de la seva vida (crònica dictada). Serveix Un llenguatge col·loquial, gens complicat i senzill.... Continuar leyendo "Finalitat de la cronica de bernat desclot" »

Impersonalitat:l'emisor no es mostra a traves dels enunciats que contrueix ni tampoc implica el receptor en el discurs i no usa díctics que relacionen el seu discurs amb una situació concreta d'enunciació.

Modalització: El conjunt de marques lingüistiques amb que l'emisor manifesta l'actitud o la posició envers allo que diu i a qui ho diu.

L'assaig humanístic: Es un genere literari en prosa de caracter no ficcional que explicita el pensament de l'autor en diversos camps de l'experiencia humana. Manté una voluntat estetica pero amb la finalitat prioritaria de comunicar idees amb una clara explicació autorial.

Ramon Llull

La nostra història literària comença amb Llull, i la Crònica de Desclot. Genera una llengua moderna, apta per a qualsevol temàtica. Ell reuneix els debats del seu temps, presenta una versió confessional dels sabers medievals, bastaven per a la conversió dels infidels.

La vida coetània:

Text dictat per ell, al 1311. Va néixer a Mallorca, educat a la cort, es va casar i va tenir fills. Es va dedicar a la literatura cortesana, va sentir la necessitat de reorientar la seva vida. Se li va aparèixer la figura de Jesús. Ho va interpretar com una crida i va decidir abandonar la vida civil per a consagrar-se a Déu. Va vendre les possessions. S'imposà com a objectiu treballar per la conversió dels infidels, estudiant tot allò... Continuar leyendo "Ramon Llull: La figura literària i religiosa del segle XIII" »

El fènix

–La| gent| an|ti|ga| d’E|gip|te              7

em| cre|ia| l’o|cell| més| bell,                7   a

el| que| mai| no| mo|ri|ri|a,                   7

el| sol| ma|teix, |fet| o|cell.                   7   a

Qui-|sap-|la| gent| m’in|vo|ca|va          7         

en| un| tem|ple| tot| dau|rat;                7   b

ells| de|ien:| –Si| mor| un| di|a,            7

tor|na|rà| res|sus|ci|tat–.                       7   b

Mai| nin|gú| po|gué| sot|jar|-me           7

ni| to|par|-me en| un| can|tó;                7   c

i és| que| s’ha|vi|a| fet| cór|rer|