Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

Escriptura teatral actual: característiques bàsiques

Els canvis des dels anys 60

Descriu les característiques bàsiques de l'escriptura teatral actual: Des de principis dels anys 60 es van produir canvis en l'espectacle teatral, amb la incorporació de gests, el mim, la festa al carrer i una major participació del públic. Cal destacar que el màxim representant va ser el teatre independent.

A més a més, es barrejaven mitjans expressius on les noves tecnologies penetraren també en el món teatral actual, el qual utilitza tècniques antigues com el mim i el circ amb la projecció cinematogràfica de l'obra sobre una pantalla, amb actors que de sobte la travessen.

Per altra banda, el teatre es desentenia de la paraula i el protagonisme l'assolia...

Mercè Rodoreda: La Narrativa Psicològica i la Memòria

La producció literària de Mercè Rodoreda és de caràcter psicològic, ja que està profundament marcada pels esdeveniments culturals i polítics que va viure, especialment l'experiència de la guerra i l'exili:

• La guerra: És tractada com una força destructora de vides, amors i famílies.
• L'exili: L'autora escriu des de la memòria, una acció que aporta el sentit general a la seua obra i l'ajuda a la reconstrucció de la memòria narrativa prèvia (crea el jo narratiu i reformula la seua primera etapa creativa).

Trets Principals de les seues Novel·les

Les seues novel·les estan marcades per la percepció subjectiva del món per part dels personatges. Aquesta visió interior està composta...

Descriu les característiques bàsiques de l'escriptura teatral actual

A partir de 1975, la feina i la funció teatral es van diluir en la construcció espectacular col·lectiva. Els protagonistes eren els directors, l'expressió corporal i la imatge, i les tècniques de treball col·lectiu. Trobem grups com Els Joglars, Els Comediants i Dagoll Dagom. Una mica més tard es van fundar altres companyies, com La Cubana, que van ser la part més innovadora del teatre.

La recuperació del text

Cap a finals dels vuitanta es comencen a estrenar obres d'autors ja coneguts, com Sergi Belbel i Jordi Galceran. El fenomen de la «recuperació del text» té correspondència en l'àmbit europeu. La paraula es revaloritza per la seva capacitat d'abstracció...

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Vida: Nascut a Mallorca el 1913, va ser deixeble de Gabriel Alomar. Va cursar Filosofia i Lletres a Barcelona. Va morir el 1938.

Obra: Nou poemes, Quadern de sonet i Imitació del foc (pòstuma). Va ser autor d'una poesia d'extraordinària qualitat, que combinava diversos procediments surrealistes amb altres de la poesia pura, extrets dels poetes castellans de la Generació del 27 (Lorca, Aleixandre, Alberti...). També va tenir interès pel Barroc i el neopopularisme.

Salvador Espriu

Vida: Nascut a Santa Coloma de Farners el 1913. Va passar bona part de la seva joventut a Arenys de Mar i a Barcelona. La seva producció de preguerra pertany exclusivament al domini de la prosa (El doctor Rip i Laia).

Obra: Autor d'un bagatge...

L'Avantguardisme

Un panorama polític, econòmic i social tan conflictiu havia de produir, obviament, trasbalsos culturals i reaccions en contra de l'ordre i la civilització que, procedents del segle XIX, s'anaven imposant. Així sorgeixen uns nous grups avantguardistes que propugnen la violació de la realitat a través de la destrucció de l'harmonia de colors, formes, melodies, imatges i llenguatge.

Les avantguardes europees

• Cubisme: cerca despullar l'aparença de les coses de la seva realitat temporal i seguint els mètodes de la ciència (superposició d'imatges; poemes en forma de dibuix). Autor: Apollinaire.

• Futurisme: pretén l'anul·lació del món passat, d'una cultura, d'un art i d'un ordre. Les «paraules en llibertat» i la «imaginació

Teatre modernista: Santiago Rusiñol

Va néixer a Barcelona el 1861. Va ser dramaturg, narrador, assagista i pintor. Pertanyia a l’alta burgesia catalana i va organitzar les Festes Modernistes de Sitges.

El teatre de Santiago Rusiñol és un teatre breu però molt intens sentimentalment, que fa un ús molt acurat dels registres lingüístics i del llenguatge. Les obres de Santiago Rusiñol van evolucionar d’una primera etapa simbolista a un acostament al regeneracionisme.

Etapa simbolista

Com a peces simbolistes cal destacar L’alegria que passa (1898) i Cigales i formigues (1901). En elles, el culte a la bellesa i la creativitat dels personatges que representen la Poesia s’oposen al món realista i de mires curtes de la societat burgesa...

Joan Francesc Mira: reflexions sobre la nostra realitat contemporània

L'eix genèric de les seues reflexions és la qüestió de la identitat i les seues conseqüències derivades, generalment en política: el nacionalisme, la relació entre cultura i poder, la creació d'identitats i de símbols representatius, la importància de les llengües per a crear consciència col·lectiva i la possibilitat de manipular aquests interessadament.

Les seues reflexions parteixen de la seua experiència personal i de la dels lectors, fent la lectura pròxima, accessible i suggeridora. Demostra, escèptic davant de les veritats absolutes, el problema peculiar dels valencians i catalans davant de la seua condició nacional, equiparant-los als altres pobles...

Teatre actual

A finals dels anys 60, el teatre d'autor estava sota pressió. Durant els anys 70 i 80, el teatre es desentenia de la paraula, i el protagonisme l'assoliren alguns grups que realitzaven espectacles. Aquests introduiren noves tècniques que van fer un treball immens per a la creació d'un nou públic i la introducció de nous gèneres teatrals.

A finals dels 80 comença un procés de recuperació del text per la capacitat d'abstracció i d'acció. A finals del segle XX i principis del segle XXI es pot definir la seua riquesa i dinamisme. Es pot parlar d'un nou tipus d'autor teatral que s'implica com a director i com a actor (Sergi Belbel). L'autor-director Carles Alberola n'és un exemple. Han escrit també musicals per a sèries...

Connectors i recursos discursius

Naturals: en primer lloc, d'una banda, finalment...

D'addició: a més, i també...

Contrast: però, tanmateix, en canvi, amb tot, ara bé...

Reformulació: o sigui, és a dir

D'exemplificació: per exemple, com ara

Consegüència: així doncs, en conseqüència, aleshores, per això, tant.

Mercè Rodoreda

L'obra permet observar dues línies creatives: l'anàlisi psicològica i la recreació del fantàstic. La psicològica se centra en l'ànima dels personatges (Aloma). Al segle XX assoleix major prestigi l'anàlisi dels sentiments dels protagonistes.

La producció és una reflexió sobre el pas del temps: Aloma tracta la pèrdua de l'adolescència, La plaça del Diamant l'arribada a la maduresa i Mirall trencat la vellesa...

Narrativa de la postguerra

Con la instauración de la dictadura franquista se prohibió el uso público y oficial del catalán, se clausuraron las entidades culturales y los escritores no tuvieron más opción que el exilio. A partir de 1950 se produjo una recuperación progresiva.

Los escritores exiliados mantuvieron una vida cultural activa en catalán y produjeron una literatura cuyo tema central era el exilio. Los que se quedaron en España se reunían y publicaban de forma clandestina.

La narrativa fue el género que más sufrió las consecuencias de la postguerra. Los narradores aportaron temas y experiencias personales con las mismas técnicas de antes de la guerra y con una moderada incorporación de la novela europea y americana. En los...