Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

Literatura Medieval: Trobadors i Joglars

Trobador: És un poeta i compositor de l'edat mitjana que creava composicions literàries i musicals destinades a ser difoses pel cant dels joglars. El terme poeta es reservava en aquella època per a aquelles persones que escrivien en llengua llatina.

Joglar: Era l'intèrpret musical dels textos escrits pels trobadors, la persona que transmetia a través del seu cant, el seu camí i el seu instrument les obres èpiques dels segles XII i XIII.

Classificació i Característiques de les Tipologies Textuals

1. Textos narratius

Expliquen unes accions o fets que poden ser reals o imaginaris, els quals es desenvolupen en un temps i en un lloc determinats. Tenen una estructura clàssica formada per:

• Plantejament

Joan Fuster

El conjunt de la producció literària de Joan Fuster es constituí aviat en una referència estimulant de normalitat cultural per a la societat valenciana. En els seus assajos va donar carta de naturalització a la prosa d’idees i va abandonar la dedicació tradicional de la nostra literatura als versos. A més a més, la influència de Nosaltres, els valencians, des que es va publicar el 1962, ha estat profunda en la societat valenciana.

En aquest llibre, l’examen de consciència característic de l’assaig fusterià es va convertir en una interrogació radical sobre els valencians com a col·lectivitat. El resultat d’aquest examen constatava un país provincià i despersonalitzat, que no té consciència de ser-ho i que...

Descriu les característiques bàsiques de l'escriptura del teatre actual

El teatre col·lectiu de grups com Els Joglars va dominar l'escena teatral en els anys 70 i 80. A partir de finals dels 80 torna el teatre d'autor i es produeix la recuperació del text amb autors com Benet i Jornet, que s'impliquen en el procés de producció teatral.

En l'escriptura teatral actual destaquen les tendències i autors següents:

1. Sergi Belbel i nous dramaturgs: teatre que analitza la realitat amb ironia i humor, amb diàlegs àgils i una estructura dramàtica.
2. Luïsa Cunillé: teatre d'investigació, centrat en els conflictes individuals més que en els col·lectius, caracteritzat pels diàlegs.
3. Teatre comercial: comèdies fàcils, lleugeres i ben construïdes.

A literatura no primeiro terzo do século XIX

Os primeiros textos teñen un carácter menos literario e máis propagandístico. Distinguimos dous grupos: políticos e literarios.

Textos políticos

• Uns teñen como obxectivo a busca dun apoio popular na guerra contra os franceses. Son mostras da literatura de combate en lingua galega.
• Citamos o romance anónimo "Un labrador que foi sarxento" e a prosa de Xosé Fernández de Neira "Pobrezas de Galicia".

Textos literarios

• Cómpre citar os villancicos da escola catedralicia de Mondoñedo (de Antonio María de Castro Neira) e os da escola compostelán de Vicente Turnes e Alberto Cammino.
• No xénero poético encadranse os sonetos satíricos de Antonio Arias Teixeiro, así como a Alborada e a Égloga de Belmiro

Prosa xurídica e didáctica

Sábese de múltiple tradución ao galego-portugués dos tratados xurídicos latinos, castelán... Tamén coñecemos textos didácticos e ordenanzas municipais e gremiais. Algúns deles son:

• Tratados sobre as enfermidades e o coidado dos animais: Tratado de albeitaría, sobre os cabalos, ou Libro de falcoaría, sobre os falcóns, ambos do s. XV.
• Regulamentos gremiais: Libro de cambadores de Santiago, s. XV.

Galicia nos séculos escuros

Chámase así o período de literatura que abarca desde finais do s. XV ata principios do s. XIX.

Contexto histórico

No ámbito político

Tras a morte do rei Henrique IV, a finais do s. XV orixinouse unhas loitas sucesorias pola coroa de Castela entre Xoana a Beltraneja, filla do rei e apoiada...

El Teatre en la Postguerra Catalana

Després de la Guerra Civil (1939), les representacions teatrals en català van ser anul·lades fins a l'any 1946. L'any 1947, Josep Maria de Sagarra va reprendre la producció i representació pública amb l'estrena de La fortuna de Sílvia.

Les dècades dels anys 40 i 50 van ser globalment pobres pel que fa al teatre català, a causa d'empresaris poc emprenedors i, principalment, de la censura franquista. Malgrat tot, hi hagué reaccions creatives a títol individual per part d'autors ja experimentats en altres gèneres, com Salvador Espriu i Joan Brossa. D'altra banda, Joan Oliver (Pere Quart) va obrir el debat crític sobre el panorama de l'època i va reclamar un nou impuls cultural.

En aquest context van...

La sociedad estamental del Antiguo Régimen

¹Sociedad estamental: tipo de organización social propia del feudalismo, en la que la gente estaba adscrita a estamentos que definían las actividades a las que podían dedicarse y los derechos que gozaba cada uno de sus miembros. La sociedad se dividía en estamentos, grupos cerrados a los que se pertenecía por circunstancias de nacimiento, con derechos tradicionales y estables.

Los tres estamentos

• Clero: encargado de rezar y asegurar la protección espiritual. Era una minoría muy pequeña de la población y no era un grupo homogéneo: el alto clero procedía de la clase noble y vivía con lujo, mientras que el bajo clero tenía un nivel de vida mucho más modesto.
• Nobleza: encargada de combatir y

Joan Fuster i la figura de l'assagista

Joan Fuster és l'assagista peninsular més important de les generacions sorgides després de la guerra civil. La seua obra, deixant de banda una inicial dedicació a la poesia, es pot classificar en tres blocs:

• a) obres de temàtica humanística i general. En aquests llibres Fuster tracta temes que van de la història a la política, passant pels més diversos aspectes de la vida cultural i quotidiana.
• b) obres destinades a reflexionar i investigar sobre la identitat col·lectiva dels valencians, llibres bàsics per al coneixement de la història, la cultura i els problemes d'identitat nacional del País Valencià.
• c) obres de crítica i d'història literàries: en aquest apartat destaquen els estudis dedicats

Autors clau de la literatura valenciana i catalana del segle XX

Vicent Andrés Estellés

Estellés és un poeta important de la postguerra que va patir l’exili interior. Comença com a periodista i la seua producció poètica va ser coneguda gràcies al llibre Llibre de meravelles. També destaca «Mural del país valencià», que exalta la geografia i la història dels pobles valencians.

Els trets més destacats de la seua obra són:

• Tema de la mort molt present.
• Amor expressat de forma directa.
• Ús de mots propis.
• Registre col·loquial.
• Ús de la retòrica o la paròdia.

Joan Fuster

Fuster és precursor de l’assaig. La seua obra és una reflexió sobre l’ésser humà: reflexiona i fa reflexionar sobre problemes actuals amb una visió universalista....

Santiago Rusiñol: vida y obra de un artista polifacético

Santiago Rusiñol nació en Barcelona y fue un artista polifacético que destacó sobre todo como dramaturgo y pintor. Vivió largas temporadas en París junto a Ramon Casas y otros artistas como Miguel Utrillo, Ramon Canudas y Enric Clarasó. Cabe destacar que Rusiñol fue el organizador de las Festes Modernistes celebradas en Sitges y participante de las tertulias artísticas de la cervecería Quatre Gats, y dedicó su vida a cultivar su vocación artística.

Obras más importantes

Sus obras más importantes fueron Amant pel món y Oracions, poemas en prosa, pero la que realmente le dio fama fue L'alegria que passa, una obra de un solo acto musicada por Enric Morera que planteaba el...