Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

La narrativa catalana després de la Guerra Civil

Context sociopolític (guerra civil a 1939): El juliol de 1936 l'exèrcit espanyol va alçar-se contra el govern de la Segona República. Així comença la guerra entre republicans i feixistes. El 1 d'abril de 1939 la Guerra Civil s'acaba i comença una nova etapa política, socioeconòmica i cultural marcada per la repressió i la imposició d'un règim no democràtic.

En aquest context, els nostres escriptors no tenen altres opcions que l'exili, el silenci o escriure en castellà, de manera que es trenca la continuïtat de la literatura de la nostra llengua. La narrativa fou el gènere que més va patir la censura, ja que requereix editorials que tinguin permís per publicar i capital per fer-...

Escola valenciana

La Escola valenciana va ser un grup d'escriptors integrants dels cenacles literaris entre 1458 i 1518. A la segona meitat del segle XV, València era una ciutat de cultura, brillant i pròspera del Mediterrani, i això va propiciar un augment de la producció literària.

Àmbits de la producció literària

La producció es va desenvolupar en dos àmbits:

• Àmbit aristocràtic: representat per Joan Roís de Corella. Eren autors menys vinculats a la cort, que recreaven els clàssics amb un caire humanista, un llenguatge culte i retòric.
• Àmbit burgès: representat per Jaume Roig. Conreava una literatura satírica i realista, que pretenia divertir i retratar la societat amb un llenguatge viu, entenedor i popular.

Certàmens literaris

Bloque 1: Edad Antigua y Medieval

Concejo de la Mesta

Definición: Asociación ganadera de carácter local creada para defender los intereses ganaderos y regular los movimientos del ganado en sus respectivas zonas de pastoreo y trashumancia.

Repoblación por presura

Contexto y definición: Método de repoblación llevado a cabo al norte del Duero entre los siglos VIII y X. Consistió en la libre ocupación de tierras por parte de repobladores-campesinos, animados e impulsados por la nobleza y la monarquía. Se les concedía la propiedad de la tierra a condición de que la cultivaran, manteniendo la condición jurídica de hombres libres.

Fenicios

Origen e influencia: Pueblo colonizador procedente del actual Líbano que se extendió por la costa sur...

El Renacimiento

El Renacimiento es una renovación cultural que se inspira en las ideas y en el arte clásico de Grecia y Roma. El espíritu humanista se desarrolla en Italia durante los siglos XIV y XV. La aparición de la imprenta en 1474 favoreció la difusión del movimiento.

La producción literaria en lengua catalana fue escasa, e incorpora tímidamente los nuevos corrientes italianos. Los escritores comenzaron a emplear el castellano como lengua literaria. En Valencia, en la corte de la virreina, hermana de Foix, los escritores usaban el castellano o escribían en bilingüe.

Producción literaria renacentista: aparición de la poesía y de nuevos géneros como el ensayo, y un cambio en el uso de la lengua literaria. La hegemonía del castellano...

Benet i Jornet: realisme, experimentació i televisió

Benet i Jornet és el representant d'una generació que ha crescut durant el franquisme. La seua obra es caracteritza per contindre trets del realisme històric i pren com a models a Bertolt Brecht, Buero Vallejo, Salvador Espriu i Arthur Miller, entre altres.

Al llarg de la dècada dels setanta, la base realista evoluciona i es reformula per mitjà de l'experimentació formal. En la dècada dels noranta, l'autor inicia un nou cicle en què no sols realitza una renovació formal, tècnica i estilística, sinó que també reflexiona sobre els seus temes més personals. És a dir, es produeix un canvi tant en la temàtica com en l'estètica teatral.

Paral·lelament a aquest teatre més formal,...

El Modernisme literari és un moviment que es donà a Catalunya a la darrera dècada del segle XIX i durant la primera del segle XX. Segons alguns autors, és una evolució del simbolisme francès; segons d'altres, és un estil hispanoamericà de finals del segle XIX. A Catalunya, el Modernisme té un significat especial, perquè adquireix una dimensió reformadora i revolucionària. No es tracta només de modernitzar, sinó també de contraposar-se a una societat immobilista i antiquada. D'aquesta manera, el Modernisme es converteix en una eina transformadora i s'insereix en una realitat social. L'objectiu principal era situar la cultura catalana a nivell europeu. També presentava una reacció contrària a l'estètica i als plantejaments...

AVANTGUARDISME

1. Definició

Un dels grans detonants va ser la Primera Guerra Mundial. L'Avantguardisme va ser un moviment cultural que volia trencar amb el passat. Defensava el progrés tècnic i el canvi de valors morals, i va provocar una crisi de la creació artística. Va afectar a totes les formes de creació, i dins la literatura afectarà sobretot la poesia.

2. Principals moviments de l'Avantguarda

2.1. Cubisme: Apareix el 1907 de la mà de Pablo Picasso amb un quadre que es diu "Les senyores d'Avinyó". L'espectador ha de reconstruir mentalment l'objecte. Les tècniques cubistes que afectaran la literatura són el collage i el cal·ligrama.

2.2. Futurisme: 1909, Marinetti. Proclamava que l'èxit de l'atzar està per damunt de l'intel·lecte....

La literatura catalana de la postguerra

Aquesta època va estar marcada per la prohibició i la censura del català a les escoles. A més, hi va haver escassa literatura a causa del nombrós exili d'intel·lectuals, a València i va destacar la producció en vers. Els gèneres minoritaris no es van veure tan afectats, però sí la narrativa. Al final de la Segona Guerra Mundial la situació va millorar i van sorgir nous gèneres literaris:

Gèneres narratius

• La novel·la fantàstica i d'evasió: pretenia fugir de la realitat mitjançant l'humor i la ironia. Inventa personatges i jocs. Destaca Joan Perucho.
• La novel·la psicològica: és de caràcter catòlic i existencialista. Destaquen en la producció d'aquest gènere Benguerel i Mercè Rodoreda.

El modernisme català

Al tombant dels segles XIX i XX va aparèixer el modernisme, defensor de la modernitat i la novetat. A Catalunya, els modernistes s'oposen als renaixentistes i defensen una cultura nacional i no només religiosa.

Corrents ideològics i estètics

• Regeneracionisme: defensa cultivar el poble i canviar la societat mitjançant l'art; s'oposa al conservadorisme burgès (Jaume Brossa).
• Esteticisme: defuig la societat i es refugia en l'art, entès com un tot (Santiago Rusiñol).
• Simbolisme: moviment nascut a França com a reacció al realisme, que busca allò espiritual, imaginari, religiós o somiador (Charles Baudelaire).
• Decadentisme: moviment que es recrea en allò morbós, decadent i malaltís, com a reflex de la societat finisecular

L'Humanisme

La prosa de la Cancelleria: els reis de la Corona d'Aragó van recórrer als homes més cultes i preparats de la cort perquè fessin les seves funcions. Es redactava amb precisió notarial i amb llatí, aragonès o català.

Bernat Metge

• Escriptor culte i refinat.
• Molt influent a la cort.
• Intenció política exculpatòria.
• Obres misògines.
• Lo Somni.

Decadència

Narrativa popular

Rondalles

• Narració popular i tradicional.
• Dedicades als nens.
• Bèsties que signifiquen persones i el seu comportament.
• Fan un retret moral.
• Trama senzilla.
• Llenguatge molt expressiu.
• Fórmules d'inici i de final ("Hi havia una vegada...", "...i van ser feliços i van menjar anissos").
• Al segle XIX es van començar a recollir i transcriure (Jacint Verdaguer, Manuel Milà,