Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

El Noucentisme i l'Escola Mallorquina: Poesia, Literatura i Modernisme Català

Otras lenguas extranjeras15,83 KB

1. El Noucentisme

El Modernisme es dóna per acabat l'any que va morir Joan Maragall, el 1911, com a data d'inici del Noucentisme s'ha pres el 1906. Cronològicament, per tant, el Modernisme i el Noucentisme són dos moviments que s'encavallen.

Noucentisme és una paraula que va popularitzar l'intel·lectual Eugeni d'Ors des dels articles que va publicar a La Veu de Catalunya en una secció que va titular Glossari.

El Noucentisme és el moviment politicocultural que, entre el 1906 i el 1923, aproximadament, recull les aspiracions dels capdavanters de la burgesia catalana, crea una ideologia dels seus interessos i formula uns models de comportament social per fer possible la seva acció reformista.

L'any 1906 es considera la data d'inici del Noucentisme...

Continuar leyendo "El Noucentisme i l'Escola Mallorquina: Poesia, Literatura i Modernisme Català" »

El Noucentisme català: Eugeni d'Ors, Josep Carner i les claus del moviment

Otras lenguas extranjeras3,93 KB

1. El Noucentisme i Eugeni d'Ors

El Noucentisme va ser un moviment literari i cultural que va prioritzar el gènere de l’assaig perquè tenia com a objectiu principal la imposició de les pròpies idees al conjunt de la societat catalana.

L’autor que més en destaca és Eugeni d’Ors, la producció literària en llengua catalana del qual se situa entre 1906 i 1920, etapa en la qual esdevé l’impulsor i el teoritzador màxim del Noucentisme. El seu assaig més important és el Glosari, un recull de les glosses que entre 1906 i 1920 va signar diàriament a La Veu de Catalunya amb el pseudònim de Xènius.

Els ideals orsians

Els ideals d'Eugeni d'Ors es poden resumir en sis conceptes fonamentals:

  • Noucentisme: Jugant amb el doble valor numeral
...
Continuar leyendo "El Noucentisme català: Eugeni d'Ors, Josep Carner i les claus del moviment" »

Pere Calders i el Retorn de l'Exili: Confrontació amb el Realisme Social i Reivindicació de la Fantasia

Otras lenguas extranjeras2,73 KB

L'exili a Mèxic i el context de postguerra

Durant el seu exili a Mèxic no va publicar cap llibre. Els efectes de la guerra van trencar els projectes personals de molts escriptors que van haver-se de refugiar a l'exili; en el cas de Pere Calders, va influir molt poc en la seva narrativa.

El retorn a Catalunya i el debat amb Joaquim Molas

El 1962, Calders torna a Catalunya i es troba amb una situació cultural molt diferent de quan va marxar. Es va produir un intens debat entre Calders i Joaquim Molas, un gran acadèmic de l'estudi de la literatura catalana, centrat en:

  • El problema d'encaix entre els pressupòsits d'un sector progressista de l'acadèmia i la crítica que promovia i defensava un nou model d'anàlisi del fet literari.
  • La defensa d'
...
Continuar leyendo "Pere Calders i el Retorn de l'Exili: Confrontació amb el Realisme Social i Reivindicació de la Fantasia" »

Edad Media en Cataluña: Literatura, Sociedad y Cultura Medieval

Otras lenguas extranjeras5,1 KB

Características de la Edad Media

Sociedad: dividida en tres estamentos: nobles, clero y campesinos. Con el crecimiento de las ciudades aparece la burguesía en el siglo XIV.

Mujer: son poco frecuentes los casos de literatura femenina.

Teocentrismo: Dios es el centro de todo.

Cultura: a finales del siglo XIII se desarrolla alrededor de las cortes o los monasterios. A partir del siglo XIV se extiende a la clase social urbana.

Avances técnicos:

  • Inicio del siglo XIII: utilización del papel.
  • 1450: la imprenta de Gutenberg revoluciona la forma de transmitir la información (más rapidez, más gente accede a ella).

Autoría: los escritores no conocen el plagio. Escribir significa imitar a escritores prestigiosos.

Sistema feudal

Pacto de vasallaje: señor...

Continuar leyendo "Edad Media en Cataluña: Literatura, Sociedad y Cultura Medieval" »

Ramon Llull i la Poesia dels Trobadors: Literatura Medieval Catalana

Otras lenguas extranjeras5,93 KB

Ramon Llull

Característiques de la seua obra

  • Obra immensa de temàtica diversa.
  • Difusió de la reforma de la cristiandat i conversió dels infidels.
  • Primer autor que escriu obres cultes en llengua romanç (filosofia i ciència en romanç, no exclusivament en llatí).
  • Model de llengua: creació de paraules noves (neologismes), amb una prosa senzilla, corrent i moderna.
  • Ús freqüent d'exemples (exempla) per fer comprensibles els conceptes abstractes.

Classificació de les seues obres

  • Obres filosòfiques: Art abreujada d'atrobar veritat, Llibre del gentil e dels tres savis, Ars generalis ultima, Rethorica nova.
  • Obres científiques: Tractat d'astronomia, Liber de geometria nova, Arbre de ciència.
  • Obres pedagògiques i narratives: Llibre de l'orde de cavalleria,
...
Continuar leyendo "Ramon Llull i la Poesia dels Trobadors: Literatura Medieval Catalana" »

Ausiàs Marc i Vicent Ferrer: Literatura i predicació en la València medieval

Otras lenguas extranjeras2,64 KB

Ausiàs Marc

Ausiàs Marc va estar vinculat a Gandia, Beniarjó i València. Era d'una família de la petita noblesa valenciana: fill del poeta Pere Marc i nebot de Jaume Marc. Va participar en la campanya militar d'Alfons el Magnànim a Itàlia i fou recompensat amb terres i privilegis. Es va casar amb Isabel Martorell; després de la mort d'aquesta es va veure involucrat en diversos plets i va contreure matrimoni amb Joana Escorna.

De l'obra d'Ausiàs Marc es conserven 128 poemes, dividits per temàtiques:

Cants d'amor

Marc teoritza sobre l'amor i considera diferents classes d'amor:

  • Amor sensual: dominat pel desig.
  • Amor fi: de caràcter espiritual.
  • Amor venal: que respon als interessos quotidians.

Cants de mort

Es planya de la mort de l'estimada i...

Continuar leyendo "Ausiàs Marc i Vicent Ferrer: Literatura i predicació en la València medieval" »

Kazetaritza-testuak, Lanak eta Genero Assagistikoak

Otras lenguas extranjeras4,58 KB

Testu Informatiboak eta Iritzikoak

Testu informatiboek helburu nagusi dute pertsona, leku, akzio edo gertakariei buruzko informazioa transmititzea; iritzi-testuek edo testu interpretatukoek, aldiz, ez dute informazioaren ezaugarri propioekin bat egiten, ideiak dibulgatu nahi dituztelako eta sorkuntza pertsonalarekin oso lotuta daudelako.

Kazetaritza-generoak

  • Informatiboa: albistea, erreportajea (errealitatea estilorik expositibo batean), kronika (bi fasetan, gertaerak jaso eta zabaltzen dituena).
  • Iritzia: editoriala, polemikoa, interpretatiboa, objektiboa. Kritika (aditu baten ikuspuntu eta balorazioa, obrak ezagutarazteko). Artikulua (luzeagoa, defentsa arrazoitua, espezialista batek egina, etab.).

Hasierako Baliabideak

Sintesia, aipamena, galdera,

...

Continuar leyendo "Kazetaritza-testuak, Lanak eta Genero Assagistikoak" »

Consecuencias da Primeira Guerra Mundial e a Revolución Rusa de 1917

Otras lenguas extranjeras3,58 KB

Consecuencias da Primeira Guerra Mundial e os tratados de paz

O fracaso das estratexias de diversión ao longo de 1915-1916 produciu importantes cambios nos ámbitos da política, a sociedade e a economía:

  • Ámbito político e económico: En primeiro lugar, o liberalismo político dera paso a un crecente dominio do Estado sobre a sociedade e a economía. Os enormes gastos financeiros impuxeron medidas de control sobre a produción e a distribución, tales como a nacionalización de fábricas de armamento e o control rigoroso do transporte ferroviario.
  • Burocracia estatal: En segundo lugar, produciuse un crecemento sen precedentes da burocracia administrativa civil e militar co obxectivo de organizar a produción e o esforzo bélico xeral.
  • Estrutura
...
Continuar leyendo "Consecuencias da Primeira Guerra Mundial e a Revolución Rusa de 1917" »

Narrativa en valenciano de los años 70 a los 90: contexto, tendencias y autores clave

Otras lenguas extranjeras2,78 KB

Contexto histórico y cultural

La época comprendida desde los años setenta hasta los noventa comienza con los últimos extremos del franquismo, la agitación política y estudiantil. Al mismo tiempo se desarrollan la industria y los servicios, en un país cada vez menos agrario. Se desarrolla el turismo y un sentimiento europeísta. Los últimos años están caracterizados por movimientos artísticos en evolución constante. Este ritmo cultural viene de un desarrollo económico, político, social.

Entre 1975 y los noventa, nuestra lengua se ha hecho eco de la pluralidad y de la tendencia a la evolución. Nuestras lenguas han recuperado el ritmo y el tono, además de la calidad.

La narrativa: crecimiento y consolidación

La narrativa mejora con...

Continuar leyendo "Narrativa en valenciano de los años 70 a los 90: contexto, tendencias y autores clave" »

El Romanticisme i el Modernisme a la Literatura Catalana: Context, Característiques i Autors

Otras lenguas extranjeras5,74 KB

El Romanticisme

Definició i origen

  • Definició: Moviment cultural i artístic que neix per oposar-se a l’ordre racional del Neoclassicisme.
  • Origen: A finals del segle XVIII a Alemanya i Anglaterra; es va estendre per Europa durant les primeres dècades del segle XIX.
  • Punt de partida:
    • Publicació de la novel·la Les tribulacions del jove Werther (1774), de Goethe.
    • S’hi personifiquen les decepcions i desenganys de les noves generacions.

Espanya i Catalunya

  • Es fa perceptible després de la Guerra del Francès (1814) i durant els anys d’absolutisme del rei Ferran VII.
  • La revista El Europeo (1823-1824): Plataforma de difusió clau de les idees romàntiques que venien d’Europa. La repressió absolutista de Ferran VII va obligar que El Europeo hagués
...
Continuar leyendo "El Romanticisme i el Modernisme a la Literatura Catalana: Context, Característiques i Autors" »