Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

Vocabulari d'alemany: transport, lloc i preposicions

Otras lenguas extranjeras2,07 KB

Bahn (metro)

Bus

Flugzeug (avió)

Straßenbahn (tramvia)

LKW (camió)

Taxi

Abfahrt (sortida de mitjà de transport)

Weg (camí)

Reisebüro (agència de viatges)

Ankunft (arribada)

Abflug (sortida de vol)

Gleis (via)

Bushaltestelle (parada d'autobús)

Anschluss (connexió)

Ticket

Durchsage (missatge per megafonia)

Eingang (entrada)

Krankenhaus (hospital)

Verspätung (retard)

Bahnsteig (andana)

drüben: en front

Apotheke (farmàcia)

Fahrplan (horari en paper)

da vorne: davant

Bank (banc)

Flughafen (aeroport)

oben: damunt

Bäckerei (fleca)

Schalter (finestreta)

unten: sota

Ecke (cantonada)

Kiosk (quiosc)

abfahren: sortir

Polizei (policia)

Laden (botiga)

weit: lluny

Post (correu)

Parkplatz (aparcament)

zurück / hin: ida... i tornada

Jugendliche (jove, fem.)

Baum (arbre)

abholen: recollir

Declinació

...
Continuar leyendo "Vocabulari d'alemany: transport, lloc i preposicions" »

Poesia catalana actual: la generació del setanta i la narrativa de Joan Francesc Mira

Otras lenguas extranjeras2,9 KB

Poesia catalana actual

A finals dels seixanta, el realisme entra en crisi. En part, per la imminent transició democràtica i en part, perquè l'estètica realista dels anys seixanta necessitava una renovació urgent. Apareix una nova generació de poetes. Aquests autors, encapçalats per Pere Gimferrer, canviaran l'accent del social a l'individual, influïts pel simbolisme i el surrealisme.

Entre aquests poetes de la «generació del setanta», destaquem Francesc Parcerisas, Narcís Comadira i Maria Mercè Marçal. Heus ací els trets més destacables:

  • El trencament amb el realisme. L'actitud de l'autor és molt més lírica i més intimista.
  • La manifestació del món cultural de l'escriptor a les seves obres a través de la intertextualitat,
...
Continuar leyendo "Poesia catalana actual: la generació del setanta i la narrativa de Joan Francesc Mira" »

Deriva continental y teoría de la tectónica de placas: convección del manto, magnetismo terrestre y distribución de terremotos

Otras lenguas extranjeras2,78 KB

Corrientes de convección del manto

Wegener propuso como causa del movimiento de los continentes la fuerza centrífuga ocasionada por la rotación de la Tierra, pero consideraba que esta fuerza era demasiado débil para mover a los continentes. Todos los mecanismos posteriores propuestos para explicar la deriva de los continentes resultaron poco creíbles y no aportaron pruebas de su posible veracidad. Muchos científicos no creían que los continentes pudieran desplazarse sobre el manto sólido que había debajo.

En los años 20, se propuso que, debido a la mala conductividad térmica de la corteza, el calor radiactivo que se genera en la Tierra se acumulaba bajo la corteza provocando la convección térmica. Más tarde se postuló que la convección...

Continuar leyendo "Deriva continental y teoría de la tectónica de placas: convección del manto, magnetismo terrestre y distribución de terremotos" »

El Teatre i la Novel·la del Segle XVIII: Autors i Característiques

Otras lenguas extranjeras4,99 KB

c) El Teatre

El teatre del segle XVIII es caracteritza per la transmissió d'idees, el respecte a la preceptiva clàssica, el decorum i la norma de les tres unitats (acció, espai i temps).

França

A França, el teatre esdevé un instrument moralitzador destacat per figures com:

  • Pierre de Marivaux: destaca per l'embolic amorós, el to galant, l'humor, l'engany i un estil agut i lleuger (El joc de l'amor i de l'atzar).
  • Pierre de Beaumarchais: influït també per la comèdia italiana, empra l'humor, una trama àgil i la crítica moral (El barber de Sevilla, Les noces de Fígaro).

Itàlia

Tradició vinculada a l'òpera i amb una forta influència de la commedia dell'arte:

  • Carlo Goldoni: combina classicisme i realisme, tot introduint la sàtira, la crítica
...
Continuar leyendo "El Teatre i la Novel·la del Segle XVIII: Autors i Característiques" »

Orígens de les Llengües Romàniques i la Literatura Medieval Catalana

Otras lenguas extranjeras3,59 KB

Les Llengües Romàniques

Les llengües romàniques es poden classificar amb criteris tipològics o genètics:

  • Criteri tipològic: Analitza la similitud estructural entre idiomes diversos. Es divideixen en:
    • Llengües analítiques: Les paraules manquen de flexió.
    • Llengües aglutinants: Es formen per seqüències de sufixos.
    • Llengües flexives: Poden declinar i conjugar els noms i els verbs.

    Aquests criteris es poden combinar i donar idiomes on predomina una possibilitat o una altra.

  • Criteri genètic: Estudia les llengües emparentades a partir d'un avantpassat comú; les llengües que tenen un avantpassat comú formen una família lingüística. La llengua del poble romà, procedent de l'indoeuropeu, fou el principal factor de cohesió de l'imperi.
...
Continuar leyendo "Orígens de les Llengües Romàniques i la Literatura Medieval Catalana" »

Enric Valor i Mercè Rodoreda: novel·la psicològica i realisme en la literatura catalana

Otras lenguas extranjeras2,94 KB

Enric Valor: muntanya, costa i un món perdut

Les novel·les d'Enric Valor es caracteritzen per arguments ben construïts que giren al voltant de dos mons contraposats, on les persones són víctimes de l'espai geogràfic: la muntanya i la costa. El seu objectiu és deixar constància d'un món perdut, incloent-hi la llengua. Les seues novel·les presenten un domini absolut del llenguatge, en tots els registres i en totes les variants dialectals.

El Cicle de Cassana

Amb la novel·la Sense la terra promesa, Enric Valor comença la trilogia del Cicle de Cassana. Es tracta d'un conjunt novel·lístic situat en un poble imaginari, Cassana. A través de personatges, hi mostra la varietat i tot el característic de les comarques valencianes.

Una producció

...
Continuar leyendo "Enric Valor i Mercè Rodoreda: novel·la psicològica i realisme en la literatura catalana" »

Procedimiento de adopción de decisiones en la Unión Europea: tratado de Lisboa y fuentes del derecho comunitario

Otras lenguas extranjeras11,63 KB

T6. Procedimiento de adopción de decisiones

1. Tratado de Lisboa (TL)

Ampliación del procedimiento legislativo ordinario, votación por mayoría cualificada, ámbito político, papel de integración de la UE.

En el procedimiento legislativo ordinario: posibilidad de acuerdo con las mayorías, normas + derecho de veto (voto) / algunos países no renuncian a su derecho de oposición.

En el ámbito político:

  • Ámbito sensible: imposición de soberanía nacional.
  • Política exterior: relación de la Unión con los países.
  • Inmigración: UE en frontera interior.
  • Justicia: equilibrio y armonización de sistemas propios.

Suelen conservarse el procedimiento legislativo especial y la votación por unanimidad.

Introducción de cláusulas institucionales. Objetivo:

...
Continuar leyendo "Procedimiento de adopción de decisiones en la Unión Europea: tratado de Lisboa y fuentes del derecho comunitario" »

El teatre valencià i català del segle XX: del noucentisme a l'avantguarda

Otras lenguas extranjeras4,21 KB

El teatre al primer terç del segle XX

A la dècada del 20, les obres teatrals que es donaven eren del gènere de l'alta comèdia, o la comèdia burgesa, un gènere demandat pels noucentistes. Es centrava en els personatges de la burgesia, amb personatges i situacions prototípiques. L'autor que destaca és Josep Maria de Segarra.

Postguerra i censura

Després de la Guerra Civil, el teatre en valencià va ser proscrit dels escenaris. Només les produccions en castellà tenien lloc en l'espai social limitat que es presentava. Aquesta situació féu que estiguera desconnectat del teatre europeu i nord-americà que es realitzava després de la Segona Guerra Mundial. Fins al 1946 no s'autoritzaren representacions que no foren en castellà.

La recuperació

...
Continuar leyendo "El teatre valencià i català del segle XX: del noucentisme a l'avantguarda" »

El verí del teatre de Rodolf Sirera: context històric, literari i característiques del teatre valencià dels anys 70

Otras lenguas extranjeras9,84 KB

Context històric i literari

1. En quin context històric i cultural se situa l'escriptura d'aquesta obra?

La dècada dels 70 es considera un període de trànsit cap a l'estructura social i econòmica posterior. A Espanya, la fi de la dictadura franquista (1975), l'aprovació de la Constitució (1978) i dels diversos estatuts d'autonomia donen pas a un procés de recuperació de les llibertats que passa també per la normalització lingüística i cultural.

El País Valencià és una societat sotmesa als canvis que comporten els elements següents: la industrialització intensiva dels 60, la tensió demogràfica producte del fort increment de la urbanització del país i de l'arribada d'emigració interior, les tensions derivades de l'eixida...

Continuar leyendo "El verí del teatre de Rodolf Sirera: context històric, literari i característiques del teatre valencià dels anys 70" »

Salvador Espriu y Miquel Martí i Pol: poesía, compromiso y vida en la literatura catalana

Otras lenguas extranjeras2,81 KB

Salvador Espriu

Salvador Espriu fue poeta, dramaturgo y novelista. Su obra se define a partir de dos ejes: la pluralidad de géneros que cultiva y la variedad de temas que trata.

Formación y trayectoria

Fue un estudiante brillante, licenciado en Derecho y en Historia, con estudios de lenguas clásicas. Espriu aspiraba a convertirse en profesor de egiptología, pero la muerte de su padre en 1940 lo obligó a trabajar de notario.

Características de su obra

La obra de Espriu, caracterizada por la combinación de un intelectualismo extremo y un descriptivismo agresivo, tiene una gran singularidad. La riqueza idiomática, la complejidad temática y de fuentes, y la capacidad para describir términos transcendentes de la historia colectiva han hecho...

Continuar leyendo "Salvador Espriu y Miquel Martí i Pol: poesía, compromiso y vida en la literatura catalana" »