Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

1. Marc Històric i Cultural

Amb el matrimoni de Ferran d'Aragó amb Isabel I de Castella (unió de Castella i la Corona d’Aragó), s’inicia el període conegut com la Decadència. En aquest context comença el retrocés del català en favor del castellà, llengua que s’instal·la progressivament en l’Administració, la universitat i la predicació. Sota el regnat de Carles I (1515-1556), la cort es desplaça definitivament cap a Castella i la noblesa comença a adoptar la llengua castellana.

Al llarg dels segles XVI i XVII s’esdevenen fets històrics de gran transcendència, tals com el Concili de Trento (1545-1563) o l’expulsió dels moriscos (1609). L’Edat Moderna (segles XVI-XVIII) engloba tres etapes culturals principals: el...

A Ilustración

O pensamento da Ilustración descansaba nunha serie de principios xerais compartidos pola maioría dos intelectuais europeos:

• Uso da razón: Había que explicar o mundo de xeito racional e denunciar o escurantismo, a superstición e a tradición.
• Defensa das ciencias experimentais.
• Fe no progreso humano: A evolución e o avance do coñecemento permitían acadar o benestar material e a felicidade colectiva.
• Aposta pola tolerancia relixiosa: Os ilustrados adoitaban ser crentes, mais a súa confesión relixiosa non impedía a crítica ao teocentrismo. O centro da vida tiña que ser o ser humano, denunciando publicamente o excesivo peso da Igrexa no Estado.
• Liberdade económica: Propoñían eliminar as trabas que obstaculizaban o libre

El Noucentisme: Josep Carner

La poesia noucentista cercava tenir cura formal i estilística en els seus textos. La sintaxi era complexa i equilibrada, i hi trobem un cert distanciament respecte del poeta. Es nodreix del parnassianisme i del simbolisme a través d'imatges suggeridores, i s'inspira en les ressonàncies grecollatines i medievals, perquè eren un referent de perfecció. Fan una reelaboració culta de la temàtica popular, és a dir, fan servir elements de la temàtica popular des d'un registre culte. La poesia noucentista és una poesia perfeccionista. Del l'espontaneïtat de Maragall (teoria de la paraula viva, fugir de la perfecció) passem a l'artifici de Josep Carner.

Els noucentistes van elevar la poesia per sobre dels altres...

Sant Vicent Ferrer (1350-1419)

Dominic nascut a València.

Activitat

• Polític i home de confiança i de consulta de reis, nobles i prelats.
• Predicava públicament davant de masses i assemblees de creients.
• Intervingué en el Cisma d'Occident i en el Compromís de Casp.

Característiques

• Predisposició natural a la dialèctica i a transmetre idees per aconseguir el convenciment del públic.
• Sermons dramatitzats de unes 6 hores.
• Frenètica activitat oratòria.
• Personatge ja mitificat en vida, amb gran popularitat i admiració.

Sermons

• Se'n conserven gairebé 100.
• Acompanyats de reportadors.

El llenguatge

El llenguatge de Sant Vicent Ferrer és un fidel reflex de la parla real i dels col·loquialismes de l'època.

• To directe, popular i molt realista.
• Era tan expressiu

Narrativa medieval (siglos XIII-XIV)

Durante los siglos XIII y XIV se produjo el nacimiento de la literatura en catalán.

Ramon Llull (siglo XIII)

Se convirtió a la vida religiosa tras una visión mística de Cristo: convertirse y convertir a los infieles.

Obra

• Creador de la prosa en lengua catalana.
• Primer escritor que usó una lengua vulgar.
• Sintaxis elaborada y léxico amplio.
• Dominaba cuatro lenguas.
• Obra en prosa: Llibre de Gentil e els tres savis, Llibre de les meravelles y Llibre de l'orde de cavalleria.

La prosa religiosa y moral (siglos XIV y XV)

Se caracteriza por la literatura religiosa y la literatura moralizante.

• Anselm Turmeda: obra de literatura moralizante, 19 razones por las que el hombre es superior a los animales, y literatura satírica.

El Teatre de Finals del Segle XIX i del Segle XX

El teatre deixa de ser un simple reflex de la realitat per transformar-se en un teatre d'idees. És concebut com una eina al servei de grans ideals, però sempre des d'una profunda postura crítica. Així mateix, el teatre s'exposa al vendaval renovador de les avantguardes i esdevé un taller d'experimentació que dona lloc a l'aparició de nombroses variants dramàtiques: teatre de cabaret, teatre revolucionari, teatre de l'absurd, entre d'altres.

L'activitat teatral passa a entendre's com un espectacle total, fet que impulsa una preocupació especial per aspectes com l'escenografia, el vestuari o la il·luminació.

Dins d'aquesta línia, Émile Zola proposà la creació d'un teatre crític i no...

El Sistema Financiero y sus Intermediarios

Un intermediario financiero es una institución dedicada a capturar el dinero del aforro de las familias para prestárselo a quien lo necesite, garantizando que todo el ahorro de la economía se convierta en inversión.

Los intermediarios financieros y los mercados en los que actúan conforman el sistema financiero. Su función es poner en contacto y coordinar a los que ofrecen financiación con los que la demandan.

Préstamos y Créditos

• Préstamos: Quien obtiene un préstamo recibe la cantidad solicitada de forma inmediata, por lo que debe pagar intereses por la totalidad de los fondos recibidos.
• Créditos: El crédito supone que el banco pone a disposición del solicitante una cantidad de dinero que

La narrativa catalana després de la Guerra Civil

Context sociopolític (guerra civil a 1939): El juliol de 1936 l'exèrcit espanyol va alçar-se contra el govern de la Segona República. Així comença la guerra entre republicans i feixistes. El 1 d'abril de 1939 la Guerra Civil s'acaba i comença una nova etapa política, socioeconòmica i cultural marcada per la repressió i la imposició d'un règim no democràtic.

En aquest context, els nostres escriptors no tenen altres opcions que l'exili, el silenci o escriure en castellà, de manera que es trenca la continuïtat de la literatura de la nostra llengua. La narrativa fou el gènere que més va patir la censura, ja que requereix editorials que tinguin permís per publicar i capital per fer-...

Palomagnetismo de las rocas y la deriva continental

En la década de 1950, los científicos sabían que la roca de la corteza terrestre de nueva formación registraba la polaridad de la orientación del campo magnético de la Tierra en el momento de su formación.

Estudiando el palomagnetismo de las rocas de diferentes continentes, encontraron pruebas de que, a lo largo de la historia geológica, las rocas se movían de alguna manera en relación con los polos magnéticos de la Tierra. Eran posibles dos interpretaciones: o los polos terrestres se movían en relación con los continentes, o los continentes se movían en relación con los polos. Aparentemente, las rocas presentaban trayectorias polares totalmente distintas según los distintos...