Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Orígens i versemblança de la novel·la cavalleresca

La novel·la cavalleresca apareix en un moment en què la vida real està plena de cavallers i, com que vol reproduir la realitat, es preocupa sobretot per ser versemblant; és a dir, per ser creïble per a qualsevol persona que llegeixi (o escolti com llegeixen) un llibre d'aquest tipus.

Característiques i diferències amb els llibres de cavalleries

És per això que la novel·la cavalleresca tindrà una sèrie de característiques que la distingiran notablement dels llibres de cavalleries escrits fins aleshores (com els castellans Amadís de Gaula o el cicle dels Palmerines). Aquests trets que indiquem aquí els podem trobar en les primeres, però no en els segons:

• Capacitats humanes reals:

Joan Maragall

Joan Maragall inicia un conjunt de tendències i corrents, de vegades fins i tot contradictòries, amb l'afany de modernitzar la poesia. Va introduir diverses sensibilitats vigents a Europa, com el simbolisme, el vitalisme, el decadentisme i la poesia social.

Fill de la burgesia tèxtil, va estudiar Dret i fins als 30 anys no va destacar com a poeta. Com a periodista va col·laborar en diverses publicacions i va ser a L'Avenç on va donar a conèixer alguns corrents europeus que van influir en la seva obra. Va exercir de guia cultural.

Dins de la seva obra s'inclouen la poesia, l'assaig i els articles periodístics.

Obres importants

• Visions i cartes
• L'elogi de la paraula (explica la gènesi de la poesia)

La seva poesia es pot agrupar...

Ramon Llull: filósofo, misionero y pionero de la literatura catalana

Pertenece a una familia de la nobleza catalana que llega a Mallorca de la mano del rey Jaume I en la conquista de la isla. Casado y con dos hijos, tiene una revelación y lo abandona todo para dedicarse a un único objetivo: la conversión de los infieles (musulmanes y judíos). Sabio, pensador, filósofo, científico, misionero y viajero infatigable, es uno de los autores medievales más importantes y originales del Occidente medieval europeo. Desde ese día su vida tiene una única misión: la difusión de la fe cristiana convirtiendo a los infieles a través de la razón y el diálogo.

Con esta finalidad aprende lenguas (árabe, latín, etc.) y crea el Ars lul·liana, sistema...

Els dos exilis

Un dels objectius manifestos del règim franquista era la uniformització cultural i lingüística de tot el territori de l'Estat mitjançant un programa d'espanyolització que prohibia qualsevol manifestació cultural o artística que no fos considerada pròpiament espanyola. Això va implicar la impossibilitat de publicar llibres, revistes o diaris en català; utilitzar la llengua catalana a l'escola, al teatre o en qualsevol acte públic, o tenir els rètols de les ciutats, els pobles i els carrers en català.

En aquesta situació, els escriptors en llengua catalana van quedar totalment silenciats, ja que van perdre els mitjans de comunicació amb el seu públic. Un gran nombre d'escriptors vivien exiliats a l'estranger, i els...

Vicent Andrés Estelles y la poesía contemporánea valenciana

7. Estelles es el máximo exponente de la poesía contemporánea en el País Valencià y un autor representativo de la postguerra. Aunque se había dado a conocer en 1953 con Ciutat a cau d’orella, fue a partir de 1970 cuando se produce lo que se ha denominado el boom Estelles. En 1971 publicó Llibre de meravelles, la clau que obri tots els panys. En 1972 recomendó Tenebres.

El ambiente le fue favorable porque se reincorporó a nuestra escena literaria en un momento decisivo de recuperación cultural del País Valencià.

Características de la poesía de Estelles

La poesía de Estelles se trata de un discurso opuesto a la poesía pura, ya que esquiva el puro juego verbal y el lirismo...

El teatre en català durant el franquisme i la seua renovació

11: El règim franquista va prohibir el teatre en català, que no es va recuperar fins l'any 1946, conreant els models i les formes dramàtiques més tradicionals del repertori de preguerra. Al llarg de la segona meitat dels anys cinquanta i la primera meitat dels seixanta, la renovació va provenir d'aportacions d'autors com Palau i Fabre o Villalonga. En segon lloc es van fundar plataformes teatrals com l'ADB i l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, que va afavorir el naixement i desenvolupament del teatre independent i la revalorització de les figures del director, escenògraf i intèrpret.

A la fi dels anys 60 hi va haver un seguit de grups que van protagonitzar més directament...

As consecuencias do conflito

No plano político: provocou a caída dos réximes totalitarios e a revitalización dos sistemas políticos democráticos. Creouse un Tribunal Internacional, con sede na cidade de Núremberg.

No plano internacional: Europa perdeu definitivamente a súa hexemonía mundial. Foi substituída por unha nova orde internacional, liderada polas súas superpotencias vencedoras no conflito. Tamén supuxo o xurdimento de novos Estados.

No plano económico: provocou enormes destruccións de campos, industrias, infraestruturas e cidades.

No plano demográfico: na guerra causou 55 millóns de mortos e millóns de feridos e mutilados, debido aos bombardeos aéreos e ao ingreso en campos de concentración. Ao finalizar a guerra produciuse...

Hormonas del ciclo menstrual

As hormonas FSH e LH son producidas pola hipófise, e os estróxenos e a progesterona polos ovarios. A FSH sirve para estimular a maduración de varios folículos, que comezan a producir estróxeno. A LH sirve para liberar o óvulo maduro do folículo dominante.

Os estróxenos e a progesterona axudan, entre outras cousas, á reconstrución do endometrio. O día 14 hai un aumento da hormona LH, producindo que o folículo maduro se rompa e libere o óvulo. A progesterona e os estróxenos son producidos polo cor‍po lúteo; se hai fecundación, van seguir producíndose hormonas, e se non, o endometrio desprendese e produce unha nova menstruación.

Parto

Rotura de augas

Cando o útero comeza a contraerse para dilatar o...

El Text Argumentatiu

Finalitat: Donar una opinió i convèncer el lector amb arguments.

Estructura:

• Introducció: Presenta el tema.
• Cos argumentatiu: Dona raons.
• Conclusió: Tanca amb una idea final.

Formes textuals: Articles d'opinió, editorials, assaig, publicitat, discursos.
Exemple: Article d'opinió sobre el medi ambient.

Característiques Principals

1. Verbs d'opinió, pensament i voluntat: creure, pensar, opinar, voler, dir…
2. Lèxic valoratiu: Paraules que jutgen o valoren.
3. Primera persona: jo, nosaltres.
4. Recursos retòrics (per convèncer més):
   • Interrogació retòrica: És just això?
   • Metàfora: És una espasa de doble tall.
   • Hipèrbole: Això és el pitjor del món.
5. Connectors (organitzen el text):
   • Causa: perquè, ja que
   • Ordre: en primer lloc
   • Conseqüència:

Característiques de l'humanisme

Humanisme: neix a Itàlia i representa un trànsit entre la societat teocèntrica de l'Edat Mitjana (Déu com a centre de tot) i el Renaixement. Arriba a Catalunya a través de les connexions establertes per la Cancelleria Reial (un organisme intern de govern que es posava en contacte amb reis europeus), i per tant, amb Itàlia.

• Els humanistes volien conèixer de primera mà els autors clàssics, llatins però també grecs, que el cristianisme no els havia fet arribar.
• Pretenien fer-ne una nova lectura i impregnar-se dels valors morals i estilístics amb què escrivien, tant en llatí com en les seves llengües vernacles.
• Volien ressuscitar els ideals de racionalisme, mesura i crítica que trobaven en els clàssics