Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Filosofía y ética de Bachillerato

La Filosofía Crítica de Kant: Sensibilidad y Razón

La Sensibilidad y las Formas a Priori

En esta sección de la Crítica de la Razón Pura, Immanuel Kant identifica los elementos a priori de la sensibilidad, entendida como la facultad que nos permite tener sensaciones. Las formas a priori de la sensibilidad son el espacio y el tiempo, porque todas nuestras representaciones sensibles están sujetas a ellos; es decir, se producen en un marco espaciotemporal. Es imposible tener ninguna sensación si no es espaciotemporalmente. El espacio y el tiempo no son impresiones sensibles concretas o sensaciones, sino el modo como percibimos todas las sensaciones: las percibimos en el espacio y en el tiempo. El espacio y el tiempo, por tanto, no provienen... Continuar leyendo "Immanuel Kant: Fundamentos de la Razón Pura y la Ética del Deber" »

Glosario de Términos Filosóficos Clave en Santo Tomás de Aquino

POTENCIA (Potentia)

Modo de ser intermedio entre el no ser y el ser en acto. Generalmente indica carencia o privación de una forma. La potencia está ordenada al acto y requiere la intervención de un ser en acto.

La potencia a la que se refiere Santo Tomás en la primera vía es la potencia pasiva (capacidad de ser cambiado) y no la potencia activa (capacidad de cambiar). Se opone al acto.

PRINCIPIO (Principium)

Se denomina así a todo aquello de lo que algo procede. Existen dos tipos de principios:

• Principios lógicos: Son los antecedentes en relación con las consecuencias. Son verdades que no necesitan demostración, pero toda demostración se basa en ellos. Son evidentes e indemostrables.

El problema del conocimiento, Dios y la realidad en Descartes

El método cartesiano

Descartes busca establecer un conocimiento absolutamente seguro y universalmente válido. Considera que la filosofía hasta su época estaba llena de opiniones contradictorias y solo las matemáticas le parecían fiables por su certeza y evidencia. Por ello, desarrolla un método basado en la claridad y la distinción, similar al de las matemáticas, con el propósito de construir un sistema de conocimiento indudable. Su método consta de dos pasos fundamentales: la intuición intelectual, que consiste en captar verdades evidentes y claras por sí mismas, y la deducción racional, que permite extraer nuevas verdades a partir de las evidencias iniciales.

Además,... Continuar leyendo "La Filosofía de Descartes: Duda Metódica, Razón y Realidad" »

Aristip (435-350 aC) – Hedonisme i llibertat

• Objectiu de la vida: El plaer immediat és el més important. Viure el moment i gaudir sense preocupar-se pel futur.
• Drogues: No són dolentes en si mateixes, només si et fan esclau. Control > Addicció.
• Perill: El problema no és el plaer, sinó perdre la llibertat (ex: ser addicte).
• Frase clau: "No és dolent entrar, el que és dolent és no saber-ne sortir."
• Exemple: Criticaria Trainspotting perquè els personatges es tornen addictes i esclaus de l’heroïna.

Epicur (341-270 aC) – Tranquil·litat per sobre del plaer

• Objectiu de la vida: La pau interior i l’absència de dolor (ataràxia).
• Tipus de plaers:
  • Plaers estàtics: Porten tranquil·litat (millors).
  • Plaers dinàmics: Generen desig i poden

Tomás de Aquino: La Síntesis entre Fe y Razón

Introducción

En términos generales, la solución histórica a este problema ha pasado por la subordinación de la razón. Esta jerarquía de la filosofía respecto a la teología se mantuvo vigente durante toda la Edad Media.

La relación entre fe y razón en Tomás de Aquino

El problema clásico de toda la Edad Media es el de la relación entre la fe y la razón, una cuestión central tanto para pensadores cristianos como musulmanes y judíos. Tradicionalmente, la resolución de este conflicto implicaba la subordinación de la razón a la fe. El primer intento significativo de romper con esta situación provino de Averroes y sus seguidores latinos a través de la Teoría de la Doble Verdad. Esta... Continuar leyendo "Filosofía Medieval: La Síntesis Tomista de la Razón y la Teología" »

Fundamentos de la Filosofía Moderna y Clásica: Conceptos Centrales

El Argumento Causal de Descartes para la Existencia de Dios

La tesis central es que la idea de un ser infinito y perfecto, como la de Dios, no puede haber sido producida por un ser finito e imperfecto como el ser humano, sino que debe proceder de un ser verdaderamente infinito: Dios.

Descartes sostiene que la causa de una idea debe ser proporcional a su contenido. La idea de un ser perfecto e infinito solo puede haber sido causada por algo igualmente perfecto e infinito. De esta manera, llega a la conclusión de que la existencia de Dios es necesaria.

A través de su reflexión sobre la idea de Dios, Descartes concluye que tal ser debe existir, pues la idea de un ser infinito... Continuar leyendo "Fundamentos de la Filosofía Moderna: Argumento de Dios, Corrientes y Teoría Política (Descartes, Hobbes, Rousseau)" »

La distinció entre l'esperit i el cos segons Descartes

TEXT: Observo que hi ha una gran diferència entre l’esperit i el cos, perquè el cos, per la seva naturalesa... no se’n pot dir pròpiament que tingui parts, perquè és un únic esperit el que vol, sent, entén, etc. En canvi, amb les coses materials o extenses...

Pregunta I: El dualisme cartesià

Descartes sosté que l’esperit i el cos són substàncies fonamentalment diferents. El cos és divisible perquè es pot fragmentar en parts, mentre que l’esperit és una unitat indivisible, ja que integra pensament, voluntat i percepció sense separacions. Encara que el cos i l’ànima estan units, la seva naturalesa és completament diferent, fet que fonamenta el dualisme cartesià,... Continuar leyendo "El dualisme de Descartes: l'esperit i el cos" »

TEXT

Aquesta naturalesa [la d’un ésser compost de cos i ment] m’ensenya prou bé a fugir de les coses que em causen una sensació de dolor i a buscar les que em transmeten alguna sensació de plaer.

Pregunta I
Descartes sosté que la informació que rebem a través dels sentits no és suficient per conèixer la veritat, ja que pot ser enganyosa. Les sensacions com el dolor o la calor són percepcions subjectives i no sempre reflecteixen la realitat tal com és. Per això, segons ell, el coneixement autèntic prové exclusivament de la ment, sense dependre del cos. L’exemple de l’estrella i la flama mostra com els sentits ens poden confondre si no apliquem la raó per analitzar-los correctament.

Pregunta II
a) «Concloure»: Significa arribar... Continuar leyendo "Descartes i la Veritat: Coneixement a través de la Raó" »

Per a Descartes, l'existència de Déu és essencial per garantir la validesa del coneixement i la fiabilitat de les idees clares i distintes. Si Déu existeix i és perfecte, no pot enganyar-nos, fet que assegura que la raó aplicada correctament condueix a la veritat. Descartes inicia la seva recerca filosòfica amb el dubte metòdic, que posa en qüestió la realitat del món i fins i tot la validesa del pensament humà. No obstant això, la certesa del "penso, per tant existeixo" no és suficient per fonamentar tot el coneixement. És aquí on entra la idea de Déu: la seva existència assegura que el món no és una il·lusió i que el pensament humà pot arribar a la veritat. Per demostrar l'existència de Déu, Descartes proposa tres... Continuar leyendo "Descartes: Déu, Fonament del Coneixement i la Raó" »

Conceptes Clau de Filosofia: Descartes i Hume

Res Cogitans o Substància Pensant

La substància pensant, l'ànima o la ment.

Res Extensa o Substància Extensa

La substància material, tot allò que té extensió i es pot mesurar.

Veritat Indubtable

Coneixement que resisteix el dubte metòdic i que serveix de fonament per a tot el sistema.

Mecanicisme

Concepció del món segons la qual tots els cossos, també els vius, funcionen com una màquina i segueixen unes lleis físiques.

Excepció Divina

Principi segons el qual el nostre cos existeix tot i dependre de la nostra ànima perquè Déu ens ha creat.

Mètode Deductiu

Raonament que parteix de principis generals per arribar a conclusions particulars. Fonamental en el mètode de Descartes.

Conceptes Clau