Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

Cronologia Medieval i Literatura Trobadoresca: De la Poesia a Ramon Llull

Otras lenguas extranjeras3,82 KB

Cronologia de l'Edat Mitjana

Període extens que comprèn des del segle V fins al segle XV.

  • S. V: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident.
  • S. VIII - IX: Invasió i ocupació sarraïna i la conquesta franca.
  • S. X - XI: Inici del feudalisme.
  • S. XII: Creació de la Corona d'Aragó.
  • S. XIII: Batalla de Muret, conquesta de Mallorca i València, Tractat de Corbeil i l'expansió per la Mediterrània.

La Poesia Trobadoresca

Llengua de composició: l'occità.

  • Nascuda a França a finals del segle XIII.
  • Era profana (no religiosa) i expressava temes universals.
  • Era culta (requeria exigència mètrica i estilística).
  • S'escrivia en koinè basada en el provençal (dialecte de l'occità).
  • El trobador escriu la lletra i/o cançó que tracta d'amor cortès o fin'amors (amor
...
Continuar leyendo "Cronologia Medieval i Literatura Trobadoresca: De la Poesia a Ramon Llull" »

Galego no primeiro terzo do século XX: Contexto histórico, Irmandades da Fala, Teatro, Vangarda e Prosa Galega

Otras lenguas extranjeras15,74 KB

Galego no primeiro terzo do século XX: características lingüísticas fundamentais. Contexto histórico e situación sociolingüística

O primeiro terzo do século XX foi un período de importantes transformacións para Galicia. Estas tiveron tamén o seu reflexo na evolución da nosa lingua. En primeiro lugar, cómpre destacar unha significativa recuperación do galego nos usos públicos: no ámbito cultural, literario, político... volvía ocupar espazos dos que desaparecera durante séculos. Por exemplo:

  • En 1906 fundase a Real Academia Galega, froito do interese de intelectuais como Manuel Curros ou Manuel Murguía, que demandaban unha institución dedicada a defender e estudar a nosa lingua.

  • En 1916 xorden as Irmandades da Fala, asociacións

...
Continuar leyendo "Galego no primeiro terzo do século XX: Contexto histórico, Irmandades da Fala, Teatro, Vangarda e Prosa Galega" »

Tipos de texto en catalán: descriptivo, narrativo, expositivo, argumentativo y retórico

Otras lenguas extranjeras8,73 KB

Texto descriptivo

También se puede decir que hay una secuencia descriptiva, ya que habla de cómo es una persona, un objeto, un lugar, una época, etc. En las líneas (#-#) se puede ver el uso de:

  • Se puede observar la acumulación de presentes (parle).
  • Se puede observar la acumulación de imperfectos (parlava, temia).
  • Se puede observar el uso de oraciones atributivas (ser, estar, semblar).

Texto narrativo

Este texto es narrativo, ya que relata hechos y acciones que se sitúan en un desarrollo temporal y causal (cronológico). Y tiene como función asegurar o afirmar algo mediante hechos.

Estructura

Organización temporal en tres partes: planteamiento (línea # - línea #), nudo y desenlace.

  • Se puede contemplar la presencia de verbos en pasado (pretérito
...
Continuar leyendo "Tipos de texto en catalán: descriptivo, narrativo, expositivo, argumentativo y retórico" »

Glosario de Geografía y Geología de Galicia y España: Conceptos Clave del Relieve

Otras lenguas extranjeras3,47 KB

Glosario de conceptos geográficos y geológicos

A continuación se recogen los términos clave del relieve y la geología, con sus definiciones y ejemplos.

Procesos y formas fluviales

Aluvión: material detrítico transportado y depositado bien en los cauces de las corrientes, bien en las llanuras inundables o bien en los deltas, por una corriente de agua. Se trata de materiales no consolidados.

Foz: término geográfico en el que un río confluye con otro o desemboca en un lago o en el mar. También se puede emplear al referirse a la boca de una ría. Puede referirse igualmente al estrechamiento o encajamiento que se produce en un río que discurre entre montañas.

Ría: valle fluvial anegado en parte o en su totalidade por las aguas del mar,...

Continuar leyendo "Glosario de Geografía y Geología de Galicia y España: Conceptos Clave del Relieve" »

Movimientos literarios catalanes: escuela mallorquina, noucentisme, modernisme, simbolisme y realismo histórico

Otras lenguas extranjeras2,22 KB

Movimientos literarios de la literatura catalana

Escola mallorquina

Escola mallorquina: aportación de la Mallorca de la Renaixença. Características: uso de la lengua muy formal y refinado, temática centrada en el paisaje y valores cristianos.

Autor: Miquel Costa i Llobera, que despierta interés por el paisaje y acaba siendo sacerdote. Su obra se divide en tres periodos: 1) romántico, 2) clásico y 3) inspiración religiosa.

Noucentisme

Noucentisme: movimiento ideológico y artístico principal del siglo XX, que aparece como rechazo al modernismo. Características: serenidad, orden y civilidad, clasicismo y una poesía muy valorada.

Autor: Josep Carner, el más importante del periodo, con una poesía elegante, irónica y popular. Se distinguen...

Continuar leyendo "Movimientos literarios catalanes: escuela mallorquina, noucentisme, modernisme, simbolisme y realismo histórico" »

La novel·la cavalleresca i la poesia medieval catalana: Curial e Güelfa, Tirant lo Blanc, Ausiàs Marc i Ramon Llull

Otras lenguas extranjeras10,39 KB

La novel·la cavalleresca

LA NOVEL·LA CAVALLERESCA

Durant el segle XV, la mentalitat burgesa de l'època influeix en les narracions de cavallers, és a dir, incorpora el realisme, el sentit de l'humor i la capacitat d'ascendir socialment gràcies al propi esforç, i en sorgeixen les novel·les cavalleresques. Aquestes novel·les es caracteritzaven per la versemblança, la geografia real, l'alimentació en una època coneguda i les qualitats purament humanes dels protagonistes.

Curial e Güelfa

● CURIAL E GÜELFA

És la primera novel·la cavalleresca, d'autor anònim, redactada entre els anys 1435 i 1462 per algun escrivà de la cort napolitana renaixentista d'Alfons IV el Magnànim. És un bon exemple de prosa humanística que narra les aventures...

Continuar leyendo "La novel·la cavalleresca i la poesia medieval catalana: Curial e Güelfa, Tirant lo Blanc, Ausiàs Marc i Ramon Llull" »

Literatura Catalana del Noucentisme i Postsimbolisme: Autors, Moviments i Context Històric

Otras lenguas extranjeras4,33 KB

Literatura catalana: Escola Mallorquina, Noucentisme i Postsimbolisme

L'ESCOLA MALLORQUINA: àmbit noucentista. Conserva trets de la Renaixença. Es diferencia per la contenció classicista (cap tema desagradable), la perfecció formal i la religiositat. Monotemàtica.

Miquel Costa i Llobera

Sacerdot. Llenguatge mesurat, elegant i exigent. Òrfe de mare, l'avi li va transmetre l'interès pels clàssics. Va ser un avançat del noucentisme: poesies, Hurcarianes, visions de Palestina.

El Noucentisme

Parteix del modernisme, però s'allunya de les seves idees: pretén modernitzar Catalunya partint de l'ideari i la veu pròpia. La poesia s'oposa a l'espontaneïtat i opta per ser formal. Es desintegra amb la dictadura.

Josep Carner

Els primers poemes són...

Continuar leyendo "Literatura Catalana del Noucentisme i Postsimbolisme: Autors, Moviments i Context Històric" »

Mercè Rodoreda, la Colla de Sabadell i la poesia de la postguerra: vida, obra i context literari

Otras lenguas extranjeras12,21 KB

MERCÈ RODOREDA

Mercè Rodoreda va néixer a Sant Gervasi (barri de Barcelona) l'any 1908 i va morir a Romanyà de la Selva el 1983. La seva primera influència literària va ser la del seu avi matern, al qual li agradaven molt els llibres i el conreu de les flors. L'avi de la Mercè va morir el 1920, quan ella tenia 12 anys, i la seva mort va afectar molt l'autora.

El 1928, van obligar-la a casar-se amb el seu oncle matern, tot i que ella no volia, i van tenir un fill el 1929. Aquest matrimoni va traumatitzar l'escriptora, que va decidir refugiar-se en la literatura.

El 1939, durant la guerra civil espanyola, Rodoreda es va haver d'exiliar i fugir del seu país, abandonant la seva família. Es va instal·lar a França i va conèixer Armand Obiols,...

Continuar leyendo "Mercè Rodoreda, la Colla de Sabadell i la poesia de la postguerra: vida, obra i context literari" »

Moviments Literaris de l'Edat Moderna i l'Obra de Pere Serafí

Otras lenguas extranjeras2,97 KB

Moviments Literaris de l'Edat Moderna

Renaixement (segle XVI)

Obre una època d'optimisme i de confiança en els valors humans recuperant els models clàssics.

Característiques:

  • Optimisme
  • Classicisme
  • Racionalisme
  • Esperit crític
  • Utopia

Barroc (segle XVII)

S'oposa amb força a l'etapa anterior; és un corrent carregat de pessimisme, desconfiança en la raó humana i marcat pel desengany.

Característiques:

  • Pessimisme
  • Originalitat
  • Crisi de la raó i dubte general
  • Contrareforma i reacció repressiva
  • Impossibilitat de construir un món pacífic i harmoniós: visió angoixada de l'existència

Il·lustració (segle XVIII)

Recupera altra vegada els valors i l'estètica renaixentista.

Característiques:

  • Optimisme
  • Neoclassicisme
  • Racionalisme (el «Segle de les Llums»)
  • Laïcisme,
...
Continuar leyendo "Moviments Literaris de l'Edat Moderna i l'Obra de Pere Serafí" »

Noucentisme i Bartomeu Rosselló-Pòrcel: poesia catalana del segle XX

Otras lenguas extranjeras93,27 KB

El Noucentisme: Josep Carner

La poesia noucentista cercava tenir cura formal i estilística en els seus textos. La sintaxi era complexa i equilibrada, i hi trobem un cert distanciament respecte del poeta. Es nodreix del parnassianisme i del simbolisme a través d'imatges suggeridores, i s'inspira en les ressonàncies grecollatines i medievals, perquè eren un referent de perfecció. Fan una reelaboració culta de la temàtica popular, és a dir, fan servir elements de la temàtica popular des d'un registre culte. La poesia noucentista és una poesia perfeccionista. Del l'espontaneïtat de Maragall (teoria de la paraula viva, fugir de la perfecció) passem a l'artifici de Josep Carner.

Els noucentistes van elevar la poesia per sobre dels altres...

Continuar leyendo "Noucentisme i Bartomeu Rosselló-Pòrcel: poesia catalana del segle XX" »