Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

1. Context històric i cultural

L'obra Llibre de meravelles es va publicar l'any 1971, dècada en la qual es va produir el «boom estellesià». L'escriptura de l'obra se situa en l'època de la postguerra i de la dictadura franquista, quan predominava la repressió ideològica i lingüística, controlada per la censura. Als anys 50 es van produir canvis socioculturals on la dictadura va evolucionar amb posicions més permissives i, finalment, als anys 70 la literatura va tornar a la seua producció normal. Per tot això, aquesta obra reflecteix la realitat de la vida durant aquesta època de misèria, a més de ser un homenatge poètic a la ciutat de València i a la seua cultura.

2. Situar l'obra en la trajectòria de l'autor

2.1. Vicent Andrés

Conceptos Fundamentais da Historia Medieval e Moderna

A continuación recóllese unha compilación de definicións de termos xurídicos, políticos, económicos e sociais clave da Idade Media e da Idade Moderna en España e Galicia:

Institucións e Sociedade do Antigo Réxime

• Morgado: Institución destinada a perpetuar o poder territorial dos señores, pola cal só herdaba o primoxénito varón, quen tiña a obriga de transmitirllo de forma íntegra ao seu herdeiro. Deste xeito, vinculábanse o título nobiliario e a propiedade territorial de maneira indivisible.
• Terzos: Unidade militar de infantaría composta por soldados profesionais que gardaban lealdade absoluta ao rei. Tiveron un papel decisivo no mantemento da hexemonía da monarquía dos

Les llengües no són entitats monolítiques, inamovibles, uniformes ni estàtiques, sinó sistemes que canvien i es refan. Per tant, podem afirmar que la variació és inherent a totes les llengües. No es parla el mateix català a Eivissa que al Penedès; tampoc no és idèntic el castellà de Burgos i el de Bolívia. Igualment, trobem diferències entre el català del segle XII i l'actual, i entre la manera de parlar d'una persona gran i la d'una persona jove. No parlem cap llengua en abstracte, sinó que la llengua es manifesta sempre a través de les seves múltiples varietats. A l'hora de classificar la variació lingüística hem d'atendre dos criteris essencials: variacions associades al grup de parlants (històriques, geogràfiques...

Jacint Verdaguer (XIX)

Obra verdagueriana

• Visión de la naturaleza como un ser vivo, que refleja la vida del propio poeta.
• Creó mitos y símbolos: la montaña del Canigó, que para él significa el nacimiento de la nación catalana, y Montserrat, que simbolizaba la fe cristiana.
• La inclinación hacia el sueño y la imaginación de la nostalgia: situará los cuentos en épocas pasadas y soñará con paraísos futuros.
• El interés por la cultura popular: se dedicó a recoger canciones, rondalles y leyendas que la gente explicaba durante sus viajes por Catalunya.

Poesía

Poesía épica

Poemas extensos y narrativos, en dos obras:

• L'Atlàntida (1877): poema romántico al 100%. Consta de versos alejandrinos y es una narración.
• El Canigó (1883): poema muy

1. Els trobadors

a) Contextualització: naixement, abast geogràfic, temàtica, expressió lingüística i importància.
Els trobadors van sorgir a l'Occitània durant els segles XI i XII. Es van expandir per tota Europa occidental i van ser influents en la lírica de l'època. Escrivien en occità, una varietat del romanç utilitzada a les corts nobiliàries. La temàtica principal era l'amor cortès, però també van abordar altres temes com la política i la natura. La seva expressió artística era a través de cançons i poemes lírics.

b) Evolució de la lírica catalana medieval.
La lírica catalana medieval va evolucionar influenciada pels trobadors occitans. Inicialment, va seguir els models provençals, però amb el temps va desenvolupar...

ROSALÍA DE CASTRO

SINGULARIDADE DA FIGURA DE ROSALÍA

A súa singularidade reside en romper os moldes literarios, idiomáticos, ideolóxicos e temáticos do seu tempo:

• Era muller e escritora. Só por ser muller e adicarse a este oficio xa desafiaba o pensamento dominante da época, que condenaba á muller ao ámbito do fogar. Tivo dificultades para publicar, pola súa situación de penuria económica e polo rexeitamento que sufría pola súa condición de muller e as súas ideas.
• Escribía ademais en galego, sendo plenamente consciente de que utilizaba unha lingua marxinada.
• Cando Rosalía comeza a escribir, máis do 93% das mulleres galegas eran analfabetas. As escasas escritoras que había empregaban o castelán, cultivaban só o xénero poético

La variació lingüística

La variació lingüística és la diversitat i els canvis que es produeixen en una llengua en diferents contextos socials, històrics i geogràfics. Això es manifesta a través de registres lingüístics, dialectes i altres formes de diversitat lingüística.

Variació social

La variació social fa referència a les diferències lingüístiques relacionades amb factors com l'educació, l'estatus social, l'edat i el gènere. Aquesta variació es reflecteix en l'ús de paraules diferents, accents i altres aspectes lingüístics, que varien segons els grups socials i les generacions.

Variació històrica

La variació històrica es refereix als canvis que ocorren en una llengua al llarg del temps. Les llengües evolucionen...

1. La Novel·la de Postguerra

A partir de la dècada dels 40, la narrativa va començar a ressorgir lentament. Primer, per part dels novellistes exiliats amb la publicació de revistes com Papers de l'exili. I més endavant, amb l'amenaça de la censura sempre present, de la mà dels qui no van marxar.

Són tres les tendències artístiques principals:

• La novel·la realista (Enric Valor)
• La novel·la psicològica (Mercè Rodoreda)
• La prosa de l'exili (Pere Calders)

La Prosa d'Exili: Pere Calders

Molta de la narrativa desenvolupada pels escriptors que es van veure obligats a exiliar-se presenta arguments relacionats amb aquesta circumstància. Parlem, per tant, d'obres testimonials que incorporen el tema de l'enyorament. Trobem igualment una clara...

1. Context històric (novel·la i poesia)

Durant la postguerra s'instaura una dictadura que acabarà el 1975. La societat està marcada pel triomf del feixisme: afusellament de companys i inici d'una forta repressió fins als anys 50, amb presó, exili per als intel·lectuals, persecució política i assassinats. La població està empobrida i esgotada. La situació cultural és pèssima: es persegueix l'ús de la llengua, no hi ha premsa lliure ni editorials i la censura és generalitzada. Tota activitat cultural es dona a l'exili o a la clandestinitat (reunions a cases particulars). El restabliment del teixit cultural arriba als anys 60 amb editorials (Proa, Torre), revistes (Gorg) i premis (Xarxa).

2. Context (assaig)

El 1978, any de la Constitució,...

Los juicios y las categorías a priori en Kant

Esta función es realizada por el entendimiento, la facultad activa que formula juicios. Dicha función es posible gracias a las formas a priori del entendimiento, denominadas categorías y conceptos puros. Estas son las que posibilitan la formulación de juicios, por lo que son trascendentales, condición de posibilidad del conocimiento, y también a priori al ser un conocimiento anterior a la experiencia y puras, libres de contenido empírico.

Esto quiere decir que, por sí solas, las categorías no aportan conocimiento; no existen contenidos innatos en nuestra mente, por lo que es preciso que se unan a los datos de la experiencia para aportar conocimiento. Comprobamos aquí la síntesis entre...