Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

Géneros cinematográficos

Género de ciencia ficción

Presentación del impacto de los avances científicos y tecnológicos sobre la sociedad o los individuos, acompañado de aventuras y de situaciones emocionantes e increíbles.

• Futuros o alternativas temporales (diacronías), centrados habitualmente en el desarrollo científico o social.
• Posibles inventos o descubrimientos científicos y técnicos y sus efectos.
• Contacto con extraterrestres y sus consecuencias.
• Diferenciación del ser humano a partir de la comparación con robots, extraterrestres y otros animales o seres inteligentes.

Género western

El western es un género eminentemente americano. El western clásico nos explica la conquista del oeste, la historia y el nacimiento de América....

La novel·la de postguerra

Era molt difícil, i al principi impossible, publicar en català, i més encara novel·la. Tampoc era un gènere que permetés fer-ne lectures o trobades públiques, com és el cas de la poesia. Però la novel·la catalana abans de la Guerra Civil ja patia una situació de dèficit i fins i tot de crisi. Tot i les dificultats, s’anirà recuperant gradualment, insistint en les tècniques i les actituds que s’havien desenvolupat en els anys de preguerra.

• Realisme compromès: Dins del realisme compromès cal distingir dos corrents principals:

  • El neorealisme: És un corrent constituït per un conjunt de novel·les i contes centrats en els ambients marginals i els treballadors, amb una clara intenció de denúncia humanitària.

1. La predicació oral i escrita

Durant l'Edat Mitjana, els monestirs eren centres de cultura clerical i de vida ascètica. Al començament del segle XIII es produeixen canvis vinculats al renaixement de la vida urbana. Les ciutats creixen demogràficament i hi ha un augment de l'activitat econòmica i comercial. Les universitats són centres d'educació vinculats a la ciutat i una alternativa a la vida monàstica.

Ordres mendicants

• Moviments de renovació espiritual.
• Combatien les herèsies (càtars).
• Franciscans i dominics tenen influència durant els segles XIV-XV.
• S'instal·laven en convents i ciutats i organitzaven una activitat incessant.

Casos importants

• Sant Vicent Ferrer: dominic, dedicat a la predicació.
• Francesc Eiximenis: franciscà, divulgador

La literatura dels anys vint i trenta: Bartomeu Rosselló-Pòrcel

El Govern autònom de la Generalitat du a terme una tasca de normalització en tots els àmbits de la política i la cultura: el català esdevé la llengua oficial de l'Administració i dels mitjans de comunicació; l'ensenyament primari esdevé obligatori, gratuït i en català, i la formació de mestres segueix els nous corrents de renovació pedagògica; la indústria editorial s'estabilitza i apareixen nous diaris i revistes.

Fou una època de gran agitació social i d'inestabilitat política a Espanya. L'any 1923, el cop d'Estat de Primo de Rivera instaurà una dictadura que va finalitzar el 1930, amb la proclamació de la Segona República (1931-1936). Durant el període...

La narrativa de postguerra

En el context de lenta recuperació de la postguerra, i superant totes les dificultats existents durant el règim franquista, destacà l’aparició de la col·lecció “El club dels Novel·listes”, dirigida per Joan Sales, que suposà la recuperació del mercat literari en català. Es caracteritzava per fomentar l’ús d’una llengua viva i per fer una tria acurada d’autors i obres. En aquesta col·lecció s’hi van publicar, entre moltes altres obres, quatre grans novel·les catalanes del segle XX: Incerta glòria, de Joan Sales, Bearn o la sala de les nines, de Llorenç Villalonga, i La plaça del Diamant i Mirall trencat, de Mercè Rodoreda.

Però la novel·la durant la postguerra tingué un desenvolupament...

Eixos temàtics

Eixos temàtics: Les temàtiques que es desenvolupen en El verí del teatre, obra de Rodolf Sirera a la qual pertany el fragment, són diverses. En aquest cas, s'hi poden destacar dos eixos temàtics remarcables.

Les classes socials

El primer incideix en les classes socials com a vertebradores d'una societat piramidal, en la qual no tots tenim el mateix poder. En aquest sentit, cal tenir en compte que la història se situa en els anys previs a la Revolució Francesa.

Qüestions metateatrals

El segon eix temàtic rellevant fa referència a qüestions metateatrals: la interpretació, la ficció com a part de la mateixa vida, és a dir, els límits difusos entre la realitat i la ficció.

Autor i títol

Esmenta l'autor i el títol: El...

Contexto histórico y literario de la postguerra catalana

Tras la Guerra Civil (1939), los caminos de la literatura catalana se dividieron en dos: el exilio o la clandestinidad. Autores como Josep Carner o Joan Oliver optaron por el exilio, mientras que otros escribieron en el exilio interior.

En 1946, el régimen franquista se vio obligado a abrirse al exterior, lo que permitió publicar algunas obras en catalán de temática religiosa y autores de tradición. A partir de los años 60 surgieron nuevas editoriales y la recuperación cultural cobró fuerza, con el apoyo de la Iglesia catalana. Asimismo, aparecieron las primeras rebeldías de la juventud intelectual desde 1930, lo que marcaría la década de los 70, con la muerte de Franco y las...

L'assaig

L'assaig és un gènere textual escrit en prosa, breu, on l'autor expressa lliurement sobre temes diversos amb intenció divulgativa o interpretativa.

L'enfocament del tema és personal i subjectiu, i ofereix una visió de la realitat. La finalitat d'aquest gènere és establir connexions amb altres idees o autors. És de caràcter subjuntiu i utilitza majoritàriament la 1a persona del singular. Es veuen canvis en la modalitat oracional que donen varietat a la prosa.

En l'elaboració dels textos es té molt present el receptor. Es dirigeix a un ampli sector de lectors cults però no especialistes en el tema escollit. L'assaig manifesta la intenció d'establir un diàleg amb el receptor.

Estructura i característiques

El desenvolupament...

Context històric de l'assaig català

Durant la postguerra, el panorama de l’assaig català revela una situació difícil i precària. La censura i la repressió franquista impedeixen un desenvolupament normal de la reflexió ideològica. A partir dels anys 50 i 60 es produeix un reviscolament d’aquesta literatura d’idees, afavorit per un cert rellançament econòmic i per un relaxament de la censura. Una bona part d’aquesta producció va estar dedicada a la reflexió sobre les causes i les conseqüències de la Guerra Civil, com ara Les formes de la vida catalana (1960) de Josep Ferrater Mora, entre d'altres.

Joan Fuster: Situació de l'obra en la seua trajectòria

Pel que fa a les obres de temàtica humanística i general, en la dècada...

Temes principals de l'obra de Joan Fuster

XENOFÒBIA: el tema seria l'existència i pervivència de la xenofòbia, ja siga com la idea tradicional de «nació diferent». Fuster parla de la idea de patriotisme i del paper de l'educació en la propagació de l'odi a l'estranger.

SER: l'autoconeixement i la manera com ens veiem, per a ell sempre distinta de la realitat. De vegades el que som no coincideix amb el que pensem que som. Altres idees que podem trobar al text és que, amb un text tan curt i enginyós, Fuster vol que el lector desenvolupe el seu esperit crític a partir dels nostres coneixements i de la nostra ètica.

RELLOTGE: Fuster se serveix del «rellotge», un objecte quotidià, que li serveix d'excusa per a parlar de temes més profunds,...