Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

Aportaciones de Vicent Andrés Estellés al género poético

Vicent Andrés Estellés estudió periodismo y trabajó en el diario Las Provincias. Allí inició una amistad intelectual con Joan Fuster y Manuel, y estableció una relación con su futura esposa, Isabel, que también marcaría su obra literaria. Estuvo notablemente galardonado (Premio de Honor de las Letras Valencianas). Es considerado uno de los máximos renovadores de nuestra poesía contemporánea, un papel similar al que hicieron en otra época Ausiàs March. Por los temas que trata, es un autor absolutamente representativo de la posguerra.

Estética y compromiso en la poesía estellesina

De las estéticas poéticas de esta época —simbolista, de vanguardia y realista—, Estellés...

Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual

Quim Monzó, un dels narradors catalans més valorats

Quim Monzó és un dels narradors catalans més valorats per la crítica literària i pels lectors.

La seva obra ha estat traduïda per tot el món i ha guanyat molts premis literaris. Ha publicat algunes novel·les i, sobretot, contes.

Ha recollit i publicat en forma de llibre els seus articles periodístics, ha fet lletres de cançons, guions cinematogràfics, ha traduït obres d'importants autors estrangers i ha col·laborat a la ràdio i a la televisió.

Etapa de trencament i estil personal

Després d'una primera etapa més experimental, etapa de trencament, va crear un estil molt personal.

La majoria dels seus contes no tenen un argument amb plantejament, nus i desenllaç. La narració es...

Contexto histórico y cultural

La época comprendida desde los años setenta hasta los noventa comienza con los últimos extremos del franquismo, la agitación política y estudiantil. Al mismo tiempo se desarrollan la industria y los servicios, en un país cada vez menos agrario. Se desarrolla el turismo y un sentimiento europeísta. Los últimos años están caracterizados por movimientos artísticos en evolución constante. Este ritmo cultural viene de un desarrollo económico, político, social.

Entre 1975 y los noventa, nuestra lengua se ha hecho eco de la pluralidad y de la tendencia a la evolución. Nuestras lenguas han recuperado el ritmo y el tono, además de la calidad.

La narrativa: crecimiento y consolidación

La narrativa mejora con...

Quim Monzó

Quim Monzó (Barcelona, 1952) és autor d'uns quants llibres de contes, alguns excepcionals, en els quals no ha usat mai aquella llengua ortopèdica que va convertir bona part de la literatura catalana en un cadàver encarcarat. La seua lectura permet advertir el rigor de l'autor en la tècnica d'armar la narració curta i la uniformitat d'un estil que no té res a veure amb la simplificació lingüística.

La seua prosa captiva perquè no tendeix a l'ornament ni a la retòrica, sinó perquè cada paraula, cada frase, aconsegueix desfer-se del seu ús diari neutre, assolint d'aquesta manera la restitució del seu valor original; així, les frases fetes deixen de ser tòpiques.

Temes principals de l'obra

Els seus contes són un reflex...

La Narrativa Breu de Quim Monzó

Quim Monzó va nàixer a Barcelona el 1952. La seua primera novel·la, L'Udell del griso al caire de les clavegueres, es va centrar en una temàtica on es vorà reflectida una societat urbana i va adoptar l'estètica d'alguns autors dels anys 70. Abandonà els plantejaments experimentalistes.

En la seua narrativa es troben dos pols temàtics: la vida quotidiana i la reflexió irònica sobre l'escriptura. A partir de la dècada següent, els seus contes també s'agrupen en dos pols temàtics:

• L'amorosa, en la qual els personatges tenen una relació amb els seus estils de vida.
• La deformació irònica, que fa d'episodis literaris ben coneguts, des de la lectura grotesca del cavall de Troia fins al capgirament de la

UNITAT 3

L'EDAT MITJANA

L'edat mitjana s'inicia amb la caiguda de l'Imperi romà d'Occident i acaba amb l'ocupació de Constantinoble pels turcs.

Entre el segle V i el XII (Alta Edat Mitjana), es va produir el procés de formació de les llengües romàniques. El naixement d'aquestes noves llengües va comportar l'aparició de les literatures corresponents; en aquest primer període només foren de transmissió oral i, a partir del segle XII, accediren també al codi escrit.

Entre el segle XII i el XV, és a dir, a la Baixa Edat Mitjana, les llengües romàniques van anar guanyant àmbits d'ús al llatí.

2. LA LÍRICA MEDIEVAL

La poesia lírica és aquella que expressa sentiments i sensacions personals, poesia cantada.

2.1 TROBADORS, JOGLARS I POETES

• Poetes:

O proceso de normalización da lingua galega

O galego é unha lingua minorizada, xa que está nunha situación de desvantaxe con respecto ao castelán, a cal goza de maior prestixio social e desenvolve as funcións elevadas. Para superar isto, cómpre levar a cabo o proceso de normalización lingüística, co obxectivo de recuperar o uso en todos os ámbitos da vida por parte dos estamentos sociais. Tras os séculos escuros, o galego comezou o seu proceso de normalización ao longo do século XIX, ao recuperar o uso na lingua literarita. Este proceso veu un avance na preguerra, mais durante a ditadura, sufriu un retroceso.

Habería que agardar á etapa democrática para ver avances na normalización do galego, porque o novo marco legal proclamou...

Narrativa cavalleresca

La figura del cavaller

La base de l'estament nobiliari són els cavallers, un híbrid de classe social privilegiada i d'institució paramilitar. El cavaller, després d'un aprenentatge en el domini de les armes i del cavall, es converteix en un professional que té com a obligació primordial servir militarment un senyor. Tenen una sèrie de privilegis: els de la Corona d'Aragó estaven exempts de diversos impostos, els seus béns es mantenien sota la protecció reial, no podien ser empresonats per deutes i no podien ser jutjats sinó per tribunals reials.

Naixerà una literatura que tindrà com a principal objectiu reflectir i defensar el pensament i l'actuació dels cavallers: els llibres de cavalleria. Aquests reflectien...

Literatura medieval catalana y valenciana

Jaume Roig: autor de L'Espill o Llibre de les dones

Jaume Roig es el autor de L'Espill (Llibre de les dones), obra dividida en cuatro partes: 1) de su juventud, 2) de cuando fue casado, 3) del Lliço de Salomó y 4) de enviudar. Sobre la Virgen María.

Características

• Intención moralizadora y entretenimiento.
• Discurso reportado.
• Personaje antiheroico.
• Estrofismo.

Poesía satírica

Se desarrolla en tertulias y certámenes literarios, como la tertulia de Bernat Fenollar (1474), la de Jaume Gasull y la de Berenguer Mercader y Joan Rois. Trata temas populares.

Obras principales

• El procés de les olives
• El somni de Joan Joan
• Escacs d'amor

Teatro medieval

Se originó en las iglesias. Sus ciclos son: de Navidad, de Pascua,...