Les Quatre Grans Cròniques Medievals Catalanes: Estil, Contingut i Objectius
| Aspecte | Llibre dels Fets, Jaume I (S. XIII) | Crònica del rei Pere, Bernat Desclot (S. XIII) | Crònica de Ramon Muntaner (S. XIII) | Crònica de Pere el Cerimoniós (S. XIV) |
|---|---|---|---|---|
| Característiques comunes |
|
|
|
|
| Estil i Gènere Literari |
|
|
Enric Valor: Biografia, Obra Literària i Novel·les del Cicle de Cassana
Característiques de l'Obra d'Enric Valor
Es va dedicar preferentment a difondre la gramàtica normativa al País Valencià, amb obres com Millorem el llenguatge i La flexió verbal. Va ser col·laborador del Diccionari Català-Valencià-Balear.
La Creació Literària i les Rondalles
Destaca l'aparició d'una novel·la, L'ambició d'Aleix, i les Rondalles valencianes. La dedicació d'Enric a les rondalles respon a la passió de contar i a la voluntat de difondre el coneixement del país, del paisatge i de la llengua.
Enric no es va limitar a transcriure els relats orals del nostre folklore, sinó que en va novel·litzar els personatges i les circumstàncies. El resultat és la creació d'un món literari fascinant.
El Cicle de Cassana i el Món
...Vicent Andrés Estellés i Salvador Espriu: aportacions a la poesia valenciana i catalana del segle XX
Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.
Estellés és el màxim exponent de la poesia contemporània al País Valencià i un autor absolutament representatiu de la postguerra. Estellés va començar a cobrar importància com a poeta i a ser considerat com a tal en la dècada de 1970, moment que es va denominar boom Estellés. Tanmateix, ja s'havia donat a conèixer el 1953 amb l'obra Ciutat a cau d'orella.
La poesia d'Estellés es basa fonamentalment en la reconstrucció de la memòria d'un petit món quotidià, constituït per objectes i comportaments del poble. La seua obra és bàsicament un mural o crònica de la València del seu temps. Algunes obres importants són Llibre de meravelles i Mural del País Valencià....
Mercè Rodoreda i la psicologia dels personatges: literatura catalana dels anys 70 fins a l'actualitat
La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d'acord amb aquesta asseveració? Explica per què.
Mercè Rodoreda va néixer a Barcelona l'any 1908. El 1938 va publicar Aloma, una de les seues primeres obres. Aquesta novel·la, igual que moltes de les posteriors, es caracteritza pel tractament psicològic de la protagonista: una dona que narra la història en primera persona.
El 1958 va publicar Vint-i-dos contes, una obra de gran pessimisme on la soledat apareix de manera constant i on es tracta el tema de les relacions amoroses que acaben en el fracàs. Aquesta va ser la primera novel·la que Rodoreda va escriure després d'haver-se exiliat a França, un fet que va influir molt en la seua...
Filosofía griega, mito de la caverna e identidad social: contenidos clave de la asignatura
Origen de la filosofía griega
Condiciones que hicieron posible la filosofía: los griegos eran comerciantes viajeros y emprendedores, con contacto con Persia y Egipto. Los viajes permitieron comprender la diversidad cultural. El mundo (cosmos) se concebía como un orden regido por leyes. Las primeras preocupaciones filosóficas fueron comprender la realidad y su origen o principio. Nacen la escritura, el uso de la moneda y el pensamiento racional. Vivían en la polis y buscaban formas de gobierno democrático, basadas en tres principios: isegoría (igualdad de palabra), parresía (libertad de expresión) e isonomía (igualdad ante la ley). La búsqueda de la verdad y la comprensión del mundo fueron el eje del pensamiento.
El mito de la caverna
Sócrates...
Quim Monzó: trajectòria, estil narratiu i metaficció
Trajectòria i referents de Quim Monzó
Quim Monzó va nàixer a Barcelona el 1952. Es va donar a conèixer l'any 1976 guanyant el premi Prudenci Bertrana amb la novel·la L'udol del griso al caire de les clavegueres, obra que no ha volgut mai reeditar. Tanmateix, va ser amb el recull de contes Uf, va dir ell (1978) que inicià l’estil tan propi que el caracteritza.
Monzó s'ha prodigat especialment en gèneres considerats tradicionalment com a «menors», com ara el conte o la literatura periodística. Quan ha conreat la novel·la, ho ha fet mitjançant procediments narratius que s’allunyen de la convenció vuitcentista (com ara l'aprofundiment en la psicologia dels personatges), un tret que ha portat determinada crítica a titllar arbitràriament...
La literatura catalana de postguerra: Enric Valor i Mercè Rodorella
1. La postguerra
La pèrdua de la guerra civil va significar l'extinció absoluta de les institucions republicanes i l'eliminació de tots els organismes culturals. Durant la postguerra, la literatura catalana va patir una dura repressió i censura per part del franquisme. Els escriptors es van trobar de sobte davant d'un panorama orfe i sense referents.
Aquest panorama literari i històric es pot dividir en quatre etapes:
- Anys 40: Van ser uns anys molt durs de postguerra, caracteritzats per la pobresa, la repressió severa i l'aïllament internacional.
- Anys 50: Es produeix una tímida obertura amb el suport internacional dels Estats Units.
- Anys 60: Època de recuperació econòmica al País Valencià, Catalunya i les Illes Balears.
- Anys 70: Moment
Comunicación, variedades lingüísticas, tipos de texto narrativo y género periodístico: resumen completo
La comunicación
La comunicación es la capacidad que permite a los seres vivos relacionarse con los demás y con el medio. Se realiza gracias a códigos lingüísticos.
- Feedback: es el proceso que se produce cuando el emisor ha enviado un mensaje al receptor y, a partir de ahí, se comparten observaciones y preocupaciones sobre el mensaje enviado.
- Referente: realidad a la que hace referencia el mensaje.
- Código: sistema de signos lingüísticos y no lingüísticos que permite emitir e interpretar un mensaje.
Funciones del lenguaje
- Referencial: intercambiar información.
- Expresiva: expresar emociones.
- Conativa: mandar y aconsejar.
- Fática: interaccionar socialmente.
- Poética: hacer poesía.
- Metalingüística: hablar de la lengua.
- Identificativa: identificarnos.
A Ilustración e a Revolución Francesa: Principios, Etapas e Consecuencias Históricas
A Ilustración
O pensamento da Ilustración descansaba nunha serie de principios xerais compartidos pola maioría dos intelectuais europeos:
- Uso da razón: Había que explicar o mundo de xeito racional e denunciar o escurantismo, a superstición e a tradición.
- Defensa das ciencias experimentais.
- Fe no progreso humano: A evolución e o avance do coñecemento permitían acadar o benestar material e a felicidade colectiva.
- Aposta pola tolerancia relixiosa: Os ilustrados adoitaban ser crentes, mais a súa confesión relixiosa non impedía a crítica ao teocentrismo. O centro da vida tiña que ser o ser humano, denunciando publicamente o excesivo peso da Igrexa no Estado.
- Liberdade económica: Propoñían eliminar as trabas que obstaculizaban o libre
Literatura catalana medieval: Lo Somni, Ausiàs March y Tirant lo Blanc
Crisi, prosa religiosa i humanisme
Crisi de la pesta negra, males collites, etc. Literatura religiosa.
Francesc Eiximenis (1340-1409)
Frare de l'ordre franciscà, va desenvolupar un ensenyament moral dels cristians amb un estil directe i planer. Obres principals:
- Lo Crestià: coneixements fonamentals, faltes més elementals i pecats capitals (seguir la vida cristiana).
- Llibre de les dones: manual d'educació de la dona cristiana en cadascuna de les etapes de la vida.
Vicent Ferrer (1350-1419)
Ingressà al convent dominicà als 17 anys. Predicador itinerant, va pronunciar 280 sermons, de tres hores de durada i escoltats per 8.000 persones. Element característic: la fi del món.
Anselm Turmeda (Palma, 1355 - Tunis, 1423)
Frare de l'ordre franciscà que...