Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

Modernisme

El Modernisme és un moviment cultural nascut a la darreria del segle XIX, que pretenia actualitzar les formes de creació artística.

Una de les conseqüències de la industrialització és que l'art, en tots els seus vessants, es comença a considerar un producte més, sotmès a la llei de l'oferta i la demanda, de manera que la figura de l'artista es va professionalitzant. En la literatura, els escriptors havien d'optar per adaptar-se a la nova situació o bé reaccionar-hi en contra. Arran d'aquesta transformació social, va sorgir el modernisme.

A Catalunya, l'objectiu del modernisme va ser superar l'endarreriment cultural i potenciar una cultura europea, moderna i avançada en totes les manifestacions artístiques. Mentre que...

Prosa moralitzant (segles XIV-XV)

En un ambient religiós i moral de crisi, produït per factors diversos (la mortaldat ocasionada per les epidèmies de pesta, les guerres, la divisió de la cristiandat en un Cisma que dura prop de quaranta anys i el relaxament dels costums), s'enfonsen els esquemes ideològics medievals. Alguns autors reaccionen amb una obra que intenta influir en la societat, corregir els costums, aturar els canvis i, fins i tot, aconseguir una incidència política. Entre ells destaquen tres frares procedents de convents urbans.

Francesc Eiximenis (ca. 1330-1409)

Gironí que viatjà per Europa i residí a València i al Rosselló (fou bisbe d'Elna), és autor d'una obra extensíssima i de les més divulgades de l'època. Amb...

Joan Roís de Corella

Joan Roís de Corella (1435-1497) va néixer a Gandia, en el si d’una família noble molt relacionada amb la de Ausiàs March. Com a primogènit, havia de cursar estudis militars, però va seguir els religiosos. Va adquirir una formació humanística i va arribar a ser mestre en teologia.

Va ser un autor de poesia religiosa, circumstancial i amorosa. Cal destacar la Tragèdia de Caldesa, dama que li va ser infidel i que va blasmar apassionadament. L’estil culte, retòric i musical mostra la formació clàssica de Corella i les seves aspiracions humanistes.

Llibres de Cavallaries

Els primers relats d’aquest corrent s’inspiraven en la història i les llegendes clàssiques grecollatines. Més tard van recrear els antics...

Estructura i argument de Tirant lo Blanc

1. Part anglesa (cap. 1-97): Narra les aventures del cavaller ermità Guillem de Varoic, que venç els sarraïns i allibera Anglaterra.
2. A Sicília i Rodes (cap. 98-114): En assabentar-se Tirant que l'illa de Rodes és assetjada, hi va acompanyat de l'infant Felip. Felip s'enamora de la princesa Ricomana. Mentrestant, Tirant allibera Rodes i després marxa a Terra Santa i rescata alguns captius cristians. Quan torna a Sicília, ajuda Felip en el casament amb Ricomana.
3. A l'Imperi grec (cap. 115-296): Tirant acudeix a Constantinoble per lluitar contra els turcs, que amenacen l'Imperi bizantí. Ell és capità general de l'exèrcit i Tirant guanya totes les batalles gràcies al seu valor. Tirant s'enamora de Carmesina,

La Renovación Teatral: De la Postguerra a los Años 70

Durante el régimen franquista, el teatro catalán fue prohibido, hasta que en 1946 reanudó las actividades profesionales con el modelo tradicional.

A la segunda mitad de los 50 y a la primera de los 60, la renovación provino de aportaciones de textos teatrales de algunos escritores como Llorenç Villalonga; y de la fundación de plataformas teatrales al margen de la escena profesional, como:

• L'Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB)
• L'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG)

Destacó la Primera història d'Esther, de Espriu. También contribuyó a la renovación del teatro catalán la creación del premio Josep Maria de Sagarra, que sirvió de plataforma a los dramaturgos jóvenes.

A finales...

Narrativa catalana actual

Es revaloriza la importància dels personatges de l’argument. Torna la narrativa de gènere (policíaca, històrica, eròtica, etc.). Destaquen autors com Ferran Torrent («Gràcies per la propina», «No emprenyeu el comissari»), Josep Lozano i Josep Franco.

També destaca un corrent procedent de la literatura nord-americana anomenat realisme brut o costumisme urbà. Retrata els trets més contradictoris de la societat capitalista actual: una societat urbana, burgesa, conformista, desigual, insolidària i consumista. Destaquen Toni Cucarella, Rafael Vallbona, Quim Monzó, entre d’altres.

L’èxit de vendes permetrà que alguns autors puguen viure de l’escriptura, així com editorials, impremtes, distribuïdores...

1. El context sociopolític de postguerra i el seu impacte en la narrativa (1939-anys 70)

Després de l'any 1939 comença una nova etapa al nostre país per a la vida política, social, econòmica i cultural, marcada per la repressió contra els vençuts i la imposició d'un règim no democràtic. Les opcions que van tenir els escriptors van ser l'exili, el silenci o l'escriptura en castellà. En la intolerància de la dictadura de Franco es van reprimir les cultures i llengües no castellanes, així com també es suprimiren les llibertats d'associació, d'opinió i de manifestació; de fet, molta gent era empresonada i condemnada a mort per les seues idees polítiques.

A partir de l'any 1939, els fets històrics desencadenats van trencar la...

L'obra novel·lística de Josep Maria de Sagarra

Josep Maria de Sagarra va conrear tots els gèneres literaris i periodístics gràcies al domini de l’art de la paraula. Les seves novel·les són Paulina Buxareu (1919), All i salobre (1929) i Vida privada (1932). Les dues primeres van influenciar Vida privada, la seva novel·la més reeixida.

Barcelona com a escenari i mite literari

A Vida privada es tracta d’una obra bàsicament de personatges, presentats en profunditat, i de la ciutat que porta al cor: Barcelona. Acompleix una petició del moment: la de tractar-se d’una novel·la de Barcelona, perquè es considerava que la ciutat no tenia el paper que li corresponia en la narrativa de llavors, diferentment del que passava en el corrent...

Marco Legal e Institucional do Galego

En 1978 apróbase a Constitución: cooficialidade de galego e castelán en Galicia. En 1981 o Estatuto de Autonomía: “a lingua propia de Galicia é o galego”. En 1983 a Lei de Normalización Lingüística: regula o seu uso nas diversas administracións e servizos.

O galego convértese na lingua oficial da administración autonómica, da Xunta de Galicia. O seu ensino é obrigatorio en Primaria e Secundaria, e algunhas materias máis deberán ser impartidas nesta lingua. No ensino universitario xa non rexen estas normas. En 2004 o Parlamento galego aprobou por unanimidade o Plan Xeral de Normalización da Lingua Galega: 445 medidas destinadas a potenciar o galego, que non se chegou a desenvolver.

Uso Social

Evolució del teatre des de la postguerra fins als anys 70

En aquesta època tan difícil, el públic preferia obres d'evasió. L'èxit d'aquest gènere podia haver representat el punt de partida de la recuperació del teatre valencià, però aquesta recuperació no es va produir pel desprestigi del valencià, el qual va comportar la mort del sainet, ja que es percebia com un «teatre de poble». La falta de públic i la censura van portar a la desaparició de moltes companyies, i els teatres es van convertir en cinemes. A més, és l'època d'expansió del cinema, que va llevar públic als teatres.

Cap al final dels anys 50 es va intentar renovar el teatre valencià amb ajudes del Teatro Club, l'Aula Ausiàs March i el Teatre Estudi de Lo Rat