Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

Decadència de la literatura catalana (S. XVI-XVIII)

Decadència: no fa referència a la vitalitat de la llengua, sinó a la davallada dràstica de les produccions literàries catalanes. Es tracta de l'abandonament del català per part voluntària dels autors a causa d'una crisi, ja que creien que aquest no tenia prestigi. S. XVI-XVIII.

Causes de la decadència

1. Desplaçament del comerç del Mediterrani gràcies al descobriment d'Amèrica.
2. Trasllat de la cort reial al centre de la península: part de la noblesa es castellanitzà i s'identificà amb la política centralista i uniformista de Carles I, Felip II, etc.
3. Derrotes militars: la guerra de les Germanies, la guerra dels Segadors i la guerra de Successió, que va culminar amb el Decret de Nova

A Poesía das Irmandades da Fala

Empeza unha nova etapa formada polos seguidores de Rosalía de Castro, Curros Enríquez e Pondal. Creáronse as Irmandades da Fala. As dúas figuras máis importantes deste período foron Ramón Cabanillas e Noriega Varela.

1. Ramón Cabanillas

É intimista. Emigrou a Cuba, onde se publicou o himno galego. Tivo contacto cos intelectuais galeguistas. Ingresou na Real Academia Galega (RAG) e máis tarde na Real Academia Española (RAE). Participou no Partido Galeguista e foi candidato ás Cortes Constituíntes. Instalouse en Madrid na época da Guerra Civil.

Produción Literaria

• Lírica: No desterro, Vento mareiro, Da terra asoballada, O bendito San Amaro, Na noite estrelecida, A rosa de cen follas, Camiños no tempo,

Poesia dels anys 70 fins ara

Al començament de la dècada dels 70 es recuperà l'obra de J.V. Foix i es publicaren dos llibres que superaren el realisme i inclinaren la poesia catalana de les darreres dècades cap al simbolisme i l'experimentalisme: Els miralls (1970) de Pere Gimferrer i Poesia rara (1970) de Joan Brossa. La poesia no realista, que en pocs anys es convertí en hegemònica, té les característiques següents:

Característiques de la nova poesia

• Nous paràmetres del codi textual: la pretensió del poeta, d'acord amb els plantejaments estètics del moment, introduïa el lector dins el text o el discurs que conformava l'escriptura mateixa, la qual no necessàriament contenia un argument.
• Pràctica rebel: connectant amb pràctiques

Tendències Poètiques en el Període de Postguerra fins als Anys 70

Durant la postguerra, la poesia també va patir censura, clandestinitat i exili, però com estava considerada un gènere minoritari, va ser més tolerant. Els llibres més importants van aparèixer durant les dècades dels 40 i 50. A més, hi hagueren estètiques diferents, representades per tres revistes: Ariel, Antologia i Dau al Set. Al País Valencià van destacar autors com Carles Salvador, Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés.

A finals dels anys 70 podem trobar el postsimbolisme, l'avantguardisme, la poesia social i l'experimental.

Principals Corrents Literaris

• El model postsimbolista: Destaca Carles Riba durant els anys 40 i 50. Aquesta tendència cerca la puresa, li

Poesia valenciana de la postguerra

Durant els primers anys de la postguerra va succeir un segon període en el qual van aparèixer les primeres editorials i també les primeres revistes literàries valencianes de la postguerra. Enmig d'un ambient desolador, caracteritzat per la postguerra de la Guerra Civil espanyola i de la Segona Guerra Mundial, també va aparèixer entre els poetes l'existencialisme parisenc: un moviment inconformista, filosòfic i literari que otorgava prioritat als temes derivats de la relació de la persona humana amb la realitat més crua i reflectia l'angoixa de viure en un món absurd.

El grup poètic de la postguerra

Alguns dels poetes valencians que ubiquem en el «grup poètic de la postguerra» es van moure entre...

Introducción a la Literatura Valenciana Contemporánea

A principios de los años 70, la producción literaria valenciana no presentaba síntomas de vitalidad. En 1971 se bautizó como «generación literaria de los 70» a un grupo de escritores que, nacidos y formados en la posguerra, daban a conocer su obra en un momento en que el realismo histórico había entrado en crisis.

Pero a medida que los jóvenes escritores valencianos pudieron conocer otros modelos de nuestro ámbito lingüístico, el panorama comenzó a cambiar.

Las Tendencias de la Narrativa en 1974

En 1974 aparecieron dos tendencias en la narrativa valenciana:

• La «novela del cambio»: En estas obras no encontraremos la aventura de unos personajes en un marco concreto social, temporal

Teatre actual

TEATRE ACTUAL: a començament dels setanta van aparèixer nombrosos grups de teatre independent. Al teatre havia canviat el concepte de text dramàtic i ja no era l'escriptor qui elaborava un text literari, sinó que el conjunt del grup s'involucrava en la creació de l'espectacle i en el procés de producció. Hui en dia els autors s'han implicat més en el procés d'elaboració dels muntatges i en la transformació de l'escriptura teatral. D'una banda, el text s'ha alliberat d'antigues convencions i, d'altra banda, s'han posat en qüestió el diàleg, el conflicte dramàtic, etc.

Tendències de l'escriptura teatral en català

En l'escriptura teatral actual en català podem observar diverses tendències:

• En primer lloc, l'experimentació

Posguerra fins als anys 70

Amb la implantació del règim franquista es va prohibir el teatre en valencià i es va desconnectar dels corrents innovadors fins després de la Segona Guerra Mundial. Fins a 1946 la censura no autoritzà representacions que no foren en castellà; a més, les traduccions d'obres estrangeres també estaven prohibides.

A València, el públic demanava obres d'evasió i es programaven obres còmiques que responien al model del sainet. El mateix 1946, diferents autors proposaren en la premsa que l'escena valenciana s'obrira a nous plantejaments escènics i que tractara arguments moderns, inspirats en els conflictes reals de la societat, en consonància amb els problemes del públic.

A Catalunya es fundà l'Agrupació Dramàtica

Adequació

Adequació: propietat textual que indica que un text compleix el propòsit comunicatiu.

• Àmbit: privat/literari (narrativa, poesia, teatre, assaig), acadèmic, periodístic, publicitari, jurídic-administratiu.
• Modalitat: descriptiva, narrativa, expositiva, argumentativa, predictiva, conversacional, instructiva, retòrica.

La lírica entre els trobadors i Ausiàs March

Influència de la lírica trobadoresca en la literatura catalana

• L'adopció de l'occità com a instrument lingüístic.
• La repetició dels mateixos temes, tons i gèneres que empraven els trobadors.

La influència del Dolce Stil Nuovo italià

En el segle XV ja es pot veure la influència del Dolce Stil Nuovo, corrent literari del segle XIII a la Toscana que suposa novetats...

Narrativa valenciana y catalana: de la posguerra a los años 70

La posguerra hasta los años 70

Posguerra hasta los años 70: La pérdida de la guerra comportó la extinción de las instituciones republicanas y la eliminación de todos los organismos culturales. Además, se quedaron sin libertad de prensa, de pensamiento ni de expresión, y la miseria intelectual de la posguerra fue catastrófica. La cultura valenciana sufrió entonces un proceso de españolización castellanizante. La dictadura del general Franco truncó la actividad de los escritores que habían comenzado antes de la Guerra Civil y, por otra parte, quienes empezaron a escribir a partir de 1939 se encontraron con un panorama desolador. La falta de escritores, de editores y de...