Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

Context sociopolític i producció narrativa

Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l'època.

La pèrdua de la guerra va suposar l'extinció de les institucions republicanes i de tots els organismes culturals. Sense llibertat d'expressió, la misèria intel·lectual de la postguerra fou catastròfica. La cultura valenciana va patir un procés d'espanyolització castellanitzant. Molts escriptors van sofrir càstigs i penes, i molts van escollir l'exili.

La producció narrativa valenciana coetània va anar desfasada respecte a les tècniques modernes. Els primers anys de postguerra, en valencià només es van publicar nou novel·les que, bé responien...

Mercè Rodoreda i la novel·la psicològica

La producció literària de Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908-1983) està vinculada a la seua biografia, marcada pels esdeveniments culturals i polítics que va viure. La seua obra travessa un dels eixos de la literatura moderna occidental, ja que es fa contemporània a partir de l'experiència de la Guerra Civil espanyola. Com va succeir amb tots els autors de la seua generació, la seua obra està marcada per aquest fet.

L'experiència de l'exili amplia els límits del realisme literari. La guerra representà per a ella l'inici del seu verdader jo narratiu, el de Aloma (1938), una novel·la d'inspiració autobiogràfica. Aparentment, la novel·la que li va donar fama, La plaça del Diamant (1962),...

Poesia XIV i XV: un procés de desoccitanització

1. Els primers poetes

Jaume March i Pere March, germans i alhora oncle i pare d'Ausiàs, van escriure una poesia molt lligada a les fórmules trobadoresques, sense innovacions.

Gilabert de Pròixita es mostra molt poc influït per la nova lírica italiana i no arriba a abandonar mai els tòpics de la poesia trobadoresca. Tanmateix, la seua obra mostra influències de Dante i barreja català i occità.

2. Innovacions

• Andreu Febrer, nascut a Vic, va estar molt vinculat a la cort reial i va viure a Itàlia. Durant el regnat d'Alfons el Magnànim va entrar en contacte directe amb la lírica italiana dels stilnovisti. És l'autor de la primera traducció de la Divina Comèdia de Dante a una llengua romànica,

1. La societat medieval

La societat medieval estava constituïda per tres grups socials o estaments:

• Primer estament: els que lluiten, nobles i caps militars.
• Segon estament: els que preguen, sacerdots i monjos.
• Tercer estament: els que treballen, pagesos, artesans i mercaders.

Per damunt d'ells es trobava el rei.

1. Ni la noblesa ni el clergat pagaven impostos.
2. La burgesia es va desenvolupar a les ciutats, gràcies al comerç i l'artesania. No depenien dels senyors feudals (noblesa) sinó directament del rei.
3. L'economia medieval es basava en l'agricultura i la ramaderia; els intercanvis comercials gairebé van desaparèixer.

2. Els textos en català conservats més antics

Els textos en català conservats més antics són el Forum Iudicum, un codi de lleis...

Context històric de l'obra literària d'Enric Valor

En l’àmbit valencià la situació és molt més precària, ja que costarà molt redreçar la feble estructura editorial i cultural anterior a la Guerra Civil. Per tant, en un context de menys normalitat que el català, trobarem una producció literària molt més baixa. Durant els anys 40, 50 i 60 a penes hi haurà espais de publicació en valencià, tot i que gràcies a l’esforç de moltes persones i col·lectius naixeran o reviscolaran editorials com ara Torre, Sicània o L’Estel.

Figura clau: Enric Valor

De tots els escriptors de la postguerra valenciana, cal subratllar Enric Valor (1911-2000), nascut a Castalla (l'Alcoià). L’aportació literària d’Enric Valor consta principalment...

Principals Autors de la Literatura Medieval Catalana

Ramon Llull (Mallorca, 1232 - 1316)

Tres ideals van guiar la seua intensa activitat vital i intel·lectual:

• La tasca missionera i la conversió dels infidels.
• La composició de llibres doctrinals que divulgaren la fe cristiana.
• La sol·licitud a papes i reis per a fundar escoles on formar futurs missioners.

La seua producció literària comprén més de 300 obres, classificades per gèneres i temàtiques:

• Obres de tema filosòfic, teològic o científic: Llibre del gentil e los tres savis (1272), Llibre de contemplació en Déu (1272), L'arbre de ciència (1296), Llibre de l'orde de cavalleria (1275) i Doctrina pueril (1278).
• Obra narrativa: Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blanquerna son fill (1274-

Literatura catalana medieval

Coincidències cròniques: mitjà propagandístic, serveixen per a justificar les seues accions i de model per a futurs reis, providencialisme i uniformitat lingüística.

Jaume I

Llibre dels fets: autobiografia dictada pel mateix rei. Records personals i cançons de gesta sobre la seua vida i les seues gestes en prosa.

• Finalitat: que les seues gestes queden en record i que aquestes puguen servir d'exemple per a la prosperitat.
• Estil: llenguatge viu i popular, ús de refranys, expressions col·loquials i plural majestàtic.
• Característiques: sentiment religiós i providencialista, patriotisme, esperit militar i heroic.

Bernat Desclot

Llibre del rei En Pere: abasta del regnat de Ramon Berenguer IV fins a Pere II el Gran...

A Estandarización e a Norma na Lingua Galega

A variante estándar, común a todos os falantes, permite transmitir información de xeito neutro e fortalece o sentimento de unidade lingüística. Na escolla inflúen estes criterios: criterios cuantitativos, literarios e político-ideolóxicos.

Etapas no Proceso de Estandarización e Normalización do Galego

• 1. Galego popular: Non existe conciencia nin formación suficiente para confeccionaren e adoptaren un modelo.
• 2. Galego enxebrista: Comeza a aparecer unha certa intención estandarizadora. Búscase a unificación supradialectal e a diferenciación do castelán.
• 3. Proestándar: Búscase a simplicidade ortográfica e gramatical e corrixir os excesos diferencialistas da etapa anterior.
• 4. Estándar:

Literatura catalana de la postguerra