Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Filosofía y ética de Oposición

Argumentos Cartesianos sobre la Existencia de Dios

Descartes presenta tres argumentos para demostrar la bondad, perfección y existencia de Dios. Estos argumentos, con raíces en el pensamiento medieval, se asemejan a las propuestas de la escolástica.

El Argumento de las Ideas Innatas

El primer argumento se basa en la idea de que Dios es una idea innata de la razón. Descartes distingue tres tipos de ideas:

• Ideas adventicias: Originadas en la experiencia empírica (ej., la idea de ornitorrinco).
• Ideas facticias: Creadas por la mente a través de la imaginación o reflexión (ej., la idea de unicornio).
• Ideas innatas: Inherentes a nuestra naturaleza, presentes desde el nacimiento, no derivadas de la experiencia ni de la creación mental (a priori)

El Proceso del Conocimiento

El conocimiento humano se desarrolla a través de fases interconectadas que van desde la percepción sensorial hasta la conceptualización abstracta:

1. Fase de la Sensibilidad Perceptiva

   Los sentidos del sujeto captan datos sensoriales directos de la realidad, refiriéndose a aspectos particulares y concretos.

2. Fase de Abstracción Conceptual

   La mente separa los datos particulares y retiene lo general, formulando un concepto. Un concepto es una entidad abstracta fabricada por la mente a partir de la información sensorial, que permite comprender y ordenar la realidad múltiple.

Intereses del Conocimiento Humano según Immanuel Kant

Según Kant, el conocimiento humano está impulsado por dos intereses fundamentales:

1. Interés

Pensament de Sòcrates: Dialèctica/mètode socràtic

Consisteix en dialogar, és un diàleg dirigit, orientat. Normalment es dirigeix en dues parts:

Dialèctica irònia:

Sòcrates fa preguntes del tema plantejat als joves. Amb les preguntes aconsegueix eliminar prejudicis, encara els hi fa més preguntes.

Dialèctica maièutica:

El diàleg continua quan eliminen prejudicis, falsedats. Sòcrates demana als joves que treguin les seves pròpies conclusions. Aconsegueix que els seus interlocutors se n’adonin que el que creien saber en realitat no ho sabien, aconsegueix que els seus interlocutors se n’adonin de la seva ignorància. Sòcrates comparava la seva feina amb la de la seva mare. També el comparaven amb un tàbac; atreia els joves però... Continuar leyendo "Pensament de Sòcrates: Dialèctica i Ètica" »

Crítica de la Causalitat i l'Escepticisme

El Raonament Humà i la Forquilla de Hume

L'ésser humà, a més de percebre, raona i construeix frases. Si considerem les diverses proposicions amb què la ment expressa la veritat, observem dues classes:

• Aquelles la veritat de les quals consisteix en relacions d'idees.
• Aquelles la veritat de les quals és una qüestió de fet.

Aquestes dues classes de veritats constitueixen la denominada "forquilla de Hume": tota proposició o és necessària o contingent. Hi ha coses que són veritat en virtut de les idees que pensem, i d'aquestes hi ha veritable coneixement o ciència, que s'obté per intuïció o demostració. És el món de la veritat matemàtica o lògica.

En canvi, en tot el que es refereix a l'existència... Continuar leyendo "Crítica de la Causalitat i l'Escepticisme de Hume" »

Lógica y Razonamiento según Copi

Según el epistemólogo estadounidense Copi, la lógica racional se compone de la ciencia y la filosofía. Consideraba que lo lógico es una forma de razonamiento expresada en una sucesión de oraciones o enunciados con una conexión lógica-argumental, lo que remite al lenguaje.

Copi plantea que en el campo científico existen varios tipos de razonamiento, entre los que destacan:

Razonamiento Deductivo

Este tipo de razonamiento va de lo general a lo particular, partiendo de un enunciado general y utilizando la base empírica para llegar a la teoría. Un ejemplo clásico es:

• Premisa 1: Todos los seres humanos son mortales.
• Premisa 2: Sócrates es un ser humano.
• Conclusión (se desprende lógica y necesariamente de

1. Bizitza eta Moralaren Osagaiak

1.1. Balioak

Balioak gu gugan edo pertsonengan erakargarri egiten zaizkigun ezaugarriak dira, eta funtzio garrantzitsua betetzen dute gure identitatea zaintzen. Balio mota asko daude, adibidez: balio estetikoak, balio ekonomikoak, bizi-balioak, balio intelektualak, balio erlijiosoak eta balio militarrak. Garrantzi berezia duten balio mota batzuk daude: balio moralak. Balio moralen ezaugarriak:

• Balio moralak, gure bizitzan txerta ditzakegun eta txerta behar ditugun balioak dira. Beste balio batzuk ez bezala, balio moralak denok geureganatu ditzakegu behar beste saiatuz gero.
• Balio moralak pertsonalak dira ezinbestean.

1.2. Bertuteak

Filosofo klasikoek, bertutea, ongira bideratzen duten ohitura eta jarrera multzoari... Continuar leyendo "Bizitza eta Moralaren Osagaiak: Balioak, Bertuteak eta Askatasuna" »

Dogmatismoa

Dogmatismoaren arabera, egia ziurtasunez ezagut daiteke, hau da, egi finkoa. Dogmatismoaren aldekoak esaten dute badirela ziurtasun osoz lor ditzakegun printzipio elemental batzuk, eta oinarri sendoa izan daitezkeela jakintzarako. (Deskartes, Leibnizek eta Wolffek)

Perspektibismoa

Perspektibismoaren arabera, egia ikuspuntu jakin batetik soilik hauteman daiteke. Egia aldakorra da (pertsonen, uneen eta lekuen arabera). Filosofoen ikuspegitik egia, izan, bada, baina perspektiba jakin batetik soilik ikus daiteke, eta horrek baldintzatzen du egia hautemateko dugun modua. (Ortega eta Gasseten iritziz, posible da errealitatea hautematea, gure ingurubar berezitik abiatuta.

Erlatibismoa eta Subjektibismoa

Erlatibismo deritzo egia unibertsalak... Continuar leyendo "Filosofia: Dogmatismoa, Perspektibismoa, Erlatibismoa, Eszeptizmoa, Kritizismoa, Pragmatismoa, Koherentzia, Egokitasuna, Ebidentzia, Adostasuna" »

Teoria de les Idees de Plató

1. Metafísica

Per explicar la realitat, no és suficient referir-se a causes materials o físiques, sinó que cal apel·lar, a més, a causes metafísiques (que existeixen més enllà del món físic i material). La teoria de les idees afirma l'existència d'unes entitats immaterials, immutables, perfectes, universals i independents del món físic. Aquestes realitats són les idees.

Els objectes i fenòmens que ens envolten són canviants i contingents. Només són còpies o imitacions imperfectes de l'autèntica realitat. En conseqüència, la teoria postula l'existència de dos mons:

• El món perfecte i perenne de les idees, que constitueix l'autèntica realitat (món intel·ligible).
• El món imperfecte i canviant

1.1. Concepto e Historia del Derecho

Historia

Comienza en el momento de la escritura y se basa en el estudio de las sociedades humanas que han existido. La Historia nos permite analizar y explicar el pasado (económico, social, político, jurídico, religioso…) y construir el futuro.

Base de la Historia del Derecho:

La relación entre Historia e Historia del Derecho cambia según las distintas corrientes doctrinales (criticismo, idealismo, historicismo, materialismo, escuela de los Anales…).

Derecho

Ordenación vinculante de la vida social. Conjunto de normas con fuerza vinculante, no contradictorias, con vigencia y efectividad permanentes y aplicación uniforme. Las normas tienen un carácter coactivo (García Gallo; Tomás y Valiente).

El derecho... Continuar leyendo "Historia del Derecho: Concepto, Evolución y Naturaleza" »