Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

Renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70

El règim franquista va prohibir el teatre en català fins al 1946, quan es va tornar a conrear els models i les formes dramàtiques més tradicionals del repertori de preguerra.

Al llarg de la segona meitat dels anys cinquanta i principis dels seixanta, la renovació va provenir d'aportacions d'autors com Palau i Fabre. També es van fundar plataformes teatrals com l'ADB, que tenia com a objectiu tornar a connectar el teatre català amb els corrents dominants de la literatura europea contemporània, i l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, que va afavorir el naixement i el desenvolupament del teatre independent mitjançant la creació d'un nou públic i la revalorització...

Context Històric i Literatura de l'Edat Moderna

Context històric

L'Edat Moderna és un període històric de més de tres-cents anys que comença a mitjan segle XV i acaba l'any 1789 amb la Revolució Francesa. Durant aquesta època es succeeixen tres moviments artístics principals: el Renaixement, el Barroc i el Neoclassicisme.

Diversos fets van transformar el món occidental:

• Àmbit polític: L'afermament de les monarquies autoritàries europees.
• Àmbit religiós: L'esclat de la Reforma protestant i la posterior Contrareforma catòlica.
• Àmbit socioeconòmic: L'augment demogràfic de la població i la consolidació de la burgesia van afavorir un fort creixement econòmic.

Pel que fa a la situació política i sociolingüística de la Corona d'

Context històric i lingüístic

Mercè: realisme: espai geogràfic; psicologisme: esdeveniments i repercussió en els personatges. Simbolisme: motius recurrents, protagonista. Lirisme: escriptura d'parlada i records.

Protagonistes: dones, conflicte amb el món, homes, dolor, infelicitat, busquen la salvació en el passat i en mons paral·lels.

Temes i motius: dificultats en les relacions humanes: infelicitat, visió negativa de l'home, memòria i records per combatre el pas del temps.

Franco: abolició de l'autonomia de Catalunya, prohibició del català. Diglòssia, castellanització del català.

Narrativa de l'exili

Pere Calders

Pere Calders: exiliat a Mèxic. El primer arlequí (1936), recull de contes. La glòria del doctor, Cròniques de la

1. Context sociopolític i producció narrativa

Per a parlar de la producció literària de postguerra (1939), hem de parlar de la nostra cultura sota el franquisme. Malauradament, la nostra llengua deixava de ser oficial; els progressos aconseguits durant la República quedaren abolits: la llengua desapareixia del panorama públic, de l’administratiu i de l’ensenyament, i tornava la clandestinitat.

No obstant això, malgrat la falta d’una infraestructura editorial, en la dècada dels 50 apareix la novel·la més complexa i colpidora d’aquest període: Incerta glòria de Joan Sales, que patí la censura i on es narra l’experiència de la guerra des del punt de vista dels vençuts. L’obra va ser guardonada amb el premi Joanot Martorell....

La Poesía de Posguerra y los Años Setenta

Finales de los 40 y Principios de los 50

Carles Riba va ser un punt de referència per als escriptors joves i la cultura catalana. Encarnava els valors de rigor moral, d'exigència literària i de fe en la cultura. Va donar orientació a poetes més joves que perllonguen la poesia de tradició postsimbolista i el gust noucentista per l'expressió culta i el rigor en l'ús de la llengua.

Anys 60

Va enfrontar l'estètica de tradició simbolista amb altra que concebia la literatura com una forma de compromís polític al servei de la lluita contra la dictadura. És el realisme històric que es basava en els plantejaments marxistes d'intel·lectuals i escriptors i reivindicava la participació de la literatura...

Bilingüismo

Definición: capacidad de una persona para utilizar indistintamente dos lenguas en cualquier situación comunicativa y con la misma eficacia comunicativa. Se ha de tener en cuenta que al mundo hay más de 6.000 lenguas y más de 200 estados. En España, el 40% de la población vive en una comunidad autónoma con dos lenguas oficiales. Cuando en una comunidad conviven dos o más lenguas, a menudo se produce una situación de bilingüismo por parte de los que hablan una lengua y de monolingüismo por parte de los que hablan la otra.

Tipos de bilingüismo

• Individual: Se refiere a la persona que habla dos lenguas.
• Territorial: Se da cuando en un país encontramos geográficamente bien delimitadas las diferentes comunidades lingüísticas.

Características más importantes de la producción poética de Salvador Espriu

L'obra poètica de Salvador Espriu va evolucionar paulatinament des de l'existencialisme dels anys 40 i 50 fins a la poesia més realista.

Existencialisme

A Les hores, el poeta plora la mort dels éssers estimats i la del país. Veu la pàtria com un gran cementiri per on passeja perdut, evocant el passat i cercant l'eixida d'un laberint.

Realisme social

El 1960 inicia el període realista. Els temes són la guerra entre germans, la demanda de pau, perdó i tolerància. El poeta-profeta s'implica en les aspiracions del pueblo i pren la paraula per moralitzar i demanar que Espanya esdevingui lloc de convivència, respecte i llibertat.

Característiques principals

• La densitat

Vida y muerte en la poesía de Miguel Hernández

En la poesía de Miguel Hernández, la vida y la muerte son uno de los temas fundamentales, en gran medida influenciado por muchas de las desgracias que transcurrieron a lo largo de su vida. En su obra, donde se suceden todas las fases del crecimiento del individuo, se unen la vida y la muerte.

Se unen la vida y la muerte en el sentido existencialista del filósofo Heidegger: "El hombre es un ser nacido para la muerte", y en el de Quevedo: "Vivir es un ir muriendo a cada instante".

También aparece el sentido muerte-semilla: la vida de los seres humanos se entiende como semilla germinadora de una nueva vida, en la que el cementerio, los muertos y los esqueletos se emplean como símbolo de permanencia...

Vicent Andrés

Poeta más importante desde Ausiàs March, periodista de estilo condicionado. La mayoría de sus obras no fueron editadas hasta los años 70, como Llibre de meravelles. Su primera producción poética supuso una reorientación de la poesía catalana y valenciana, apartando de la lírica un lenguaje más directo, más narrativo y eficaz para la difusión popular de la poesía.

Su expresión poética es diferente a la de los clásicos valencianos y latinos. En su mezcla de influencias, estilos, registros y estéticas, destaca un repertorio estilístico amplio y variado, la elección de un modelo de lengua literaria, el humorismo y la enumeración.

Su poesía gira en torno a tres ámbitos temáticos:

• Poesía amorosa: fidelidad, sentimiento

Del franquismo a la oficialidad del gallego

En el año 1975 muere Franco y tres años después las Cortes democráticas aprueban la Constitución. En ella se establece la cooficialidad del gallego y del castellano en Galicia. El reconocimiento oficial se produce en el año 1981, con el Estatuto de Autonomía, que establece que "la lengua propia de Galicia es el gallego" y que "nadie podrá ser discriminado por causa de la lengua". En el año 1983 entra en vigor la Ley de Normalización Lingüística, que regula su uso en las diversas administraciones y servicios. El gallego se convierte en la lengua oficial de la administración autonómica: de la Xunta de Galicia y sus Delegaciones y del Parlamento.

Situación sociolingüística actual

Cualitativamente,...