Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

La crisis del Imperio español a finales del siglo XIX

Nos remontamos a la situación del Imperio español a finales del siglo XIX, ya que en el último tercio de este siglo, los restos del Imperio del Caribe y del Pacífico se independizaron. En la misma época, las potencias europeas decidieron adueñarse de gran parte del planeta en la Conferencia de Berlín.

Tras la pérdida de América continental, esos restos pasaron a formar parte de Filipinas, Cuba y Puerto Rico. Cuba y Puerto Rico presentaban unos rasgos coloniales comunes:

• Economía: basada en la agricultura de exportación principal de productos como la caña de azúcar y el tabaco.
• Ley arancelaria en Madrid: se impuso a las colonias un mercado obligado a la compra de harina castellana,

Carta de Arrepentimiento y Amor Verdadero

Daniela, sei que todo está mal e é culpa miña, todo o que che fixen cambiar, que che fixen moito mal, que che fallei, que te decepcionei e non me podo sentir peor; porque non sabes o dano que me fai saber que te cambiei, tío. Cando me dixeches «nadie me vai querer, tío, por culpa miña», é que me quero matar, eu só quero darche todo o meu amor, cariño, mimos, atención, agasallos e todas as cousas boas deste mundo, porque ti es todo o que está ben, es un amor, es a nena dos meus ollos.

Sei que agora todo está mal, pero Daniela, tío, quero que sepas que me encantas, que es preciosa, perfecta, guapa, linda, intelixente. Coidasme, miras por min, só queres que me vaia ben, estás comigo nas...

As diferentes actitudes ante a diversidade cultural

Como dixemos, os nosos comportamentos e a nosa conciencia son creados e adquiridos socialmente; por tanto, os distintos grupos humanos posúen culturas diversas. Nacemos abertos, por iso podemos moldear as nosas potencialidades de diversas maneiras. A diversidade cultural é algo natural e enriquecedor para a especie humana; non obstante, os prexuízos e a ignorancia non sempre levan a consideralo así.

Etnocentrismo, racismo e xenofobia: o rexeitamento do diferente

O etnocentrismo

O etnocentrismo é a actitude irracional que manteñen aqueles que xulgan as demais culturas desde as súas propias categorías culturais, considerando que só son bos, sensatos e normais os seus valores e pautas culturais;...

En quin context històric i cultural se situa l'escriptura de l'obra?

Joan Fuster publicà Diccionari per a ociosos el 1964. En aquesta època, el règim franquista comença a relaxar la censura literària; això permet crear una mínima infraestructura editorial que s'amplia durant els anys 60 i 70. D'altra banda, Diccionari per a ociosos es publica després de dues obres que havien suscitat molta polèmica: El País Valenciano (1962) i Nosaltres els valencians (1962). Fuster ja era, malgrat l'edat, un dels principals assagistes de la literatura catalana.

Situa aquesta obra en la trajectòria de l'autor (etapes, blocs) i digues algunes característiques de l'etapa o bloc (o diferències respecte a altres etapes o blocs).

L'obra de Fuster es divideix...

Rodolf Sirera

1. Elements de la realitat i la relació amb el marc espaciotemporal de l'obra

Referències espacials: palau rococó, estil arquitectònic i decoratiu històric; al·lusions a Diderot, coautor de l'Enciclopèdia francesa en el període de la Il·lustració; Racine, autor dramàtic de tragèdies clàssiques; Rousseau, filòsof francès...

• Tractament de tu/vós gràcies a la representació de la conducta social dels personatges.
• Objectes: copa de vi, armari, ampolla amb l'antídot.

(Obra ambientada en 1784 → mort de Diderot)

7. Característiques del gènere teatral presents en el fragment

Algunes de les característiques del gènere teatral que trobem en aquest fragment són les següents. En primer lloc, les noves tècniques i les poderoses

L'humanisme

L'humanisme és un moviment cultural sorgit a finals del segle XIV a Itàlia, a les ciutats de Roma, Florència i Venècia, a partir dels treballs de Dante Alighieri (1265-1321), Francesco Petrarca (1304-1374) i Giovanni Boccaccio (1313-1375). Des d'allí s'estengué a tot Europa. Aquest moviment propugna un retorn als clàssics i una filosofia antropocèntrica.

El canvi de mentalitat que suposa ve marcat pel desig desinteressat de saber i per la valoració de la intel·ligència, de la bellesa i dels llibres com a forma material de transmetre-la.

Conceptes bàsics

1. L'Humanisme serà la base del Renaixement, moviment que marca el pas de l'Edat Mitjana a l'Edat Moderna.
2. Els humanistes descobreixen les humanitats (les lletres i la cultura

Errenazimenduaren ezaugarri orokorrak

• Helburua greziar-erromatar arte klasikoaren mailara iristea zen.
• Gizakiaren neurrira itzultzen ahalegindu ziren: Errenazimentuko gizakiak pentsalari klasikoak, aurrerakuntza zientifikoak eta asmakuntza handiak ezagutzen zituen, eta unibertsoaren erdigune sentitu zen (antropozentrismoa).
• Unibertsoaren, pentsamenduaren eta artearen ikuspegi unitarioa zuten.
• Unibertsoan gertatzen zen guztia arrazoitu egin zitekeen, mundua arrazonagarria delako.
• Mundu-ikuskera berri bat sortu zen, heliozentrismoa, eta geozentrismoa baztertu zuten.
• Mezenas edo babesleek Errenazimentuko artea eta kultura bultzatu zituzten (Florentziako Medici familiak, Erromako Julio II.a aita santuak...).
• Artista anonimoa desagertu eta izen-abizeneko

Context històric i polític

Els inicis de la segona dècada del segle XX a Espanya corresponen als darrers anys de la Restauració borbònica (1874-1923), la qual acaba amb el cop d'Estat de Primo de Rivera l'any 1923. Després d'aquesta dictadura sorgí la Segona República (1931-1936). La vida política d'aquests anys fou profundament marcada per l'anarquisme i el socialisme.

Tendències literàries a Catalunya

Durant aquest període s'incorporen diverses tendències estètiques d'abast internacional:

1. El model d'adscripció burgesa: la poètica postsimbolista

Hereu del Noucentisme, aquest corrent rep el nom de poètica postsimbolista i defensa el concepte de «l'obra ben feta» i l'ús d'un model de llengua normativitzat:

• Poesia: Destaca Carles

1. Ramon Llull

Rellevància:

• Única a Europa al segle XIII.
• Neix la prosa per obsessió reformista lul·liana.
• Vol transformar la societat.

Biografia

• Vida coetània: text que narra la seua vida.
• Naixement: a Palma de Mallorca, el 1232.
• Als 30 anys: escriu Ars i té la visió de Jesucrist cinc vegades.

Propòsits

1. Convertir infidels, sobretot musulmans, un terç de la població de Mallorca.
2. Escriure el millor llibre del món, que serà un text contra els errors dels infidels.
3. Fundar monestirs on formar missioners que aprenguen llengües orientals per anar als països dels infidels i convertir-los in situ.

És franciscà.

Vida pública

• Funda l’escola missionera de Miramar el 1276.
• Paris i Universitat el 1288.

Predicació

• 1306: Bugia i proclama.

Mort

• Mor segons