Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

Llibre de Meravelles d'Estellés: Context Històric, Obra i Poesia Valenciana de la Postguerra

Otras lenguas extranjeras2,99 KB

1. En quin context històric i cultural se situa l'escriptura d'aquesta obra?

Llibre de Meravelles va ser escrit i publicat en plena dictadura franquista (1939-1975).

Als anys 40 hi hagué repressió moral, cultural i ideològica (censura), depressió econòmica, deteriorament de les condicions de vida i aïllament internacional. Durant els 50, el Pacte de Madrid amb els EUA va posar fi a l'autarquia i va encetar el liberalisme econòmic de l'Estat. És l'època de tolerància limitada. En els 60 s'encetà l'etapa de desenvolupament econòmic i també l'organització clandestina de partits polítics i plataformes culturals.

La cultura promoguda pel règim franquista està marcada pel nacionalisme tradicionalista, la unificació lingüística i...

Continuar leyendo "Llibre de Meravelles d'Estellés: Context Històric, Obra i Poesia Valenciana de la Postguerra" »

Literatura catalana: postguerra, narrativa, poesia, teatre i literatura actual

Otras lenguas extranjeras11,95 KB

1. Panorama general

La guerra civil espanyola va acabar amb la derrota del bàndol republicà i amb el començament de la dictadura del general Francisco Franco. Aquesta dictadura va causar la represàlia d'aquells que no havien pogut fugir a l'exili, bé amb la mort, la presó o amb una repressió social i econòmica.

Quant a la llengua catalana, la guerra va interrompre i anul·lar el procés de normativització cultural iniciat durant la Renaixença. D'aquesta manera, es prohibeix l'ús de la llengua, es tanquen diaris i revistes considerats perillosos, es transformen institucions com l'Institut del Teatre o la Biblioteca de Catalunya per tal de marcar-les ideològicament i es depuren els intel·lectuals més representatius de la cultura catalana....

Continuar leyendo "Literatura catalana: postguerra, narrativa, poesia, teatre i literatura actual" »

Historia e Evolución do Galego Antigo: Da Orixe Medieval aos Séculos Escuros

Otras lenguas extranjeras4,49 KB

Evolución Histórica da Lingua Galega: Da Idade Media aos Séculos Escuros

Etapa Primitiva ou Preliteraria (Séculos IX a XII)

Na primeira parte da Idade Media (séc. IX-XII), o latín era a lingua de prestixio: a lingua da Administración e da Igrexa e a única que se empregaba na escrita. Pola contra, na comunicación oral espontánea todo o mundo falaba xa o romance galego-portugués. A totalidade da poboación era galegofalante, incluídos os reis e nobres; o latín só era empregado nos contextos formais e na escrita.

Etapa do Galego Escrito (Séculos XIII a XV)

No século XIII o galego convértese en lingua de escritura. Galicia vive daquela un período de monolingüismo no cal o galego-portugués se emprega en todos os contextos e funcións...

Continuar leyendo "Historia e Evolución do Galego Antigo: Da Orixe Medieval aos Séculos Escuros" »

Literatura medieval catalana: crònicas, trovadores y narrativa culta

Otras lenguas extranjeras4,03 MB

Crònica i literatura medieval catalana

La Crònica i la literatura medieval catalana reflecteixen la història, la ideologia i la cultura dels regnes de la Corona d'Aragó. A continuació es presenten les obres més rellevants.

Llibre dels feits

Jaume I narra de forma autobiogràfica els seus records personals, centrats sobretot en les conquestes de Mallorca i València.

  • Sembla que Jaume I no la va escriure materialment, sinó que en va coordinar la redacció.
  • Característiques: intenció didàctica i llenguatge viu.
  • Providencialisme: creu que les pròpies victòries es deuen al designi diví.

Crònica de Bernat Desclot

Se suposa que l'autor era un funcionari de la cúria reial (potser Bernat Escrivà). També s'anomena Llibre del rei en Pere d'Aragó

...
Continuar leyendo "Literatura medieval catalana: crònicas, trovadores y narrativa culta" »

Edad Media en Cataluña: Literatura, Sociedad y Cultura Medieval

Otras lenguas extranjeras5,1 KB

Características de la Edad Media

Sociedad: dividida en tres estamentos: nobles, clero y campesinos. Con el crecimiento de las ciudades aparece la burguesía en el siglo XIV.

Mujer: son poco frecuentes los casos de literatura femenina.

Teocentrismo: Dios es el centro de todo.

Cultura: a finales del siglo XIII se desarrolla alrededor de las cortes o los monasterios. A partir del siglo XIV se extiende a la clase social urbana.

Avances técnicos:

  • Inicio del siglo XIII: utilización del papel.
  • 1450: la imprenta de Gutenberg revoluciona la forma de transmitir la información (más rapidez, más gente accede a ella).

Autoría: los escritores no conocen el plagio. Escribir significa imitar a escritores prestigiosos.

Sistema feudal

Pacto de vasallaje: señor...

Continuar leyendo "Edad Media en Cataluña: Literatura, Sociedad y Cultura Medieval" »

Historia do Teatro Galego, Poesía de Posguerra e Sociolingüística

Otras lenguas extranjeras7,65 KB

A Orixe e Evolución do Teatro Galego

O intento máis serio de consolidación do teatro galego con anterioridade ás Irmandades foi a creación da Escola Rexional de Declamación. Este teatro divídese en catro liñas temáticas básicas:

  • A social: A ponte de Lugrís Freire.
  • A costumista-humanística: "Gallegadas".
  • A histórica: Recrea momentos e figuras da historia galega.
  • O teatro lírico: Deseñado para ser cantado.

Grazas ao labor das Irmandades, o teatro recibe un pulo extraordinario, aínda que se atopa con serios problemas para o seu desenvolvemento, tales como a carencia de compañías teatrais e dramaturgos en Galicia, a escaseza de obras teatrais galegas e a competencia do cine. Para suplir estas carencias, recórrese ao voluntariado de...

Continuar leyendo "Historia do Teatro Galego, Poesía de Posguerra e Sociolingüística" »

El text descriptiu: característiques, estructura i ús lingüístic

Otras lenguas extranjeras2,59 KB

El text descriptiu

Objectiu: La intenció d’aquest text és enumerar de manera detallada els elements que formen part d’una realitat, d’un objecte, d’un procés, d’un paisatge, etc., a través d’una observació que pot ser objectiva o subjectiva.

Estructura

Estructura: S’hi poden distingir diferents elements, tot i que l’estructura del text descriptiu és poc rígida i difícil de preestablir. En general, es pot distingir entre la descripció dels aspectes globals, la relació amb els elements de l’entorn, l’enumeració de les parts i les descripcions més detallades d’elements puntuals que l’autor vol ressaltar per algun motiu.

Ús lingüístic

  • i. Ús d’anàfores lèxiques i gramaticals.
  • ii. El sintagma nominal està més
...
Continuar leyendo "El text descriptiu: característiques, estructura i ús lingüístic" »

Joan Fuster, Diccionari per a ociosos (1964): contexto histórico y obra del ensayista valenciano

Otras lenguas extranjeras2,66 KB

1. En qué contexto histórico...?

Joan Fuster publica Diccionari per a ociosos en 1964, después de dos obras que habían suscitado mucha polémica. Fuster ya era, pese a su juventud, uno de los principales ensayistas de la literatura catalana. En esta época, el régimen franquista se dio cuenta de que, para sobrevivir, necesitaba abrirse a instituciones internacionales y buscar alianzas diplomáticas y estratégicas, pero al mismo tiempo estas circunstancias le obligaban a moderar ciertas políticas. De hecho, empieza a relajarse la censura literaria sobre el contenido de las obras y también sobre las lenguas del Estado. Esto permite la creación de una mínima infraestructura editorial que se irá ampliando a lo largo de los años 60 y...

Continuar leyendo "Joan Fuster, Diccionari per a ociosos (1964): contexto histórico y obra del ensayista valenciano" »

Literatura Catalana Medieval: Humanisme, Bernat Metge, Ausiàs March i Tirant lo Blanc

Otras lenguas extranjeras10,64 KB

1. L'Humanisme i la Literatura Catalana Medieval

1.1. Característiques de l'Humanisme

  • L'humanisme és un moviment que mira cap a l’antiguitat per redescobrir-ne els valors estilístics i ètics i que denota un canvi de sensibilitat. La burgesia té unes noves necessitats econòmiques, burocràtiques i mercantils.
  • Els autors de l’edat mitjana escollien clàssics que havien passat pel sedàs del pensament escolàstic.
  • Volien ressuscitar els ideals de racionalisme, mesura i crítica que trobaven en els clàssics antics, i que els van portar a una literatura culta i refinada.
  • Els tres grans pensadors van ser Dante, Petrarca i Boccaccio.

1.2. L'Humanisme català i la Cancelleria Reial

  • Alguns autors catalans aporten mostres d’aquesta nova mentalitat
...
Continuar leyendo "Literatura Catalana Medieval: Humanisme, Bernat Metge, Ausiàs March i Tirant lo Blanc" »

Narrativa europea i catalana del segle XX: psicologia, postguerra i postmodernisme

Otras lenguas extranjeras3,23 KB

La narrativa del segle XX

La literatura del segle XX incorpora les novetats tècniques de la novel·la europea i nord-americana. Mentre que la literatura del segle XIX, i més concretament el realisme, es basava en la premissa que tot era explicable i comprensible, la literatura del segle XX renuncia a donar una única explicació del món (corresponent a un narrador omniscient que ho sap tot) i proporciona perspectives particulars de personatges concrets (narracions en primera persona).

Cobra importància la psicologia dels personatges, teoria psicològica que més influència té en la nova narrativa. La tècnica literària més innovadora en aquesta època és el monòleg interior, que presenta el discurs interior d’un personatge que es...

Continuar leyendo "Narrativa europea i catalana del segle XX: psicologia, postguerra i postmodernisme" »