Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

El Barroc i la Il·lustració: Característiques, Autors i Literatura Popular Catalana

Otras lenguas extranjeras5,64 KB

El Barroc

Conceptisme: corrent poètic conreat per Quevedo, basat en l’enginy i els jocs de paraules.

Culteranisme: corrent poètic conreat per Góngora, amb ús de cultismes provinents del llatí i al·lusions mitològiques.

Característiques

  • Moviment antitètic.

  • Humor per la mort i la brevetat de la vida, amb una actitud pessimista i desenganyada.

  • Emfatització dels elements contraris: vida/mort, lirisme/burla, etc.

  • Gust per l’artifici formal i conceptual, el contrast i l’exageració, amb l’objectiu d’impressionar i de lluir-se. Això complica la comprensió de l’obra.

Barroc europeu

Es desenvolupa més al sud d’Europa fins a la Il·lustració.

Espanya és un país contrareformista, que atura el Renaixement.

Pintors espanyols

  • Zurbarán

  • Murillo

  • Velázquez

Escriptors

...
Continuar leyendo "El Barroc i la Il·lustració: Característiques, Autors i Literatura Popular Catalana" »

Teatre català del segle XX: Espriu, Pedrolo i la Generació dels setanta

Otras lenguas extranjeras2,56 KB

El teatre en català del segle XX

Salvador Espriu (1913-1985)

Autor teatral, poeta i narrador. Teatre original que connecta amb un món simbòlic, que caracteritza tota la seua producció. És reivindicat pel teatre independent. Les seues obres més cèlebres són Antígona i Primera història d'Esther.

Manuel de Pedrolo (1918-1990)

Autor de novel·les, però també de teatre i poesia. La temàtica més comuna de les seues obres era la llibertat. Les seues obres mostren la preocupació per l'existència humana. Pedrolo reivindicava per a la seua obra el teatre de l'abstracte. Cal destacar les obres Cruma i Homes.

La literatura actual i la Generació dels setanta

Aquesta peça va ser escrita entre gener i febrer de 1978 i estrenada en una versió...

Continuar leyendo "Teatre català del segle XX: Espriu, Pedrolo i la Generació dels setanta" »

El bilingüisme y el conflicto lingüístico: conceptos clave de la sociolingüística

Otras lenguas extranjeras5,67 KB

1.3 El bilingüisme

Coexistència de dues llengües en un mateix parlant o grup social. Aplicat a la sociolingüística és complex, ja que depèn de diversos factors.

  • Bilingüisme individual: domini de dues llengües per una mateixa persona. Segons l’ús és actiu quan l’individu parla les dues llengües o passiu quan només en parla una. Segons el grau de domini és simètric si les domina de la mateixa manera o asimètric si coneix més una que l’altra. Depenent de la motivació psicològica és integrador (o integratiu) si hi ha voluntat d’integrar-se o instrumental si és per motius estrictament pràctics. Segons les funcions socials existeix un bilingüisme neutre si s’utilitza sense generar problemes o diglòssic si el seu ús

...
Continuar leyendo "El bilingüisme y el conflicto lingüístico: conceptos clave de la sociolingüística" »

Autoras en la literatura catalana: de la postguerra a la actualidad

Otras lenguas extranjeras3,69 KB

Durante siglos, pese a las dificultades conocidas para acceder a la cultura académica, la consideración de la mujer escritora en las antologías y en los estudios de historia de la literatura ha sido, en el mejor de los casos, testimonial. Solo investigaciones recientes han podido referenciar más de un centenar entre los siglos XVI y XVIII, si bien se trata mayoritariamente de autoras de obra circunstancial o espiritual1.

A caballo entre los siglos XIX y XX contamos con autoras relevantes en narrativa: Caterina Albert, bajo el seudónimo de Víctor Català, Aurora Bertrana y, sobre todo, Mercè Rodoreda; y en poesía: Maria Antònia Salvà y Clementina Arderiu, pero no en el género ensayístico2.

La postergación durante la dictadura

Esta...

Continuar leyendo "Autoras en la literatura catalana: de la postguerra a la actualidad" »

Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés: referents, temàtica i recursos

Otras lenguas extranjeras8,24 KB

Quins referents trobem

Òbviament, tots els elements de què hem parlat tenen relació amb el marc espaciotemporal de l'obra, ja que el Llibre de meravelles connecta present i passat. El present es troba dins el context franquista, un moment nefast per a la cultura valenciana, i el passat s'emmarca en l'Edat Mitjana, el temps fundacional de la nostra cultura, que apareix com un model per al futur.

Temàtica

D'altres temàtiques que apareixen en el Llibre de meravelles són l'amor i la mort (poesia existencial) i els temes relacionats amb la vida quotidiana (testimoniatge de la realitat).

Mètrica

Quant a les formes mètriques en la selecció de poemes del llibre, predominen els versos alexandrins amb cesura (6 + 6) en els poemes de la segona part...

Continuar leyendo "Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés: referents, temàtica i recursos" »

Literatura catalana de postguerra: narrativa, poesia y autores clave (1939-1980)

Otras lenguas extranjeras10,5 KB

Panorama general de la postguerra

El 18 de julio de 1936 estalló la revuelta militar contra el gobierno republicano. Acabada la guerra, la victoria de los fascistas supuso el inicio de una etapa de 40 años de dictadura que implicó la prohibición de la lengua catalana, la censura, el exilio de gran parte de los intelectuales y la ejecución de otros (como el president de la Generalitat, Lluís Companys), además de la represión y la persecución de quienes no compartían sus ideas.

Etapas de los años de postguerra

  1. (1939-1946): Años de máxima represión. La literatura catalana vive en la clandestinidad (resistencia cultural). Es una época de aislamiento cultural. Se publica la primera revista literaria clandestina en catalán, “Poesia”,

...
Continuar leyendo "Literatura catalana de postguerra: narrativa, poesia y autores clave (1939-1980)" »

Humanisme, Renaixement, Barroc i Il·lustració: Literatura Catalana dels Segles XVI al XVIII

Otras lenguas extranjeras4,33 KB

Durant l'Edat Mitjana va aparèixer un corrent de pensament en el segle XV, l'Humanisme. Caracteritzat per l'antropocentrisme i la influència dels clàssics grecollatins.

Aquest període es coneix com el segle d'Or de les lletres catalanes. Més tard, alguns estudiosos anomenen el segle XVI el període de la Decadència, degut al gran declivi que va patir la literatura catalana.

Renaixement

Es caracteritza per tenir una ideologia humanista. El pensament religiós es basava en la relació directa amb Déu i el protagonista social ja no era un cavaller en el seu castell, sinó el cortesà que fa vida a la ciutat.

La cultura hispànica del segle XVI es divideix en dues etapes que corresponen amb els regnats dels dos monarques:

  • Carles V: penetrar la
...
Continuar leyendo "Humanisme, Renaixement, Barroc i Il·lustració: Literatura Catalana dels Segles XVI al XVIII" »

L'Humanisme català: Bernat Metge, Lo somni i la literatura cavalleresca

Otras lenguas extranjeras11,49 KB

L'Humanisme

- Moviment intel·lectual del segle XIX destinat a transformar les estructures mentals medievals per adaptar-les a un tipus de societat més oberta i dinàmica.

- Característiques: Antiguitat clàssica: permet descobrir el sentit profund del fet humà i el gust de contemplar la natura; Antropocentrisme: l'home és el centre de l'univers i la màxima realització de la natura; Racionalisme: l'home pot observar la realitat que l'envolta amb sentit crític.

- Mitjans segle XIV: crisi del feudalisme.

- Segle XV: Renaixement (Itàlia): recupera l'estètica i les idees dels clàssics i proposa un nou model de societat, més enllà de les disciplines artístiques.

- Humanisme: branca del Renaixement en l'àmbit literari i filosòfic.

- L'autor...

Continuar leyendo "L'Humanisme català: Bernat Metge, Lo somni i la literatura cavalleresca" »

Gramática del euskera: diptongos, hiatos, palatalización y morfología

Otras lenguas extranjeras3,54 KB

Bokalak

Diptongoak

Aldaketak

au > ai egiten dute: gau > gai, nau > nai.

ai > ei egiten dute: bait > beit, gai > gei.

Laburtzeak

ai > i: naiz > niz.

au > u: nauzu > nuzu.

ai > e: baina > bena.

eu > ü: euskara > üskara.

Hiatoak

ua > ia aldaketa: burua > buria.

ea > ia aldaketa: semea > semie.

ou > ua aldaketa: herrikoa > herrikua.

Bokal txandakatzeak

i-ü > ü-ü eta ü-i > ü-ü asimilazioak.

ilun > ilhün > ülhün

iturri > ithürri > üthürri

itzuli > itzüli > ützüli

burdina > bürdüña

u > i txandakatzea:

zuberoa > xiberua. zulo > zulo.

o > u txandakatzea: moldatu > muldatü; honek > hunek.

Beste fenomeno batzuk

Erdaraz -on eta -ion amaiera duten hitzek...

Continuar leyendo "Gramática del euskera: diptongos, hiatos, palatalización y morfología" »

La Renaixença y la normalización del catalán: Pompeu Fabra, L'Avenç y el Congreso de 1906

Otras lenguas extranjeras5,03 KB

La Renaixença y el Romanticisme

A Europa, apareix a finals del segle XVII un moviment artístic, el Romanticisme (nacionalisme, influència d'EM, cultura popular), que donarà lloc a la Renaixença, moviment de recuperació de la literatura i la cultura en llengua catalana. Els seus objectius van ser:

  • Estudiar i divulgar els escriptors clàssics.
  • Potenciar el prestigi social de la llengua.
  • Recollir i divulgar la literatura popular.
  • Recuperar l'ús de la llengua catalana.
  • Aconseguir el conreu de tots els gèneres literaris.

Figures destacades: Verdaguer, Oller i Guimerà.

Els Jocs Florals

Els Jocs Florals eren un certamen poètic medieval recuperat amb la idea de fomentar la poesia i la llengua catalana, i servir de plataforma per donar a conèixer...

Continuar leyendo "La Renaixença y la normalización del catalán: Pompeu Fabra, L'Avenç y el Congreso de 1906" »