Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

Literatura Catalana Medieval i Moderna: Autors, Gèneres i Moviments Literaris

Otras lenguas extranjeras9,52 KB

Identificació de Fragments i Autors Literaris

  • a) «No·l prenatz lo fals jurat...»: Cerverí de Girona, cançó (tracta d’amor i el tema és la malmaridada).
  • b) «Mant hom se vana que morria pel vostre fill...»: Ramon Llull (es queixa de com alguns creients s’omplen la boca dient com estimen Jesucrist).
  • c) «Cell Tíxion qui·l voltor es menja el fetge, e per tots temps brota la carn de nou...»: Ausiàs March (hi ha una metàfora que alhora és una hipèrbole amb el mite de Tíxion i el voltor que li menja eternament el fetge. Mètrica i rima: versos decasíl·labs de rima consonant ABBACDDC).
  • d) «Llir entre cards, vós sabeu e jo sé que es pot bé fer hom morir per amor...»: Ausiàs March (tornada, senhal: «Llir entre cards»).
  • e) «Del
...
Continuar leyendo "Literatura Catalana Medieval i Moderna: Autors, Gèneres i Moviments Literaris" »

Les quatre grans cròniques catalanes i la poesia trobadoresca: origen, característiques i context

Otras lenguas extranjeras3,11 KB

Les quatre grans cròniques

Les cròniques són narracions a mig camí entre la ficció literària i la historiografia (fets històrics esdevinguts en un període determinat). Les primeres redactades en català daten dels segles XIII i XIV. Les quatre grans cròniques són les següents:

  • Llibre dels fets (1244-1276) del rei Jaume I.
  • Llibre del rei En Pere, de Bernat Desclot.
  • La crònica, de Ramon Muntaner.
  • La crònica general de Pere el Cerimoniós.

Altres característiques

Estan plenes de detalls que deixen entreveure una experiència directa viscuda i la voluntat de justificar les actuacions polítiques de la dinastia reial catalana.

  • To heroic i intenció de fomentar el sentiment nacional.
  • Sentiment cristià.
  • Exaltació de la nació catalana, de la
...
Continuar leyendo "Les quatre grans cròniques catalanes i la poesia trobadoresca: origen, característiques i context" »

Les quatre grans cròniques catalanes i la lírica trobadoresca: obres clau de la literatura medieval catalana

Otras lenguas extranjeras4,37 KB

Les quatre grans cròniques

Al final del segle XIII i durant el XIV, es redacten en català els primers textos històrics amb un innegable valor literari: les quatre grans cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós.

El Llibre dels feits de Jaume I

La primera de les grans cròniques catalanes és obra del rei Jaume I el Conqueridor (1213-1276), que en supervisà la redacció entre 1244 i 1276. El Llibre dels feits narra, en forma autobiogràfica, les fites més importants de la vida i el regnat del monarca, especialment les conquestes de Mallorca i València. Basat en els records de l'autor, el relat recull també llegendes i alguns passatges de cançons de gesta.

La Crònica de Bernat Desclot

Aquesta crònica, coneguda...

Continuar leyendo "Les quatre grans cròniques catalanes i la lírica trobadoresca: obres clau de la literatura medieval catalana" »

La Prosa Religiosa i Moralitzant a la Literatura Catalana Medieval

Otras lenguas extranjeras8,84 KB

a) Prosa religiosa

I. Francesc Eiximenis

Objectiu

Va ser la instrucció religiosa dels seglars, és a dir, de la gent del carrer que estava en perill de desviar-se de les pautes d’una societat que trontollava i que posava en perill el dogma cristià. Això solament era possible si es trobava el punt d’equilibri entre la filosofia i la teologia medievals i els coneixements de les classes urbanes cultes. Eiximenis ho va aconseguir perquè va transmetre tots aquests coneixements de manera simple i plana. Va tindre, a més, un gran talent expositiu i pràctic i, sobretot, va saber perfectament els procediments per aconseguir ser llegit i comprés per una gran massa de lectors.

Obres

  • Lo Crestià: el propòsit era presentar en tretze llibres “sumàriament
...
Continuar leyendo "La Prosa Religiosa i Moralitzant a la Literatura Catalana Medieval" »

El regnat de Pere el Cerimoniós i l'humanisme català: Eiximenis, Sant Vicent Ferrer i Bernat Metge

Otras lenguas extranjeras5,1 KB

El regnat de Pere el Cerimoniós

Durant el regnat de Pere el Cerimoniós es va impulsar l'activitat de la Cancelleria Reial i s'hi van incorporar, com a funcionaris, persones d'alta cultura. Això va permetre, d'una banda, la creació d'un model de llengua comuna, apte per al registre estàndard; i, de l'altra, que la Cancelleria fos un centre de cultura, capaç d'importar les innovacions filosòfiques i artístiques d'arreu d'Europa.

La influència de l'humanisme

L'humanisme és un corrent filosòfic que va néixer a Itàlia al començament del segle XIV i es basava en una nova lectura dels clàssics grecollatins (com ara Plató, Aristòtil o Ciceró), però també en una nova interpretació de la Bíblia a partir de les seues fonts més antigues....

Continuar leyendo "El regnat de Pere el Cerimoniós i l'humanisme català: Eiximenis, Sant Vicent Ferrer i Bernat Metge" »

La Revolución Neolítica: transformaciones económicas, sociales y culturales en la Prehistoria

Otras lenguas extranjeras4,08 KB

El Neolítico: características y cambios respecto al Paleolítico

El Neolítico es el periodo de la Prehistoria en el que los seres humanos realizan el paso de cazadores-recolectores a productores de alimentos. Los cambios que esta transformación originó fueron tan profundos y tuvieron tantas consecuencias que los historiadores acuñaron el término revolución neolítica. Con respecto al Paleolítico, periodo precedente, destacan los siguientes:

Cambios económicos

  • Introducción de la economía productora basada en la agricultura (trigo, cebada) y en la ganadería (bovina, porcina, caprina), frente a la economía depredadora del Paleolítico.
  • La recolección, la caza, la pesca y el marisqueo se mantienen como actividades complementarias.

Cambios

...
Continuar leyendo "La Revolución Neolítica: transformaciones económicas, sociales y culturales en la Prehistoria" »

Glúcidos: Características, Clasificación, Estructura y Reacciones Químicas

Otras lenguas extranjeras3,38 KB

Características de los glúcidos

Características de los glúcidos: Se conocen como carbohidratos o hidratos de carbono. Los encontramos en alimentos dulces como la miel y la fruta, pero también en otros como las patatas, las legumbres y los cereales.

Concepto de glúcidos

Los glúcidos son biomoléculas formadas principalmente por C, H y O. Tienen grupos hidroxilo (-OH) y un grupo carbonilo (C=O), es decir, un carbono unido a un oxígeno mediante un doble enlace, que puede ser:

  • Aldehído: situado en el C1.
  • Cetona: situada en el C2.

Por ello, se pueden definir como polihidroxialdehídos o polihidroxicetonas.

Aldehídos y cetonas

Aldosas: son moléculas que tienen un grupo aldehído en el carbono 1 y grupos alcohol en el resto de carbonos.

Cetosas:

...
Continuar leyendo "Glúcidos: Características, Clasificación, Estructura y Reacciones Químicas" »

Historia de la lengua catalana: substrato, superstrato, adstrato y literatura medieval

Otras lenguas extranjeras3,77 KB

Influencias lingüísticas en la lengua catalana

Substrato: las influencias de substrato se dan cuando la lengua aún no está formada. Las lenguas que hablaban los pueblos de la península antes de la llegada de los romanos dejaron su huella en el latín vulgar, de modo que quedaron en palabras del catalán, como por ejemplo del iberovasco (pissarra), del celta (camisa), del griego (oliva) y del fenicio (Eivissa).

Superstrato: la caída del Imperio romano provocó diversas invasiones de los pueblos germánicos. En cuanto a la lengua, ni los germanos ni los árabes sustituyeron el latín, ya que estaba muy fragmentado, pero dejaron su influencia sobre el catalán. Tenemos dos tipos de superstrato: el germánico (guerra) y el árabe (guerra, alcalde)...

Continuar leyendo "Historia de la lengua catalana: substrato, superstrato, adstrato y literatura medieval" »

Unidades Morfoestruturais e Evolución Xeomorfolóxica da Península Ibérica

Otras lenguas extranjeras6,63 KB

Tipos de Unidades Morfoestruturais

  • Zócolo: Conxunto de materiais antigos (metamórficos ou plutónicos) de época primaria ou anterior, moi ríxidos, que conforman unha plataforma xa elevada (baseamento) que pode estar cuberta por materiais sedimentarios. A súa rixidez provoca a súa fractura ante os pulos oroxénicos. Exemplo: Base sobre a que se asenta a Meseta Central.
  • Macizos antigos: Son montañas da Era Primaria arrasadas e hoxe convertidas en zócolo ou montañas formadas na Era Terciaria polo levantamento (rexuvenecemento) dun bloque dun zócolo, como consecuencia dos movementos oroxénicos alpinos. Os seus materiais son paleozoicos. Na Península Ibérica son macizos antigos: as serras interiores da Meseta (Sistema Central e Montes
...
Continuar leyendo "Unidades Morfoestruturais e Evolución Xeomorfolóxica da Península Ibérica" »

Sociolingüística en Galicia: Bilingüismo, Diglosia y Normalización del Gallego

Otras lenguas extranjeras5,41 KB

1. Conceptos básicos de la sociolingüística

La sociolingüística es una disciplina que estudia el uso de las lenguas en relación con la sociedad. Se trata de un campo de estudio que aborda la dimensión social, identitaria y contextual del lenguaje.

El bilingüismo

El bilingüismo se produce cuando una comunidad o un individuo utiliza dos lenguas en un mismo territorio. Según su clasificación, existen tres tipos:

  • Bilingüismo individual: se distingue según la infancia y la competencia (pasiva y activa).
  • Bilingüismo social: afecta al conjunto de la sociedad.
  • Bilingüismo territorial: se da en un territorio donde conviven la lengua A y la lengua B.

Diglosia

El término diglosia se utiliza para referirse a la coexistencia de dos variedades de...

Continuar leyendo "Sociolingüística en Galicia: Bilingüismo, Diglosia y Normalización del Gallego" »