Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

El poder de la televisión

El poder de sugestión de la televisión se sustenta en tres factores principales:

• Confusión entre el mundo real y el que la televisión nos muestra.
• Inferioridad en que se encuentra el espectador-receptor.
• La programación del emisor está al servicio de los intereses.

Géneros televisivos

• A) Informativos: producciones que tienen por objeto hechos de la actualidad y de interés general.
  • Informativos diaris: los telenoticias en sus diversas presentaciones.
  • Informativos no diaris: resúmenes semanales, reportajes temáticos.
• B) De ficción: Programas de representaciones dramáticas dialogadas, que recrean o reconstrueixen hechos históricos o producto de la imaginación del autor.
• C) Variedades: Domina el estilo y espíritu

Bernat Desclot

Data i autor

Escrita entre 1283 i 1288 per Bernat Desclot, pseudònim de Bernat Escrivà, personatge de la cort i administratiu a la Cancelleria Reial.

Contingut

• Abraça des del casament de Ramon Berenguer amb Peronella d'Aragó (1150) fins al regnat de Pere II el Gran, fill de Jaume I.
• El nucli principal de l'obra correspon al rei Pere II el Gran, que n'és el protagonista.
• Els grans temes són la intervenció de la Corona d'Aragó a Itàlia (conquesta de Sicília) i la invasió de Catalunya per part dels francesos (derrota dels francesos).

Característiques

• Una notable objectivitat.
• Gran riquesa d'informació amb diverses fonts: textos llegendaris, historiogràfics i records personals, així com documents d'arxiu.
• També s'han trobat

CAPMANY: PEDAGOGA I ACTIVISTA CULTURAL

• ● 1944: comença a ser professora d’alemany, grec i filosofia a l’Escola d’Ensenyament Mitjà Isaac Albéniz de Badalona fins al 1956.

• ● 1952/53: pausa perquè marxa a París amb una beca a la Sorbona. Coincideix amb escriptors i filòlegs.

○ París dels anys 50 dominat culturalment per l’existencialisme: intel·lectuals com Sartre, Camus i, sobretot, Simone de Beauvoir (influència per a l’autora).

● Combina les classes a Badalona amb classes a l’escola Isabel de Villena de Barcelona. Demostra una gran vocació pedagògica: insisteix en la coeducació just quan el franquisme torna a dividir nois i noies.

• ● No admet la divisió de les tasques. Diu que més val saber llengües que saber

Ramon Llull: Vida, Obra i Transcendència

Biografia i conversió

Ramon Llull va nàixer a Mallorca al si d’una família noble. Va ser educat com a cavaller. Cap als trenta anys va experimentar un profund canvi espiritual que afermà la seua fe cristiana arran de la visió de Jesucrist; a partir d’aquest moment, es va desprendre de tots els béns, va abandonar la família i passà a tenir una vida dedicada exclusivament a Déu.

Es va fixar tres grans objectius o ideals vitals:

• Tasca missionera: dedicada a ensenyar la doctrina cristiana i procurar la conversió d’infidels.
• Composició de llibres doctrinals: per fonamentar i transmetre el dogma cristià.
• Creació d’escoles: fundació de centres d’aprenentatge per a futurs missioners.

Llull...

Context històric i cultural de l'escriptura

El Diccionari per a ociosos de J. Fuster va publicar-se l'any 1964, època en què el règim franquista va iniciar una progressiva obertura internacional i es van extingir la censura prèvia (1966) i la prohibició de publicar en català, vigents des del final de la Guerra Civil.

L'existencialisme, amb la figura de Sartre com a emblema, serà una conseqüència d'aquesta crisi moral i creativa. Els escriptors explicitaran el seu compromís amb una visió progressista i crítica davant la problemàtica social i cultural.

Fruit dels moviments civils i reivindicatius d'aquesta etapa històrica, a inicis dels anys 60, influïts pel corrent francès de la cançó protesta, el seu objectiu era normalitzar...

1. Primers Testimonis i Context Històric

El llibre Trobes en llaor de nostra dona Santa Maria és el llibre imprès en català més antic que s’ha conservat, realitzat a València el 1474.

L'Edat Mitjana comprèn des de la caiguda de l'Imperi Romà (segle V) fins a l'ocupació de Constantinoble per part dels turcs (segle XV), dividint-se en l'alta i baixa edat mitjana.

Evolució documental i literària

• Segle XI: Greuges de Guitard, senyor de Caboet.
• Segle XII: Traduccions del Forum Iudicum.
• Segle XIII: Homilies d'Organyà.

2. Origen de les Llengües Romàniques

Les llengües romàniques neixen a partir de la degradació del llatí vulgar, el qual tenia diferències dialectals degudes a la procedència geogràfica i la influència de l'humanisme....

Context literari de Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés pertany, segons la seua vida literària, a la generació poètica dels 50. Durant el context d'escriptura de la seua obra, la postguerra, els autors d'aquesta generació van començar amb una poesia més experimental, amb certes innovacions i amb un llenguatge més senzill i quotidià, però sempre tenint com a referència els formats clàssics. Aquests poetes mostren aspectes de la seua realitat com a experiència col·lectiva a causa del seu compromís social. Així naix la poesia renovadora i la poesia social.

Autors coetanis a Estellés

Dos dels autors més destacats coetanis a la poesia de Vicent Andrés Estellés són Salvador Espriu, el qual va desenvolupar, al igual...

La narrativa des de 1939 fins a l'actualitat

Tendències principals

• Intimisme i lirisme. La història de la novel·la és motiu de recerca en l'interior del propi narrador, que hi indaga sobre la seua identitat i els seus orígens. És per això que conreen amb certa freqüència la narrativa de caràcter històric, les sagues familiars i l'evocació del món de la infantesa i la joventut.
• Cosmopolitisme. Enfront de l'ambient tancat del franquisme hi ha la voluntat de fugir de la visió localista en benefici d'una ambientació en altres països, on cerquen la modernitat, la tolerància o la cultura (mite del nord enllà i del retorn), o bé entenen el viatge com la recerca del propi jo. En aquest sentit, els autors conreen el reportatge i el llibre

1. Características de los Textos de las Ciencias Sociales y las Ciencias Humanas

Estudian temas relacionados con el ser humano y sus actividades culturales, artísticas y socioeconómicas. Se distinguen principalmente en dos ámbitos:

• Ciencias sociales: incluyen disciplinas que tratan sobre la vertiente social de la persona. Son ciencias más técnicas y específicas.
• Ciencias humanas: abarcan disciplinas que se refieren a la esfera individual. Son más especulativas y abstractas, y tienden en mayor medida a la reflexión.

Ambas se caracterizan por utilizar el lenguaje verbal para transmitir conocimientos.

Tipología y estructura textual

En este tipo de textos predominan la exposición y la argumentación:

• La exposición predomina cuando el texto