Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

Eugeni d'Ors

Anys després, se n'anà a viure a Madrid. Sota el franquisme va ser nomenat cap de la Jefatura Nacional de Bellas Artes. Al voltant dels anys cinquanta tornà a escriure en català i preparà la publicació de les obres completes.

L'obra més representativa d'Eugeni d'Ors fou el Glosari, un recull d'articles d'opinió publicats en La Veu de Catalunya sota el pseudònim de Xènius, on comentava l'actualitat política, cultural, literària i artística des de l'òptica del Noucentisme amb la intenció d'influir en l'opinió i els gustos del poble català.

Cal anomenar, també, les novel·les La Ben Plantada (1912), de caràcter simbòlic, i Gualba, la de mil veus (1915), de caràcter narratiu. Entre els reculls ideològics destaquen...

Trets i característiques de la narrativa modernista

Dotat d'una gran intel·ligència o per una sensibilitat especial que li permet analitzar la realitat des de la lucidesa:

• Integració de les arts i prosa poètica: La voluntat d’integrar les diferents manifestacions artístiques dóna lloc a l’eclosió d’un estil narratiu nou que es manifesta amb l’aparició de la prosa poètica. Si fins aleshores hi havia hagut una frontera clara entre el discurs narratiu, que tendia a ser denotatiu, i el discurs poètic, que tendia a ser connotatiu, la proposta del Modernisme és integrar-los en un de sol.
• Profunditat psicològica i subjectivitat: L’escriptor analitza els personatges des de la profunditat psicològica. El narrador dóna una visió

Ramon Llull

Filósofo, novelista, poeta, místico y misionero incansable. Su propósito de difundir la fe cristiana le llevó a utilizar una lengua vulgar, el catalán, como herramienta de reflexión y creación científica, campos hasta entonces reservados al latín.

La misión de Ramon Llull

Cuando tenía treinta años, tuvo visiones de Jesucristo. Estas visiones le cambiaron la vida y se consagró a la misión de convertir a los “infieles” al cristianismo. Se basó en tres aspectos:

• Campañas misioneras: Ramon Llull tuvo que hacer viajes a tierras de los no creyentes para convertirlos a la fe cristiana.
• Conversaciones con papas y reyes: Se propuso convencer a los máximos representantes de la sociedad medieval para que fundaran centros donde

Fins dels anys 60

Durant els anys 40, la prohibició del català en públic va provocar un exili massiu dels escriptors en aquesta llengua.

Als anys 50, es va suavitzar la repressió i va revifar l'activitat editorial. Es van crear alguns premis literaris.

Als anys 60, la narrativa va gaudir d'una certa maduresa. Les tendències van ser:

• Narrativa psicològica: a principis del segle XX, autors com Marcel Proust o James Joyce. Interioritat i freqüents monòlegs interiors. Mercè Rodoreda.
• Narrativa realista: hi ha dos tipus. La reelaboració del realisme vuitcentista, el realisme del segle XIX, destacant Enric Valor amb L'ambició d'Aleix i la trilogia de Cassana. I la testimonialista, dels autors de l'exili.
• Narrativa existencialista: tracta l'existència

Trobadors i trobairitzes

Entre els principals autors cal destacar el vescomte Guerau de Cabrera, autor d'un Ensenhament (cap al 1150) dirigit al seu joglar; Guillem de Cabestany (finals del segle XII), cavaller rossellonès de vida llegendària; Guillem de Berguedà i Cerverí de Girona.

No podem oblidar les dones que feien poesia trobadoresca, anomenades trobairitzes, entre les quals cal destacar la Comtessa de Dia i la Reina de Mallorques (probablement Constança d'Aragó, germana de Pere II el Cerimoniós). El rang de superioritat de què la dona gaudia en les convencions trobadoresques podria explicar el to més carnal i sensual de les seues composicions.

El naixement de la llengua

El llatí era la llengua de l'administració, de l'Església,...

E. Naixement de la Corona de Aragó

Al principi, els comtats catalans dirigien la seua política internacional cap a Occitània, cap al nord. L'any 1137, el comte Ramon Berenguer IV es va casar amb Peronella d'Aragó, la qual cosa va donar lloc a la unió dinàstica dels comtats catalans i aragonesos. Van prendre la batalla de Muret, on va morir Pere el Gran, pare de Jaume I. El seu desig d'expandir-se cap al nord no podia ser.

El rei Jaume I va conquerir les Illes Balears i va fundar el Regne de Mallorca, i va anar ocupant de nord a sud el territori valencià. El Regne de València va ser fundat l'any 1240. Els catalans i aragonesos van repoblar el regne, substituint la religió, la llengua i la cultura.

Trobador i joglar

La trobadoresca anava...

Ramon Llull

Ramon Llull va néixer i morir a Mallorca, va ser educat, senescal i es va casar. Als 30 anys va tenir una visió i tres ideals. Va estudiar i es va retirar. L'any 74 va iniciar un desenvolupament que es troba detallat en el seu llibre, en el qual busca una justificació racional de la fe.

L'obra de Llull és considerada el primer cas de cultura catalana, i és el creador de la prosa literària. Les intencions de les seves obres són tres: demostrar racionalment, mostrar i afavorir, i també expressar experiències.

La seva aportació va ser decisiva per a la conformació de l'estàndard de la llengua i la prosa. Llull va contribuir a la maduresa de la llengua catalana gràcies a la seva tasca d'enriquiment lèxic i sintàctic.

Ausiàs

Les quatre grans cròniques

Les quatre grans cròniques donen, en conjunt, una visió de la que fou la Corona catalanoaragonesa als segles XIII i XIV, l'època de la consolidació de Catalunya i de la seva expansió política i comercial per la Mediterrània.

La intenció de les cròniques era exaltar l'heroisme dels monarques i la grandesa de les gestes que havien dut a terme. L'objectiu fonamental era donar a conèixer i lloar la dinastia catalana a fi de justificar les seves empreses polítiques. A més, es pretenia que les cròniques fossin un "mirall de prínceps", és a dir, que servissin d'exemple als futurs reis.

L'humanisme

Durant el regnat de Pere III el Cerimoniós, es produeix un fet cabdal per a la prosa catalana: la reestructuració

Poesía

Academicismo: preocupación pola forma e revalorización da épica. Florencio Vaamonde Lores, cuxa obra fundamental é "Os Calaicos", defende o galego fronte ao inglés. Alberto García Ferro realiza a mellor contribución á lírica galega no lirismo épico con "Lenda de Groria", en defensa do galego fronte ao ataque inglés do século XVI.

Popularismo: apoloxía dos costumes, tradicións, personaxes e do mundo rural galego, denunciando as inxustizas.

• Valentín Lamas Carvajal: primeiro éxito literario con "Espiñas, follas e flores. Ramiño primeiro". Dirixe "O tío Marcos da Portela", primeiro xornal en galego, e publica "Saudades gallegas" e "A musa das lendas". No seu conxunto latexa o compromiso co galego, a defensa dos labregos