Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

Bernat Metge i Lo somni

En el llibre primer, mentre Metge dorm, se li apareix Joan I, acompanyat d'Orfeu i Tirèsies. Comença un diàleg sobre la immortalitat de l'ànima.

En el llibre segon continua el diàleg i s'hi tracten les circumstàncies de la mort d'aquest rei. Joan li diu que Déu el fa morir perquè els seus enemics mostrassen la seua maldat i els seus companys demostrassen la seua innocència.

En el llibre tercer, Orfeu explica el seu amor per Eurídice i la seua baixada a l'infern per a recuperar-la. Tirèsies aprofita el seu relat per a introduir el tema de l'amor i efectuar un atac violent contra la passió i la perversitat femenina.

En el llibre quart, Metge replica a Tirèsies amb un elogi d'algunes dones singulars.

Bernat Metge

L'humanisme

L'humanisme és un moviment intel·lectual que apareix a Itàlia al segle XIV. Comença a estudiar els autors grecs i llatins des d'una perspectiva nova. No es busca confirmar dogmes del teocentrisme, sinó que es presenten com a obres amb valor literari. Hi ha tres aspectes clau:

• Antropocentrisme: s'allunya del teocentrisme medieval i posa les persones com a centre d'interès. Afirma que l'ésser humà no està condicionat per Déu i és propietari del seu destí.
• Retorn als clàssics: a través de les traduccions dels autors grecs i llatins, el nou sistema de valors, més racionalista, s'anirà estenent entre una nova classe d'intel·lectuals.
• Escepticisme: l'accés a la cultura provoca que els intel·lectuals es qüestionin tot allò

Crisi del feudalisme i de la cultura medieval

Fins al segle XIV la regió i el sistema feudal dominaven tots els aspectes de la societat, i la literatura estava dominada per la mentalitat medieval. Aquesta mentalitat va començar a canviar a partir del segle XIV, quan va començar a gestar-se la societat moderna i les lluites pel poder:

• Monarca vs. Nobles: volien mantenir els seus privilegis.
• Nobles vs. Camperols: volien millorar les seues condicions.

Com a conseqüència d’aquestes lluites, la gent començà a abandonar les collites, i això desencadena en la ruïna dels camps, la fam i les males condicions higièniques, que causaren moltes epidèmies de pesta. Per tant, la població europea es va deteriorar (hi hagueren morts, ferits i malalts...

La poesía cortesana

La corte de Alfonso el Magnánimo se convirtió en un centro cultural importante, en el que tuvieron cabida un nutrido grupo de artistas e intelectuales, que incluía castellanos e italianos, a la manera de las cortes de los príncipes renacentistas italianos. Los poemas se reunían en cancioneros; el más extenso es el de Vega-Aguiló, del siglo XV.

Autores principales

• Andreu Febrer: poemas de amor, dos sirventesios y dos elogios cortesanos.
• Gilabert de Pròixita: amante enamorado, vasallo de una dama.
• Jordi de Sant Jordi: temas amorosos.

Ausiàs March

Caballero y poeta cortesano, hijo y sobrino de caballeros y poetas.

Concepción del amor

• El amor como motor de la vida.
• El choque entre los sentimientos y la razón.

Estilo

Intención...

Literatura catalana de postguerra

Tendències generals

Tendències postguerra (avantguardisme i postsimbolisme): Joan Valls, desenvolupisme (realisme social, humanístic i històric), Estellés i Espriu, Nova cançó (democràcia i lluita), Maria del Mar Bonet. Musiquen part de l'obra.

Vicent Andrés Estellés

• Llibre de meravelles.
• Oposat a la poesia pura i al lirisme hermètic.
• Crea un món propi.
• Tracta la realitat quotidiana d'una manera expressiva.
• Els sentiments i la mort.
• Llengua col·loquial, retòrica i estilística.

Salvador Espriu

• Bona educació, resultats de 10. Llibre als 15 anys.
• Nou narrador que no s'acobla als cànons.
• Intel·lectualisme extrem. Descriptivisme càustic.
• Riquesa idiomàtica. Complexitat temàtica.
• Relata una història col·lectiva.

Característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu

L'obra poètica de Salvador Espriu (1913-1985) va evolucionar paulatinament des de l'existencialisme dels anys 40 i 50 fins a una poesia més realista.

Existencialisme

A Cementiri de Sinera, el poeta plora la mort dels éssers estimats i la del país. Veu la pàtria com un gran cementiri per on passeja perdut, evocant el passat i buscant l'eixida d'un laberint absurd.

Realisme social

La pell de brau inicia el període realista. La guerra entre germans i la demanda de pau, perdó i tolerància hi apareixen envoltades amb una simbologia d'arrels hebrees (jueus, perseguits...) a la recerca d'una terra promesa. El poeta s'implica en les aspiracions del poble demanant que...

Tendències de la postguerra fins als anys 70

En 1936 la poesia va aconseguir uns bons nivells de qualitat literària. Els poetes més importants abans de la guerra van ser Josep Carner i Carles Riba. La poesia de postguerra va seguir les línies bàsiques de la lírica anterior a la guerra.

Poesia de influència simbolista

Es caracteritza per l'ús sistemàtic del ritme de les paraules i dels símbols, perquè remeten a les seues connotacions, ja que el poeta havia de suggerir la realitat. La poesia estava condicionada per la clandestinitat i l'exili. Durant aquests anys es continuaven utilitzant tècniques simbolistes, però la temàtica es va obrir un poc cap a les preocupacions del moment. Autors com Carles Riba, Josep Carner, Joan Fuster,...

La poesía satírica valenciana medieval

La poesía satírica valenciana: la Tertúlia de Bernat Fenollar aglutina poetas satíricos como Jaume Gassull y la de Berenguer Mercader, Joan Roís de Corella, exponente máximo de la conocida prosa valenciana o estilo artificioso.

Las tertulias son temas religiosos y son debates o intercambios de opiniones.

Temas y estilo

• Literatura como divertimento.
• Temas populares como la relación entre hombres y mujeres, el erotismo y la crítica de las costumbres de la época y de la sociedad dual (carpe diem y religiosidad).
• Lenguaje llano y coloquial.
• Estrofismo de octavas y temas de exaltación religiosa.

Ausiàs March

Ausiàs March: caballero y poeta cortesano, ejerció cargos militares.

La concepción del amor

En...

L'època moderna: Renaixement (XVI, Itàlia), Barroc (XVII, Espanya) i Il·lustració (XVIII, França)

1. El Renaixement

1.1. Característiques del Renaixement

• Major presència de la cultura clàssica, grega i llatina.
• Reinterpretació de valors com l'ordre, la serenitat, l'harmonia, la bellesa i la raó.
• Una concepció més antropocèntrica del món. → NO TEOCENTRISME
• La consolidació i la dignificació de les llengües romàniques, que fixen en aquesta època la seva gramàtica.

1.2. El Renaixement europeu

• Gran rellevància en el terreny de les arts plàstiques (pintura, escultura).
• Artistes polifacètics: → Michelangelo Buonarroti, Leonardo da Vinci, Sandro Botticelli, Donatello, etc.
• Principals autors i obres de la literatura renaixentista europea:

Características de la poesía catalana actual

La poesía catalana de la década de los ochenta vino marcada por la progresiva pérdida de los grandes maestros de la posguerra, como Espriu, Foix, Pere Quart o Vinyoli.

Poesía experimental y vanguardista

Ha continuado cultivándose una poesía de carácter experimental, relacionada con las vanguardias históricas, con referentes como Palau i Fabre, Foix y, sobre todo, la obra de Joan Brossa, que a partir de la edición de Poesia rasa (1970) ocupa un lugar central en la poesía catalana contemporánea.

El realismo lírico, línea estética predominante

Sin embargo, la línea estética predominante en la poesía catalana de las dos últimas décadas del siglo XX es el realismo lírico, que desarrolla...