Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

Diferències entre cançons de gesta i novel·la cortesana

Transmissió: les cançons de gesta es transmetien de forma oral, mentre que la novel·la cortesana es transmetia de forma escrita.

Difusió: les cançons de gesta es cantaven pels carrers, mentre que les novel·les cortesanes es llegien davant d'auditoris i palaus.

Elaboració: les cançons de gesta eren improvisades; en canvi, la novel·la cortesana era planificada i estudiada com un llibre.

Autoria: els autors de les cançons de gesta eren anònims, mentre que els de la novel·la cortesana eren d'autor conegut.

Mètrica i versificació: les cançons de gesta estaven escrites en vers, i la novel·la cortesana també en vers, però a partir del segle XIII en prosa. Les cançons de gesta...

Características generales y lingüísticas del texto expositivo

Estructura: consta de 3 partes: introducción, cuerpo expositivo y conclusión.

La exposición es la explicación de un tema o de ideas de manera clara, ordenada y precisa. El autor, con objetividad, proporciona información al lector y hace comprensible dicha información.

• No deben aparecer opiniones personales ni referencias al yo del autor.
• Predomina la función referencial.
• Los registros y la variedad lingüística deben ser adecuados según el destinatario del texto.
• Uso de oraciones enunciativas (afirmativas o negativas) que sirven para presentar hechos, pensamientos, etc.
• Los verbos suelen estar en presente de indicativo (aunque también puede usarse el pasado y el futuro).
• Predominio

La Poesia Noucentista

Les característiques principals de la lírica durant el Noucentisme inclouen:

• Cura formal i estilística: cerca constant de la perfecció tècnica i mètrica.
• Sintaxi oracional complexa i equilibrada, proveïda de ressonàncies humanistes i clàssiques.
• Contenció, fredor i distanciament per part del poeta respecte de l'objecte poetitzat, el qual no sembla provocar cap emoció desmesurada sobre l'autor, com no siga un lleu somriure expressat a través d'una finíssima ironia.
• Pervivència del model parnassià i de la tradició de la nostra literatura medieval.
• Reelaboració molt culta de la temàtica d'inspiració popular.

Josep Carner

Considerat el poeta noucentista més destacat i anomenat el «príncep dels poetes». Llicenciat...

L’Escola Mallorquina: el primer intel·lectual que va teoritzar fou Josep Lluís Pons i Gallarça, que la concebia com un ideal que havien d’assolir els poetes i com l’aportació de Mallorca al moviment de la Renaixença, que havia començat al Principal. Es tractava d’un grup de poetes mallorquins que compartien el mateix tipus de poesia, les característiques de la qual són:

1. Paisatge (Serra de Tramuntana)
2. Perfecció formal
3. Depuració del llenguatge
4. Contenció de sentiments

Miquel Costa i Llobera

Miquel Costa i Llobera (Pollença, 1854-1922), fill de família propietària de la possessió de Formentor, que immortalitzà amb el poema que li dedicà. Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona, on va conèixer Joaquim Rubió i Ors, Jacint...

Eugeni d'Ors; vida i obra

Eugeni d'Ors (Barcelona, 1881-1954) va ser el primer intel·lectual que es dedicà professionalment a l'escriptura i va esdevenir la imatge de l'intel·lectual modern europeu. Va estudiar i va ser nomenat secretari de l'Institut d'Estudis Catalans. Hi hagué tensions amb Puig i Cadafalch, cosa que va fer que renunciés al càrrec de director d'Instrucció Pública.

Publicà articles a la secció «Glosari» de La Veu de Catalunya amb el pseudònim de Xènius i Pantarca, i incorporà mots nous com noucentisme, imperialisme, arbitrarisme, civisme i classicisme. Va utilitzar les glosses com un nou gènere per deduir lliçons implícites. Un exemple és La Ben Plantada (1911), que gira entorn del model de la dona noucentista....

El Modernisme: Concepte i Objectius

El Modernisme és un moviment cultural, literari i artístic de finals del segle XIX i principis del XX amb uns objectius clars:

• Modernitzar i europeïtzar la cultura i la literatura catalanes.
• Trencament amb la tradició per transformar la societat.
• Renovar les estructures polítiques i socials.

Límits cronològics (1892-1911)

• Aparició (1892): Sorgeix quan la revista L'Avenç es converteix en la plataforma difusora d'aquest moviment, recollint les novetats artístiques i literàries d'avantguarda.
• Tancament (1911): Es tanca amb la mort de dues figures claus del modernisme: el poeta Joan Maragall i el pintor Isidre Nonell. L'última gran obra literària modernista és la novel·la La vida i la mort d'en Jordi

Enric Valor i Vives: Vida i Llegat Literari

Enric Valor (Castalla, 1911 - València, 2000) és una de les figures clau de la història valenciana contemporània, i s'ha manifestat en un triple aspecte: com a rondallista, novel·lista i gramàtic.

La Faceta de Rondallista

Com a rondallista ha recopilat i literaturitzat trenta-sis rondalles de valor folklòric i narratiu, dividides en 3 tipus:

• Rondalles meravelloses: hi intervenen éssers humans dotats de facultats sobrenaturals i objectes amb virtuts màgiques que ajuden l'heroi a arribar al seu fi.
• Rondalles de costums: reflecteixen la manera de viure de la societat agrària amb persones que resolen els conflictes sense ajuda meravellosa.
• Rondalles d'animals: els personatges són animals humanitzats.

La literatura catalana durante la dictadura franquista

El final de la guerra civil (1939) dio lugar a una de las épocas más difíciles para la lengua y la cultura catalanas. Muchos escritores sufrieron deportaciones. Con el inicio de la dictadura franquista en 1939, se prohibió el uso público y oficial del catalán, y la literatura catalana pasó a ser un fenómeno minoritario y sin viabilidad.

La censura no permitía la publicación de determinadas obras, y una generación de escritores se vio abocada al exilio hacia Francia o América. Estos escritores sentían la responsabilidad de continuar una tradición cultural, una lengua y una literatura al límite de la extinción, y continuaron publicando desde el exilio.

Rasgos de su literatura

El Poema Trobadoresc Escrit

La llengua i l'estil

La poesia trobadoresca va ser escrita originàriament en provençal (occità). Escriptors francesos, italians i catalans van emprar el provençal perquè havia esdevingut la llengua de cultura a les corts d'Occitània.

En aquesta producció es distingien principalment tres tendències d'estil:

• El trobar leu: una poesia senzilla, directa i emotiva que van conrear autors com Jaufré Rudel i Bernart de Ventadorn.
• El trobar clus: un estil hermètic i difícil d'entendre, representat sobretot per Marcabrú.
• El trobar ric: una poesia ampul·losa, rica en figures retòriques i virtuosisme verbal, conreada destacadament per Arnaut Daniel.

La mètrica

Els trobadors van consolidar el sistema rítmic actual, el...

Lengua y primeros textos

CM: nombre, verbo, adjetivo, preposición, pronombres, artículo, determinante, conjunción.

Funciones: CD, CI, atributo, C. predicativo, CRV.

Primeros textos

• Llibre de jutge: es una traducción del Liber Iudiciorum, el código de leyes visigodas.
• Homilies d'Organyà: es una copia de un manuscrito anterior que se perdió.

Ramon Llull

Poesía

En la poesía de Llull encontramos un claro trasfondo autobiográfico. Se ha dicho que es el primer "yo" real de la literatura catalana que se expresa con un tono emotivo y dramático.

Literatura

Siguiendo las pautas de la literatura doctrinal, todo lo que escribe Llull no tiene finalidad literaria, aunque domina la tradición y las técnicas literarias.

Ausiàs March

Poesía provenzal

La poesía...