Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

Dialectes, humanisme i literatura catalana medieval: Tirant lo Blanc i el Segle d'Or valencià

Otras lenguas extranjeras3,6 KB

Dialectes: la llengua varia en funció del lloc on es parla. Aquest fenomen s'anomena variació diatòpica i el resultat són els dialectes (cadascuna de les varietats territorials de la llengua).

Criteris

  • Incomprensió mútua: els parlants de dialectes diferents s'entenen.
  • Homogeneïtat lingüística: tots els dialectes diferents s'entenen.
  • Integració: les societats dels diferents dialectes admeten que comparteixen una llengua.
Pere el Cerimoniós: durant el seu regnat es va crear un model de llengua comuna, apta per al registre estàndard.
Influència de l'humanisme: és un corrent filosòfic que va néixer a Itàlia al començament del segle XIV i es basava en una nova lectura dels clàssics grecollatins, així com en una nova interpretació
...
Continuar leyendo "Dialectes, humanisme i literatura catalana medieval: Tirant lo Blanc i el Segle d'Or valencià" »

Quim Monzó i Joan Francesc Mira: reflexió sobre la societat contemporània i els seus recursos literaris

Otras lenguas extranjeras4,66 KB

Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa

Quim Monzó va néixer a Barcelona el 1952. Ha exercit, entre altres activitats, com a dissenyador gràfic, autor de cançons, traductor i escriptor. Els seus contes són un reflex de la societat contemporània i se centren al voltant dels conflictes sentimentals, per l'espai dedicat a narrar la solitud de les parelles.

La seva primera novel·la, L'udol del griso al caire de les calvegueres amb self service, se situa al marge de la producció posterior de Quim Monzó. En aquestes obres ja s'apuntaven algunes de les notes que esdevindrien característiques:

  • l'esperit crític;
  • l'univers ciutadà;
  • l'atracció per petites històries fragmentades de personatges anònims;
...
Continuar leyendo "Quim Monzó i Joan Francesc Mira: reflexió sobre la societat contemporània i els seus recursos literaris" »

Mercè Rodoreda i la novel·la psicològica: memòria, records i narrativa catalana dels anys 70 i 80

Otras lenguas extranjeras4,75 KB

La producció literària de Mercè Rodoreda i la psicologia dels personatges

La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges, perquè s'inscriu en la novel·la d'anàlisi psicològica, un dels corrents de la novel·la de postguerra. El segle XX és el segle en què l'anomenada «novel·la psicològica» assoleix el major prestigi. Aquesta narrativa intenta demostrar com és possible superar, a través de la memòria, l'oblit causat pel pas del temps. Aquest nou plantejament novel·lístic comporta grans innovacions de caràcter formal.

Aquests procediments narratius seran evidents en obres de l'autora com Aloma i La plaça del Diamant.

La novel·la d'anàlisi psicològica

La novel·la d'anàlisi psicològica...

Continuar leyendo "Mercè Rodoreda i la novel·la psicològica: memòria, records i narrativa catalana dels anys 70 i 80" »

Narrativa catalana de posguerra: context sociopolítico y la obra de Enric Valor

Otras lenguas extranjeras4,5 KB

Contexto sociopolítico de la posguerra y la producción narrativa

El contexto sociopolítico de los años posteriores a la Guerra Civil hasta los años 70 condiciona la producción narrativa de la época. La derrota militar de la República española en 1939 da paso a un gobierno de carácter fascista. La literatura vive un doble exilio: el de aquellos escritores que se ven obligados a abandonar el país y el de aquellos que viven un exilio interior a la espera de acontecimientos.

Entre el silencio y el éxodo (1939-1946)

Es el período más duro. La literatura catalana vive en la clandestinidad. Comienza así un período de resistencia. Se publica con fechas falsas y ediciones pagadas por mecenas. La lista de quienes tuvieron que emprender el...

Continuar leyendo "Narrativa catalana de posguerra: context sociopolítico y la obra de Enric Valor" »

Temes de l'Edat Mitjana: Literatura, Poesia Trobadoresca i Autors Clàssics Catalans

Otras lenguas extranjeras8,71 KB

Temes de l'Edat Mitjana

1. Quin és el temps de l'Edat Mitjana?

Abasta des del segle V, moment en què es va desfer l'Imperi Romà d'Occident, fins al 1453, any en què Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient, va caure en mans dels turcs.

2. Quines èpoques i per què es critica l'Edat Mitjana?

El Renaixement la critica amb una connotació despectiva, perquè la considerava una època bàrbara. El Romanticisme, en canvi, la valora mitificant el passat medieval i envoltant-la d'una aurèola de misteri.

3. Quan comença el català?

Entre el segle V i el segle XII, el català va substituir el llatí vulgar.

4. Què és la teocràcia?

És un sistema polític en el qual els sacerdots o els prínceps, en la seva qualitat de ministres de Déu,...

Continuar leyendo "Temes de l'Edat Mitjana: Literatura, Poesia Trobadoresca i Autors Clàssics Catalans" »

Literatura Medieval Catalana: Crònicas, Historiografía y Sociedad Burguesa

Otras lenguas extranjeras5,23 KB

Literatura Medieval (II)

La segona meitat de l'Edat Mitjana, segles XIV i XV i bona part del segle XVI, es va caracteritzar per la substitució del feudalisme per un nou sistema d'organització social de caràcter burgès. La burgesia, una nova classe social nascuda a recer de les ciutats i de l'activitat mercantil, creixia al marge de la societat feudal i del món cortès.

Els canvis no van ser únicament econòmics i socials, sinó també ideològics. La burgesia imposa uns nous valors, que connectaven més amb l'ascensió social i l'enriquiment personal a través de la intel·ligència, l'astúcia i el talent individual, que no pas amb el llinatge i les virtuts morals que s'hi associaven.

D'aquest nou grup social, que era alhora creador i receptor

...

Continuar leyendo "Literatura Medieval Catalana: Crònicas, Historiografía y Sociedad Burguesa" »

El Modernisme català: moviment, etapes, poesia, narrativa i teatre

Otras lenguas extranjeras5,27 KB

El Modernisme

Modernisme: ampli moviment cultural que es va produir a finals del segle XIX i principis del XX. A Catalunya es desenvolupa entre 1890 i 1911. No va ser un moviment únicament literari, sinó també artístic. Marfany també defineix el Modernisme com la voluntat de trencar amb una concepció tradicionalista i regionalista de la cultura catalana, de transformar aquesta cultura en una cultura nacional i moderna. Moderna pel desig de transformació de la cultura catalana i nacional, ja que és durant aquests anys que neix i es desenvolupa el nacionalisme.

Etapes del Modernisme

A) Etapa de formació i lluita

És l'època més agressiva i més creadora. Els intel·lectuals modernistes s'agruparen entorn de quatre grans revistes: L'Avenç,...

Continuar leyendo "El Modernisme català: moviment, etapes, poesia, narrativa i teatre" »

Literatura catalana del segle XV: Ausiàs Marc, Jordi de Sant Jordi, Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc

Otras lenguas extranjeras4,68 KB

Context històric: del segle XV a la Corona catalanoaragonesa

Els segles XV: l'Edat Mitjana acaba amb la crisi del feudalisme i la pèrdua del poder de l'Església. El contacte amb l'humanisme condueix al Renaixement.

A la Corona catalanoaragonesa, Martí l'Humà va morir sense descendència. El conflicte successori es va resoldre quan Ferran d'Antequera es va casar amb Isabel de Castella. Foren els Reis Catòlics, que uniren les corones d'Aragó i Castella.

Poesia del segle XV

Jordi de Sant Jordi

Poeta valencià de temàtica amorosa. Amb ell evoluciona la visió de la dona, que ja no és considerada un ésser superior.

Ausiàs Marc

Va ser un cavaller valencià que es va casar amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, autor de Tirant lo Blanc....

Continuar leyendo "Literatura catalana del segle XV: Ausiàs Marc, Jordi de Sant Jordi, Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc" »

Crítica de dos filósofos contemporáneos a la tecnificación: Ortega, Heidegger, Frankfurt y Jonas

Otras lenguas extranjeras4,78 KB

Críticas de dos filósofos contemporáneos a la tecnificación

José Ortega y Gasset

Para Ortega, la técnica no es la prolongación de los órganos de acción humana. En ella, no es el ser humano el que se adapta a la naturaleza, sino que es el conjunto de acciones e instrumentos con los que el ser humano adapta la naturaleza a sus necesidades y a su proyecto de vida. La técnica hace al ser humano.

Martin Heidegger

Según este filósofo alemán, la dominación que la técnica ejerce sobre el mundo a nivel planetario no es sino la realización, por fin, de la tendencia más fundamental del pensamiento occidental.

Heidegger comprende el pensamiento occidental como el proceso al final del cual el ser es olvidado para atender solo a los entes y a...

Continuar leyendo "Crítica de dos filósofos contemporáneos a la tecnificación: Ortega, Heidegger, Frankfurt y Jonas" »

Ramon Llull: vida, obra y legado en la literatura catalana medieval

Otras lenguas extranjeras2,4 KB

Ramon Llull (Mallorca, 1232-1316)

Es un caso único en las literaturas románicas, sobre todo por tres razones:

  • Fue el primer autor no anónimo que escribió en prosa en lengua catalana sobre temas humanísticos y científicos, y uno de los primeros autores literarios en lengua románica (aunque también utilizó el latín, tal como era habitual).
  • Fue un creador del lenguaje: no tuvo predecesores en el uso del catalán literario y fue él quien fijó su modelo. Todos los autores posteriores tuvieron que tomarlo como modelo.
  • Por la magnitud e importancia de su obra: 265 volúmenes que tratan de temas teológicos, didácticos y morales.

Vida

  • Hijo de una familia noble.
  • Vivió en la corte hasta los 31 años: exactamente hasta el momento en que, como explica
...
Continuar leyendo "Ramon Llull: vida, obra y legado en la literatura catalana medieval" »