Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

Narrativa catalana de los años 70 hasta la actualidad y Salvador Espriu: contexto, técnicas y autores

Otras lenguas extranjeras2,92 KB

Narrativa dels anys 70 fins l'actualitat

Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins l'actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.

En aquesta època van ocórrer una sèrie de fets polítics i socials els quals van influir en la narrativa contemporània. Franco va morir l'any 1975 i, el 1983, es va crear la LUEV (Llei d'Ús i d'Ensenyament del Valencià).

La literatura també va patir diverses transformacions, com ara l'augment de la producció d'obres literàries i l'aparició de noves tendències:

  • Novel·la del canvi: fuig del realisme.
  • Realista evolucionada: records de la infantesa narrats de manera clara.
  • Històrica: mostra la història del País Valencià.
  • De gènere:
...
Continuar leyendo "Narrativa catalana de los años 70 hasta la actualidad y Salvador Espriu: contexto, técnicas y autores" »

Literatura valenciana y catalana: del Renacimiento al Romanticismo, historia y contexto

Otras lenguas extranjeras23,5 KB

1. Juan Roís de Corella y Isabel de Villena

Joan Roís de Corella nació en Gandia en 1435, en una familia de la pequeña nobleza emparentada con la de Ausias March y bien relacionada con la de Joanot Martorell. Trasladado a Valencia, ciudad en la que vivió hasta su muerte, Corella estudió Teología, ejerció como profesor y se ordenó sacerdote. Murió en la capital en 1497.

Corella escribió poesía y prosa. En prosa, representa la culminación del estilo de escritura —en algunos casos denominado valenciana prosa— que se gestó en la cancillería real y que tenía como modelo la obra de los clásicos latinos (Cicerón, Ovidio y Horacio) y de los italianos medievales (Dante y Petrarca). Su obra en prosa más conocida es la Tragèdia de

...
Continuar leyendo "Literatura valenciana y catalana: del Renacimiento al Romanticismo, historia y contexto" »

Repercusión del ensayo de Joan Fuster y la reflexión de Joan Francesc Mira sobre la realidad contemporánea

Otras lenguas extranjeras3,49 KB

Valora la repercusión del ensayo de Joan Fuster en el contexto de la época

Joan Fuster (1922-1992) es el ensayista más importante después de la guerra civil. Sus ensayos se dividen en tres bloques:

  • Obras de temática humanística y general, como Diccionari per a ociosos.
  • Obras destinadas a reflexionar e investigar sobre la identidad colectiva de los valencianos, como Nosaltres els valencians.
  • Obras de crítica e historia literaria: estudios dedicados a Ausiàs March, Corella o Estellés.

El ensayo fusteriano presenta muchas formas: el artículo y el diccionario filosófico, el diario, el aforismo y la monografía, que responden a la actitud de comprender un hecho y hacer una literatura de ideas que busca el desenmascaramiento de falacias y mistificaciones,...

Continuar leyendo "Repercusión del ensayo de Joan Fuster y la reflexión de Joan Francesc Mira sobre la realidad contemporánea" »

Teatre català contemporani: text, televisió i assaig al País Valencià

Otras lenguas extranjeras8,16 KB

Característiques de l'escriptura teatral actual

Des dels anys setanta, els protagonistes eren els directors, l'expressió corporal i la imatge, i les tècniques de treball col·lectiu en grups com Els Joglars, Els Comediants, Dagoll Dagom… Més tard, altres companyies com La Cubana i La Fura dels Baus, el grup més innovador dels anys noranta.

Cap a finals dels vuitanta, però, el grup Teatre Lliure va estrenar textos de Benet i Jornet i altres autors; el Centre Dramàtic, de Rodolf Sirera. S'esdevé també el fenomen de les sales alternatives (els tallers de dramatúrgia impartits per José Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett de Barcelona)…

Van començar a aparèixer dramaturgs nous: Sergi Belbel (actualment l'autor català i hispànic

...

Continuar leyendo "Teatre català contemporani: text, televisió i assaig al País Valencià" »

Context sociopolític i narrativa catalana fins als anys 70: Enric Valor i la novel·la valenciana

Otras lenguas extranjeras4,34 KB

1. Context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 i la producció narrativa de l'època

Des del 1939, la repressió i la censura franquistes converteixen la literatura catalana en un fenomen minoritari i inviable, amb l'exili d'intel·lectuals i escriptors com Riba, Carner, Rodoreda i Calders.

La novel·la comença a recuperar-se primer a l'exili (Riera Llorca, Artís-Gener), però aviat s'edita a Catalunya: el 1947 es permet convocar el premi Joanot Martorell de novel·la. Malgrat la continuïtat de la censura, als anys cinquanta es publiquen obres dels escriptors d'abans de la guerra (Pla, Villalonga, Rodoreda, Espriu) i apareix una nova generació de novel·listes: Maria Aurèlia Capmany, Manuel de Pedrolo, Josep...

Continuar leyendo "Context sociopolític i narrativa catalana fins als anys 70: Enric Valor i la novel·la valenciana" »

Context històric del Renaixement i del Barroc a la Corona d'Aragó

Otras lenguas extranjeras4,39 KB

Context històric de la Corona d'Aragó

A Europa es produeixen canvis molt importants:

  1. La creació d'estats governats per monarquies.
  2. Els grans descobriments geogràfics.
  3. El trencament de la unitat religiosa europea.
  4. La difusió de la cultura.

El regnat dels Àustries

El regnat dels Àustries es caracteritza per la contradicció entre la gran extensió de l'imperi i els desequilibris socials i econòmics interns. La Corona d'Aragó va perdre la sobirania política: els seus territoris esdevingueren unes províncies més de l'Imperi espanyol.

La literatura culta en català disminueix per diversos factors que hi contribueixen:

  • a) La monarquia es castellanitza.
  • b) La Corona d'Aragó deixa de tenir una cort reial pròpia.
  • c) En el regnat de Carles I es produeix
...
Continuar leyendo "Context històric del Renaixement i del Barroc a la Corona d'Aragó" »

Context sociopolítico de la narrativa catalana tras la Guerra Civil y la obra literaria de Enric Valor

Otras lenguas extranjeras2,41 KB

Contexto sociopolítico de la narrativa catalana tras la Guerra Civil

Contexto sociopolítico de los años posteriores a la guerra civil hasta los años 70, que condiciona la producción narrativa de la época: Los cambios políticos que comenzaron en 1939 provocaron la abolición de la Generalitat, del Estatut y de los partidos políticos, así como la prohibición del uso público y oficial del catalán. La literatura catalana quedaba condenada a ser un fenómeno minoritario y sin viabilidad.

Después de 1939, la novela en catalán reaparece lentamente, primero en el exilio y después en Cataluña. Las circunstancias políticas explican que buena parte de la narrativa que se publica hasta los años 60 rehuya tratar directamente la realidad...

Continuar leyendo "Context sociopolítico de la narrativa catalana tras la Guerra Civil y la obra literaria de Enric Valor" »

Literatura Popular y Renaixença: Historia de la Literatura Catalana del Romanticismo

Otras lenguas extranjeras4,52 KB

La literatura popular

Entendemos por literatura popular el conjunto de textos compuestos oralmente y destinados a un público oyente. Fue una literatura accesible para todas las clases sociales. Las muestras que se han conservado las podemos agrupar por géneros.

  • El teatro: La mayoría de piezas teatrales conservadas desde el siglo XIV hasta el XIX son de tema religioso. Una muestra de este tipo de teatro es el Cant de la Sibil·la. Se trata de un monólogo, en verso, sobre el juicio final y que hoy en día es plenamente vigente en Mallorca, donde se canta la noche de Navidad. El monólogo es cantado por un niño o niña que hace una predicción del fin del mundo. El género profano está representado desde el siglo XVI por el entremés y el
...
Continuar leyendo "Literatura Popular y Renaixença: Historia de la Literatura Catalana del Romanticismo" »

El Noucentisme català: Eugeni d'Ors, Josep Carner i les claus del moviment

Otras lenguas extranjeras3,93 KB

1. El Noucentisme i Eugeni d'Ors

El Noucentisme va ser un moviment literari i cultural que va prioritzar el gènere de l’assaig perquè tenia com a objectiu principal la imposició de les pròpies idees al conjunt de la societat catalana.

L’autor que més en destaca és Eugeni d’Ors, la producció literària en llengua catalana del qual se situa entre 1906 i 1920, etapa en la qual esdevé l’impulsor i el teoritzador màxim del Noucentisme. El seu assaig més important és el Glosari, un recull de les glosses que entre 1906 i 1920 va signar diàriament a La Veu de Catalunya amb el pseudònim de Xènius.

Els ideals orsians

Els ideals d'Eugeni d'Ors es poden resumir en sis conceptes fonamentals:

  • Noucentisme: Jugant amb el doble valor numeral
...
Continuar leyendo "El Noucentisme català: Eugeni d'Ors, Josep Carner i les claus del moviment" »

El context històric i social del segle XV: crisi, humanisme i literatura catalana

Otras lenguas extranjeras3,5 KB

El context històric i social en el segle XV

El segle XV és un segle de canvis i contrastos arreu d'Europa. La crisi del feudalisme i la pèrdua de poder de l'Església anuncien la fi de l'Edat Mitjana i l'arribada de l'humanisme italià, que conduirà al Renaixement.

Així, la pèrdua de Constantinoble l'any 1453 ha sigut una fita històrica considerada com a inici de l'Edat Moderna. Les relacions amb Itàlia permeten el contacte amb l'humanisme.

A la Corona d'Aragó, la mort sense descendència del rei Martí l'Humà, el 1410, va ocasionar un conflicte successori a la corona que es va resoldre dos anys després en el Compromís de Casp a favor de Ferran d'Antequera. Aquest fet va provocar la castellanització de la cort i de la noblesa, i l'...

Continuar leyendo "El context històric i social del segle XV: crisi, humanisme i literatura catalana" »