Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

Salvador Espriu

Salvador Espriu fue poeta, dramaturgo y novelista. Su obra se define a partir de dos ejes: la pluralidad de géneros que cultiva y la variedad de temas que trata.

Formación y trayectoria

Fue un estudiante brillante, licenciado en Derecho y en Historia, con estudios de lenguas clásicas. Espriu aspiraba a convertirse en profesor de egiptología, pero la muerte de su padre en 1940 lo obligó a trabajar de notario.

Características de su obra

La obra de Espriu, caracterizada por la combinación de un intelectualismo extremo y un descriptivismo agresivo, tiene una gran singularidad. La riqueza idiomática, la complejidad temática y de fuentes, y la capacidad para describir términos transcendentes de la historia colectiva han hecho...

Inicios de la literatura valenciana de posguerra

En los primeros años de la posguerra aparecieron las primeras editoriales y las primeras revistas literarias valencianas. En medio de un ambiente desolador, caracterizado por la posguerra, también surgió entre los poetas el existencialismo parisino: un movimiento inconformista, filosófico y literario que otorgaba prioridad a los temas derivados de la relación de la persona humana con la realidad más cruda, y que reflejaba la angustia de vivir en un mundo absurdo.

El grupo poético de posguerra

Algunos de los poetas valencianos del "grupo poético de posguerra" se movieron entre el simbolismo intimista y el sentimiento existencialista, y escribieron poemas que respondían a las siguientes características:...

Jean-Paul Sartre i l'existencialisme

Aquest fragment s'extreu del text «L'existencialisme és un humanisme», que es troba a la pàgina 3. Jean-Paul Sartre, filòsof existencialista, va néixer el 1905 a París. Va ser orfe de pare i va viure amb els avis, fet que va marcar per sempre el seu pensament. Va estudiar filosofia.

Durant la Segona Guerra Mundial, quan els nazis van envair França, va ser empresonat. Aquesta experiència la va viure molt tràgicament i, quan va ser alliberat, es va convertir en un pensador militant i revolucionari.

Les obres de Jean-Paul Sartre són:

• La nàusea (1938)
• L'ésser i el no (1943)
• L'existencialisme és un humanisme (1946), la més important

Sartre viu tres etapes: la primera, influïda per Husserl, és la fenomenològica;...

Normalización y Normas ISO

Una norma es un documento técnico, no obligatorio, elaborado por consenso de las partes interesadas (fabricantes, administración, usuarios, asociaciones, etc.) y aprobado por un organismo reconocido, que contiene especificaciones basadas en los resultados de la experiencia y del desarrollo tecnológico.

Ventajas para la Administración de disponer de normas ISO

• Simplificar la elaboración de textos legales mediante la referencia a las normas.
• Estandarizar la actividad del personal.
• Mejorar la comunicación al utilizar un lenguaje común.
• Garantizar niveles de calidad.
• Medir y monitorizar el desempeño de los procesos.
• Incrementar la eficacia y la eficiencia asociadas al logro de objetivos.
• Mejorar continuamente.
• Reducir

LA CANÇÓ: gènere de lírica trobadoresca amb temàtica amorosa. La cançó s'exalta a la dama i la presenta com un ésser perfecte, que no té cap defecte. En aquesta composició el trobador sovint anomena la dama midons (el meu senyor), amb el qual diu que l'home ha d'obeir i acceptar tot el que digui la dama. La dama, estant casada, no accepta relacions extramatrimonials amb el trobador, i aquest expressa el seu dolor i la seva impotència declarant que es troba en una pressió d'amor. És el gènere més popular.

1. El Surrealisme

El surrealisme va ser un producte del dadaisme. André Breton, que va publicar el manifest fundacional l’any 1924, havia militat prèviament en el moviment dadà, però se’n va separar i va crear una nova teoria estètica: la literatura, alliberada dels entrebancs del bon gust i de la lògica, havia de ser un mitjà per fugir del racionalisme, que només havia contribuït a l’empobriment de la civilització. Segons Breton, si l’ésser humà està atent al seu propi «jo» i a la dimensió de la realitat, la imaginació n'esdevé part integrant i forma la superrealitat. Per arribar-hi, són necessàries unes experiències privilegiades: l’amor, el somni i la descoberta de la vida urbana. Els surrealistes defensaven...

Variació Diastràtica i Sociolectes

La variació diastràtica engloba els trets per a caracteritzar un sociolecte. Aquesta variació depèn de diversos factors:

• Classe social: baixa, mitjana o alta.
• Sexe.
• Generació: infants, joves, adults o ancians.
• Grup ètnic o social: delinqüents, grunge, gòtics o científics.

Els Argots

Els argots són varietats pròpies d'un grup d'usuaris que presenten mots o expressions que identifiquen aquest grup com a col·lectiu social.

Tipus d'Argots

• Argot escolar: profe, fer fugina, carabassa.
• Argot juvenil: guai, tope, ratllar.
• Argot professional: canari (paper de color groc entre els banquers), molta merda (bona sort entre actors).
• Argot tècnic: llenguatge on s'usa terminologia que només entenen els experts.

Funcions

Enric Valor i Vives

Enric Valor i Vives va ser una de les figures cabdals de la cultura i de les lletres valencianes del segle XX, que va aglutinar en la seua persona el conreu de tres camps fonamentals per a la recuperació de la llengua i cultura pròpies: la rondallística, la lingüística i la novel·la.

L’obra literària d’Enric Valor sembla suplir la mancança de prosa narrativa entre els autors valencians des dels temps de la Renaixença. Consta de dues grans aportacions:

• Les rondalles valencianes: Són una reelaboració literària dels contes populars valencians. Estan confegides a partir d’un nucli narratiu de procedència oral més o menys complet o extens, sobre el qual Valor opera una profunda transformació i reformulació,

Estructura bàsica dels tipus de text

Text narratiu

Estructura bàsica del text narratiu:

• Plantejament (situació inicial).
• Nus (evolució de la història).
• Desenllaç (resolució final).

Exemples: la rondalla i la faula (relat fantàstic); la crònica i la notícia (relat realista).

Text explicatiu

Estructura bàsica del text explicatiu: exposa una cosa a fi de fer-la comprendre o donar-la a conèixer a algú.

• Introducció (plantejament del tema).
• Desenvolupament (fets, causes...).
• Conclusió (resultats, conseqüències...).

Text descriptiu

Estructura bàsica del text descriptiu: explica detalladament com són les persones, els animals, els objectes, els llocs, els ambients...

• Tema (personatge, objecte, paisatge...).
• Caracterització (detall de propietats)