Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

Contexto histórico de los siglos XV al XIX

Ámbito político: Tras la muerte del rey Enrique IV, se produjeron luchas sucesorias por el trono de Castilla entre Juana la Beltraneja e Isabel la Católica. Isabel reprimió con dureza a los nobles gallegos.

Ámbito social:

• Sustitución de la nobleza gallega por otros linajes.
• Apoyo del rey a la Iglesia.
• Aparición de la hidalguía.
• El campesinado constituía la mayor parte de la población, sometido a foros e impuestos altos.

El gallego fue sustituido por el castellano en documentos probatorios y públicos. La Iglesia mantuvo el castellano, al igual que la universidad y la literatura, y la escuela impuso el castellano frente al gallego.

Literatura de los siglos XV y XVI

Textos de la corte de los reis

Se...

Literatura religiosa i moral al segle XIV

El segle XIV va ser un segle de crisi econòmica, social i espiritual. Una de les causes que la van provocar fou el Cisma d'Occident (1378-1417), que va comportar una divisió entre els membres de l'Església segons a quin papa obeïen: el de Roma o el d'Avinyó. En aquest context de confusió, hi va haver una relaxació dels costums i una pèrdua de confiança en els valors religiosos.

En aquest segle neix una literatura religiosa i moral adreçada sobretot a la gent de les ciutats, que pretén difondre els valors del cristianisme i els bons costums. Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer i Anselm Turmeda, tres escriptors que pertanyien a ordes religiosos, són les figures més importants d'aquest tipus de...

Joan Fuster: Vida i Obra d'un Intel·lectual de Referència

Joan Fuster va estudiar dret a València. Va fer d'advocat uns quants anys, però ben prompte es va professionalitzar com a escriptor, la qual cosa el va obligar a escriure articles de premsa i llibres d'encàrrec per a guanyar-se la vida; de fet, destaquen Nosaltres, els valencians (1962) i El País Valenciano (1962).

Es va iniciar en la literatura amb la poesia —Terra en la boca (1953) i Escrit per al silenci (1954)— i amb la crítica literària. Va tindre gran transcendència i va inspirar autors com Enric Sòria i Toni Mollà. Fuster va ser un intel·lectual vinculat a l'humanisme clàssic i a la Il·lustració francesa.

Característiques del Pensament Fusterià

Destaca perquè...

Les quatre grans cròniques

Escrites entre el segle XIII i el XIV, les quatre grans cròniques tenen les següents finalitats:

1. Justificar determinats fets o actituds del rei.
2. Explicar al poble les accions polítiques del rei. Per això s'escriuen en llengua vulgar.
3. Deixar constància per escrit d'uns fets que, per la mentalitat medieval, tenen un valor didàctic.
4. Estar escrites amb un to heroic.

Jaume I

És la més llarga. Escrita en dues etapes pel mateix monarca, narra de manera autobiogràfica la vida i les gestes més importants del rei. Aconsegueix un to verídic gràcies a un llenguatge popular.

Bernat Desclot

Redactada per Bernat Escrivà, té com a protagonista Pere II el Gran. Narra el regnat del protagonista i tracta dos temes principals:...

Narrativa medieval (siglos XIII-XIV)

Durante los siglos XIII y XIV se produjo el nacimiento de la literatura en catalán.

Ramon Llull (siglo XIII)

Se convirtió a la vida religiosa tras una visión mística de Cristo: convertirse y convertir a los infieles.

Obra

• Creador de la prosa en lengua catalana.
• Primer escritor que usó una lengua vulgar.
• Sintaxis elaborada y léxico amplio.
• Dominaba cuatro lenguas.
• Obra en prosa: Llibre de Gentil e els tres savis, Llibre de les meravelles y Llibre de l'orde de cavalleria.

La prosa religiosa y moral (siglos XIV y XV)

Se caracteriza por la literatura religiosa y la literatura moralizante.

• Anselm Turmeda: obra de literatura moralizante, 19 razones por las que el hombre es superior a los animales, y literatura satírica.

La literatura durant la dictadura

La literatura durant la dictadura: La dictadura va suposar una gran censura; l'any 1939 va ser qualificat com el grau zero. Malgrat les adversitats, els escriptors hagueren de fer esforços heroics i aguditzar la imaginació per esquivar tota la censura. Podem diferenciar 3 etapes clau en el franquisme:

• Primer moment (1939-1946): una gran repressió, fortíssima, repressió lingüística i de continguts, amb unes dictadures feixistes en un context de Hitler i Mussolini.
• La derrota dels règims amics (1946-1959): lleugera liberació (premis literaris, tertúlies; la clandestinitat va desaparèixer) en un context de democràcies accidentals.
• La dècada del seixanta (1960-1975): major obertura i un gran enfortiment

Miquel Martí i Pol i la seua influència social

La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit una gran ressò social. Explica-ho i raona-ho.

Miquel Martí i Pol (1929-2003) és un dels poetes en llengua catalana més populars i llegits. També va escriure assajos, prosa i traduccions.

Vida i primers anys

Als 14 anys, deixa els estudis a l'escola i comença a treballar en una fàbrica tèxtil fins que, el 1970, contrau una malaltia, l'esclerosi múltiple, que l'obliga a retirar-se i a quedar-se a casa.

Reconeixement públic i obra

El reconeixement públic li arriba amb la publicació dels seus tres llibres de poesia: L'arrel i l'escorça, El llarg viatge... Cantants com Celdoni, Lluís, Cinta o Maria del Mar han musicat les seues poesies. Traduïda...

Tendències més rellevants de la poesia de la postguerra i dels anys 70

Durant la postguerra es van mantenir els mateixos corrents poètics d'abans de la guerra (surrealista, avantguardista i simbolista). Trobem tres tendències:

1) Poesia de tradició simbolista

De temàtica amorosa, paisatgística o religiosa, que evoluciona cap a la recerca del domini de l'expressió i cap a la Poesia Pura. Exemples: Carles Riba, Clementina Arderiu, Xavier Casp i Rosselló-Pòrcel.

2) Poesia de tradició avantguardista

Amb voluntat experimental, sobretot surrealista, expressa els subconscients, imatges hipnagògiques i somnis. Exemples: Joan Brossa i Palau i Fabre.

3) Poesia del realisme històric

Un paper molt important el van fer L'antologia de la poesia catalana

Les transformacions i tensions socials

Les conquestes van provocar canvis socials fonamentals. Fins llavors, la base del poder militar de Roma havien estat els petits propietaris agrícoles, ciutadans que formaven el gros de l'exèrcit. Però la llarga duració de les campanyes militars de les conquestes i la competència de les importacions agràries dels territoris conquerits i dels grans propietaris, que havien augmentat el nombre dels seus esclaus per mitjà dels presoners de guerra i que s'havien apropiat de terres dels països vençuts, els duen a l'endeutament i, després, a la pèrdua de les seves terres, que passen a mans dels grans propietaris.

Així, el que abans eren petites explotacions agrícoles esdevenen latifundis conreats per...

Trets comuns en la poesia avantguardista

1. Destrucció de la unitat gràfica de la pàgina: es fan servir cossos i tipus de lletra diferents, tintes de colors, etc. S'utilitzen paraules soltes (com si volessin pel paper) per remarcar-ne la importància.
2. Alliberament gramatical de la paraula: es suprimeixen les majúscules a l'inici de les paraules i els signes de puntuació, substituint-los per espais en blanc i per versos dividits en esglaons (salts de falla).
3. Alliberament racional de la paraula: el vers pot arribar a perdre el sentit racional o lògic tradicional.
4. Desintegració i substitució de la paraula: aquesta pot adquirir el mateix valor expressiu que una sola lletra, un nombre o un dibuix.
5. D'aquí prové la gran importància que prenen entre