Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

L'adequació

L'adequació és la propietat que tenen els textos d'adaptar-se al context comunicatiu.

1. El canal

És el mitjà o suport físic en què es produeix el missatge, el text. Pot ser oral o escrit.

• a) Tant en l'oral com en l'escrit, l'emissor i el receptor poden o no compartir l'espai i el temps d'enunciació.
• b) Altra característica, la comunicació pot ser:
  • Unidireccional: entre un emissor i un receptor (conversa). / Multidireccional: l'emissor es comunica amb molts receptors (conferència).
  • Unilateral: només l'emissor és qui parla o escriu. / Multilateral: parlen l'emissor i el receptor o diversos.

2. L'àmbit d'ús

És la situació comunicativa en què es produeix. Tipus:

• a) Àmbit d'ús privat: context informal, finalitat de contrastar

Xabier Montoia: la canción más que el cantante

Xabier Montoia es uno de los pocos autores que, preguntados por su obra, responden que no es el cantante sino la canción lo que debe tenerse en cuenta; es decir, que no es el cantautor o el escritor quien importa, sino su canto.

La característica principal de la canción narrativa de Montoia es la capacidad de crear literatura a partir de lo cotidiano. Otro rasgo destacado es la abundancia de personajes negativos: en sus obras apenas hay héroes.

Su lenguaje se sitúa cerca de la narración y, atento siempre a las pequeñas historias que forman la gran historia, lleva la realidad diaria a la ficción con frialdad y rigor. Un ejemplo de ello es el cuento inicial del libro Gazteizko hondartzak.

Jose

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Palma, 3 de agosto de 1913 - El Brull, 5 de enero de 1938) fue un poeta y traductor mallorquín.

De familia modesta, estudió el bachillerato en el Instituto de Palma. Publicó numerosos artículos de carácter cultural en su juventud.

Estudió Filosofía y Letras en Barcelona. En 1930 publicó la Antologia de poetas mallorquines. Tuvo una breve pero intensa relación con el poeta Joan Llacuna. Se trasladó a Madrid, donde aprendió el oficio de tipógrafo y entró en la revista Cruz y Raya. Durante la guerra civil regresó a Barcelona y no pudo luchar por su salud. Murió de tuberculosis a los 24 años.

Una obra breve pero densa

La obra de Rosselló-Pòrcel es breve, pero densa. Nou poemes...

Noucentisme

(1906/1923). El noucentisme no neix a continuació del modernisme, ja que aquest mor el 1911. Comença amb:

• 1. Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
• 2. Publicació de Fruits Saborosos (Josep Carner), La nacionalitat catalana (Enric Prat de la Riba) i inici de les publicacions de les glosses d'Eugeni d'Ors al diari La Veu de Catalunya.

Context històric i cultural català

• 1. Dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923).
• 2. Lligat a l'avantguardisme (1924), on hi ha la Segona República i la Guerra Civil espanyola.
• 3. Lliga Regionalista (1901): tendència conservadora, lligada a la burgesia.
• 4. Mancomunitat (1914-1925): institució que aplegava les quatre diputacions de Catalunya i que va donar suport als noucentistes.

Normativització

Quim Monzó

En primer lloc, cal fer una breu introducció sobre la figura literària de Quim Monzó.

Nascut a Barcelona, ha publicat nombroses novel·les, contes i llibres amb reculls d’articles periodístics seus, i també ha traduït obres d’importants autors estrangers. A més, les seues obres han estat traduïdes a més de vint llengües i ha guanyat diversos premis literaris. Cal dir també que les seues freqüents col·laboracions als mitjans de comunicació (televisió i ràdio) han contribuït a fer-lo un dels autors catalans més populars.

Les seues narracions curtes reflecteixen la nostra societat actual perquè destaquen els aspectes més ridículs de la vida quotidiana des d’un punt de vista gens innocent, com en Uf, va dir ell....

Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual

La poesia no-realista, que en pocs anys es va convertir en hegemònica, va presentar les característiques següents:

• Nous paràmetres del codi textual: la pretensió del poeta amb els plantejaments estètics del moment, introduïa el lector dins del text.
• Pràctica rebel: el discurs poètic és considerat aliè a la lògica del realisme.
• Nous valors de la paraula poètica: usada amb imaginació i ambigüitat, s'emprava per a suggerir i evocar.
• Poesia, eina d'investigació: de la subjectivitat del poeta, com a camí d'accés al món de les idees, que va donar lloc a múltiples actituds creatives.
• Nous arguments: reivindicació de la visibilitat, ruptura amb els valors de la tradició cultural,

1. Situació

Aquest fragment se situa després de les revelacions de l'espectre del pare de Hamlet al seu fill. Arran de la vinguda del grup de teatre al castell, Hamlet troba la forma per poder esbrinar la veritat sobre la mort de son pare. Així, proposa incloure en l'obra que van a representar l'escena que l'espectre li ha revelat, que coincideix amb la història italiana de Gonzago: com enverina el rei i es casa amb la reina.

És important perquè, a causa de la identificació i posterior sentiment de culpabilitat per part de Claudi quan veu l'escena, Hamlet confirma que allò que li havia dit l'espectre de son pare és veritat, i per tant comprèn que no ha de dilatar més la venjança.

2. Personatges

• Claudi: Oncle de Hamlet i actual rei de

A Primeira Internacional

O 28 de decembro de 1864 reuníronse en Londres representantes de organizacións obreiras de todas as tendencias. Na redacción dos estatutos tivo un papel decisivo Marx, recollendo tres puntos clave das súas ideas:

• Potenciar a actividade internacional das asociacións nacionais.
• Emancipación autónoma das clases obreiras.
• Non haberá emancipación sen unha loita polo poder político.

O enfrontamento ideolóxico

Os problemas da Internacional foron moitos, derivados, sobre todo, das diferentes ideoloxías dos compoñentes e do pluralismo dos obxectivos: os tradeunionistas, os socialistas utópicos, anarquistas, marxistas... De todos estes problemas, o máis significativo foi o enfrontamento ideolóxico entre anarquistas...

CONSTRUCCIÓ I DECLIVI DE LA LLENGUA

Procés de construcció de les llengües. MANIFESTACIÓ D'UNA LLENGUA EN VOLGUERS

A. Fets lingüístics

A partir del segle XII, amb l'aparició en romanç de textos en extensió com ara:

1. Traducció del Forum iudicum, feta durant la segona meitat del segle XII. Recopilació de textos legals.
2. Les homilies d'Organyà: són sermons de darreries del segle XII trobats al poble d'Organyà (l'Alt Urgell).

B. Fets històrics

El naixement de la llengua és paral·lel a fets històrics que comencen a configurar una estructura territorial, política i social. Els francs constitueixen la Marca Hispànica: un territori que havia de servir per a frenar que els musulmans entressin dins de l'Imperi Carolingi. Va actuar com a punt...

Context històric i literari

Tendències de la narrativa durant el franquisme: Al llarg d’aquest període, es desenvolupen els corrents estètics que arreplegaven les inquietuds del moment.

Principals corrents narratius

Novel·la psicològica

Va ser la tendència que més va dominar en el panorama narratiu fins als anys 60, seguint una línia continuista de les obres anteriors a la guerra. La novel·la psicològica pretén indagar i explicar el pensament i la conducta dels individus per analitzar en profunditat l’ésser humà. Engloba autors molt distints com Mercè Rodoreda i Joan Sales.

Novel·la realista

Reflexiona sobre les difícils condicions de la vida en la postguerra espanyola; hi preval la voluntat de testimoni, de fer un retrat de...