Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

Introducción al Sistema de Transportes

El transporte es la actividad que traslada personas y mercancías entre lugares geográficos. El sistema de transporte es el conjunto de medios y de infraestructuras que permite el tránsito. La importancia de los transportes débese ás funcións política, demográfica, económica, social, cultural e internacional.

Los transportes influyen en la organización territorial; los transportes y el territorio interactúan y las redes de transporte vertebran el territorio.

Características Principales del Transporte

• Medio físico y desfavorecido: El relieve accidentado y con fuertes pendientes dificulta el trazado de ferrocarriles y carreteras, y algunos rasgos climáticos entorpecen el tráfico.
• Redes radiales:

Características básicas de la poesía actual

En la década de los 70, la poesía catalana se inclina hacia el simbolismo y el experimentalismo. Surge entonces la poesía no realista, que se convirtió en hegemónica y se caracteriza por:

• La pretensión del poeta de introducir al lector dentro del texto o del diálogo.
• Las prácticas de escritura propias del siglo XX (con el surrealismo y el simbolismo), donde la poesía se considera una herramienta de investigación de la subjetividad del poeta.
• Un camino hacia el mundo de las ideas, en el que los poetas plantean puntos de vista innovadores, como la ruptura con los valores tradicionales cultos, familiares y sociales, y el universalismo.

En 1963, la poesía valenciana ya no forma parte del realismo....

L'impacte de Joan Fuster en la cultura valenciana

La producció literària de Joan Fuster és una referència estimulant de normalitat cultural per a la societat valenciana. Es va dedicar a la prosa d'idees i va abandonar la dedicació tradicional de la nostra literatura als versos. A més a més, la influència de Nosaltres, els valencians, des que es va publicar el 1962, ha estat profunda en la societat valenciana.

En aquest llibre, l'examen de consciència característic de l'assaig fusterià es va convertir en una interrogació radical sobre els valencians com a col·lectivitat. El resultat d'aquest examen constatava un país provincià i despersonalitzat, que no té consciència de ser-ho i que prefereix viure del tòpic en comptes de plantejar-...

Tendencias de la escritura teatral contemporánea

Heredero del teatro de cámara y del teatro universitario, a comienzos de los setenta surgieron numerosos grupos de teatro independiente. Solían crear los montajes de forma colectiva, distanciándose de la pieza teatral planteada según las estructuras formales propias de la tradición occidental.

Había cambiado el concepto del texto dramático y ya no era el escritor quien elaboraba aisladamente un texto literario que después se escenificaba, sino que el conjunto del grupo se involucraba en la creación del espectáculo y en el proceso de producción.

Por una parte, el texto se ha liberado de antiguas convenciones y, por otra, se han puesto en cuestión procedimientos antes incuestionables...

El context sociopolític de la postguerra fins als anys 70 i la producció narrativa

Els canvis polítics que van començar el 1939 tenien com a objectius principals la unificació lingüística i la substitució de les llengües minoritzades de l’Estat pel castellà. A conseqüència de la repressió, molts intel·lectuals es van haver d’exiliar.

La represa literària: de l'exili als anys cinquanta

Posteriorment, la novel·la en català reapareix. Inicialment ho fa a l’exili, a causa de les enormes dificultats de publicació i de la fèrria censura que hi havia a l’interior.

Als anys 50 es produeix la creació de noves col·leccions editorials i els escriptors exiliats comencen a editar les seues obres a Catalunya. Durant aquesta dècada,...

Narrativa de la postguerra

A partir de la II República y la consiguiente Guerra Civil, se redujeron los derechos civiles y lingüísticos. El catalán quedó relegado y, más adelante, con el inicio de la época franquista, prohibido. La instauración, tras la guerra, de este régimen no democrático, que acabó de la misma forma con los partidos políticos y obreros, dio lugar a un país dividido entre vencedores y vencidos. Los escritores quedaron aislados, provocando el exilio o el silencio debido a la censura y a la prohibición del catalán.

En el País Valencià, el género lírico fue más empleado que el narrativo. La década de los 40 fue oscura para València, solo iluminada por la creación de la editorial Torre (1943) y por los premios...

La literatura catalana després de la Guerra Civil

1. Després de la Guerra Civil, el català deixà de ser llengua oficial i això afectà molt a l'expansió de la cultura catalana. Espanya quedà dividida entre vencedors i vençuts i aïllada d'Europa. Per això molts escriptors hagueren d'exiliar-se. En canvi, els que es quedaren patiren una censura temàtica i lingüística. La narrativa catalana quedà silenciada a causa d'aquesta censura, de l'exili d'escriptors i del desconeixement dels gustos del públic.

Als anys 40, predominaven la censura i l'exili, per la qual cosa no hi va haver publicacions. L'únic que millorà una mica la situació van ser els premis literaris. Als anys 50, els autors consolidats continuen la producció d'abans...

Renovació teatral des de la postguerra fins als anys 70

La repressió cultural de la dictadura va abocar el teatre a una situació de proscripció i de desmantellament a causa de la prohibició, fins al 1946, de fer representacions teatrals en llengües diferents del castellà, l'exili i la marginació dels escenaris de molts dramaturgs, la desconnexió amb l'escena internacional i la prohibició de traduir obres estrangeres, que es va perllongar fins als anys 50.

A partir de 1946 es va produir una certa recuperació cultural amb el manteniment de formes dramàtiques tradicionals com el sainet, la comèdia de costums o el melodrama lacrimogen i sentimental, a més d'obres d'autors coneguts com ara Àngel Guimerà o Santiago Rusiñol.

Durant els...

Manuel de Pedrolo y la literatura catalana contemporánea

Manuel de Pedrolo: La obra de Manuel de Pedrolo es una de las más extensas y variadas de la literatura contemporánea, con más de un centenar de títulos publicados. Pedrolo ha cultivado prácticamente todos los géneros literarios y ha trabajado una gran multiplicidad de temas y técnicas.

El teatro de Pedrolo (1958-1963)

Entre 1958 y 1963 escribió un total de trece obras teatrales centradas en la temática de la autenticidad, el sentido de la existencia y la libertad, analizadas desde diferentes ángulos y con coincidencias técnicas, formales y estilísticas que permiten relacionarlas con el denominado teatro del absurdo.

• En Cruma, Pedrolo planteó la autenticidad del hombre desde

Característiques bàsiques de l'escriptura teatral actual

A la dècada dels anys setanta va sorgir una reacció contra les propostes dels anys anteriors relacionades amb el realisme. Ara trobem una defensa del teatre col·lectiu, enriquit amb la teatralitat de l'espectacle, distant de l'herència realista i del teatre polític. Així sorgia la proposta d'un nou teatre que buscava la visualitat, l'espectacle i la mescla amb altres manifestacions artístiques.

A partir de mitjans dels anys vuitanta es produeix la recuperació del teatre de text i autor, encara que continua mantenint-se una producció considerable de la dramatúrgia no textual. Cal esmentar l'evolució d'autors anteriors amb força i originalitat: Josep Maria Benet i Jornet i Rodolf...