Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

Renovació del teatre català: de la postguerra als anys 70

Otras lenguas extranjeras2,79 KB

La renovació teatral des de la postguerra fins als anys 70

El tràgic desenllaç de la guerra civil, l'any 1939, i la repressió posterior van capgirar les expectatives del teatre català fins a abocar-lo a una irremissible situació de proscripció i de desmantellament. Tanmateix, els factors que marcaren la nova situació teatral a casa nostra foren diversos:

  • La prohibició fins a 1946 de fer cap representació teatral en la nostra llengua.
  • L'exili i la marginació dels escenaris de molts dramaturgs catalans.
  • La desconnexió amb l'escena internacional contemporània.
  • La prohibició expressa de traduir obres estrangeres.

El teatre independent

Al llarg dels anys seixanta sorgeixen altres plantejaments renovadors incardinats en el moviment anomenat...

Continuar leyendo "Renovació del teatre català: de la postguerra als anys 70" »

La lengua española: variedades, historia y presencia en el mundo

Otras lenguas extranjeras5,91 KB

La lengua española

La lengua española o castellana es hablada en España y en numerosos países de cuatro continentes. Se trata de una lengua que sirve para expresar la vida cotidiana de personas de diversos países y culturas. El castellano es la lengua oficial del Estado y la lengua común de los españoles. Además, se habla en España, en América del Sur y Central, en zonas de África como Guinea Ecuatorial y en el Sáhara Occidental, en Filipinas y en aquellos países donde existe la presencia de la comunidad sefardí.

Es la tercera lengua en número de hablantes, después del chino y del inglés. En total, unos 420 millones de personas se expresan y comunican en español.

El español en América

La colonización de América comenzó con...

Continuar leyendo "La lengua española: variedades, historia y presencia en el mundo" »

Renovació del teatre en català: de la postguerra a la transició

Otras lenguas extranjeras5,06 KB

Renovació teatral

Durant la postguerra, la dictadura controlava totalment l'activitat teatral i va imposar el teatre en castellà. No obstant això, durant els anys 50 i 60 el franquisme comença a autoritzar algunes obres en la nostra llengua, que van haver de patir la censura prèvia i la limitació de publicitat en premsa i ràdio.

Malgrat els entrebancs, es va produir una certa recuperació del teatre a Barcelona, on destaca Salvador Espriu, amb la seua obra Primera història d'Esther, i altres autors coetanis. Tanmateix, a València es viu una situació de diglòssia: teatre culte en castellà i teatre humorístic en valencià, on el sainet era l'estrella.

Durant els 60, en els cercles universitaris es comença a fer un nou teatre independent...

Continuar leyendo "Renovació del teatre en català: de la postguerra a la transició" »

Ramon Llull, les Quatre Grans Cròniques i els Blocs Dialectals del Català

Otras lenguas extranjeras3,21 KB

1. La creació d'una llengua al servei dels objectius propis de Ramon Llull

Llull va fer de la literatura un instrument per a convèncer i propagar la seua convicció religiosa. No debades es diu que és el creador de la prosa literària, perquè quan Llull començà a redactar la seua obra, la nostra llengua encara no disposava dels recursos lingüístics propios per a expressar la complexitat dels seus pensaments.

La finalitat dels escrits de Llull era convèncer la societat, especialment les capes més instruïdes i amb més capacitat d'influir sobre la resta. S'esforçava per ser entés:

  • Tenia un estil molt repetitiu.
  • Adaptava el missatge als receptors.
  • Es servia de fets i d'exemples d'animals i de persones.

En definitiva, Ramon Llull adaptava...

Continuar leyendo "Ramon Llull, les Quatre Grans Cròniques i els Blocs Dialectals del Català" »

Historia de la lengua catalana: de la expansión medieval a la Renaixença

Otras lenguas extranjeras5,09 KB

Expansión y uso del catalán en el Mediterráneo

3. Sicilia

En Sicilia se hablaba catalán junto a otras lenguas. Era muy habitual el dialecto siciliano con palabras de origen catalán.

4. Cerdeña

El catalán llegó a ser lengua oficial entre las clases dirigentes y el comercio.

5. Grecia

Fue posesión catalana hasta finales del siglo XIV. Los marineros de las islas jónicas utilizaban palabras catalanas. Además, aparece en el Ducado de Nova Planta y Atenas.

La Cancillería Real y el auge cultural

5. Cancillería Real

Se copiaban y tramitaban documentos oficiales. En 1276 se decretó que toda la documentación debía escribirse en catalán, primer uso del catalán como lengua oficial. Aun así, se podía escribir en latín y aragonés.

Aparece el...

Continuar leyendo "Historia de la lengua catalana: de la expansión medieval a la Renaixença" »

Substrat, romanització i formació de la llengua catalana: historia y evolución

Otras lenguas extranjeras5,15 KB

1. Substrat

El català és una llengua romànica que prové del llatí. El substrat és la influència que una llengua, que és substituïda per una altra en un territori, deixa damunt la llengua que se l'imposa. A més, hi ha d'haver una substitució lingüística on la primera desapareix per la invasora. Es produeixen 4 fets importants:

  • 1. Arribada d'ètnies indoeuropees, que són més avançades que l'autòctona.
  • 2. Apareixen noves cultures.
  • 3. Arribada dels romans.

1.1 Tipus de substrat

  • 1. Celtes: entren al segle VIII-X a.C. pel Rosselló sense traspassar l'Ebre, procedents del Rin, i entren als segles VII-V a.C. des del Mediterrani fins a l'Atlàntic. Paraules: balma, ibanya. Topònims: Verdú, Besalú.
  • 2. Fenicis: entren al segle VIII a.C. per
...
Continuar leyendo "Substrat, romanització i formació de la llengua catalana: historia y evolución" »

Teatre català contemporani: del franquisme a la renovació escènica

Otras lenguas extranjeras5,37 KB

Teatre català: del franquisme a la renovació escènica

11. El teatre de postguerra i la recuperació del teatre català

La prohibició de representar teatre en català va durar fins al 1939, i la prohibició de traduir fins a finals dels anys 50 i 60. El teatre català va quedar desconnectat de les línies innovadores d'Europa i dels Estats Units. Una certa recuperació arriba a Barcelona, on es va representar Primera història d'Esther, de Salvador Espriu. Joan Brossa va realitzar el que ell anomenava poesia escènica.

El teatre de postguerra va ser, bàsicament, un teatre de supervivència. A València es va desenvolupar un teatre culte en castellà i un teatre humorístic en valencià, com el sainet. Martí Domínguez i Gil Albors són alguns...

Continuar leyendo "Teatre català contemporani: del franquisme a la renovació escènica" »

Poesia Catalana i Valenciana: Espriu, Estelles, Martí i Pol i Avantguardes de la Postguerra

Otras lenguas extranjeras14,99 KB

Explica les característiques i la importància de Salvador Espriu

Salvador Espriu i Castelló (1913-Barcelona 1985) fou poeta i narrador. Formava part de la primera generació d'escriptors que, en arribar a la joventut, es van trobar una llengua codificada i normalitzada i un marc de llibertats i d'autogovern per a Catalunya. Durant el període de la República, Espriu va publicar novel·les i contes. Havia estudiat a la universitat, però la Guerra Civil espanyola va estroncar un futur prometedor.

L'obra d'Espriu té un caràcter fortament unitari. Hi contribueix la creació de diversos mites que recorren la seua obra, alguns de procedència personal, com Sinera i Lavínia. Aquest escenari el poblen diversos personatges, de vegades desdoblament...

Continuar leyendo "Poesia Catalana i Valenciana: Espriu, Estelles, Martí i Pol i Avantguardes de la Postguerra" »

Teatro en galego desde 1975: transformación social, autores y corrientes

Otras lenguas extranjeras2,56 KB

Teatro

La transformación sociopolítica producida desde 1975, con la muerte de Franco, tuvo enormes repercusiones en la cultura gallega. La etapa democrática más extensa de nuestra historia permitió la presencia de nuestra lengua en la enseñanza y su uso oficial, suponiendo un impulso de la producción literaria en gallego.

Lo mismo ocurre en el teatro, siendo diversos los factores que muestran este desarrollo:

  • Consolidación de compañías y grupos profesionales, como el Centro Dramático Galego, dependiente de la Xunta.
  • Proliferación de festivales y certámenes de teatro y de premios.
  • Aparición de colecciones dedicadas a la publicación de textos teatrales y de revistas especializadas.
  • Aparición de las primeras salas estables de teatro
...
Continuar leyendo "Teatro en galego desde 1975: transformación social, autores y corrientes" »

Joan Fuster i Joan Francesc Mira: Figures Clau de la Cultura Valenciana Contemporània

Otras lenguas extranjeras3,62 KB

Joan Fuster

L'acceptació del públic i la poderosa influència que ha exercit sobre la societat valenciana de finals del segle XX han convertit Joan Fuster en la figura intel·lectual més important de la cultura valenciana contemporània. La seua posició crítica i lúcida davant la vida, el món i el país el converteixen en el referent més destacar del procés de recuperació cultural i civil dels valencians.

Les característiques que millor defineixen la seua prosa són:

  • La seua escriptura manté l'essència de temptativa, de caràcter obert, no d'obra acabada i completada.
  • Hòmens, coses, fets i temps són els temes de Fuster que posen de manifest la universalitat dels seus interessos.
  • Practica com a mètode el racionalisme crític, l'escepticisme
...
Continuar leyendo "Joan Fuster i Joan Francesc Mira: Figures Clau de la Cultura Valenciana Contemporània" »