Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

Situació de l'obra en la trajectòria de l'autor

Situa aquesta obra en la trajectòria de l'autor (etapes o blocs) i digues algunes característiques de l'etapa o bloc (o diferències respecte a altres etapes o blocs).

L'obra de Fuster es divideix en assaig deliberatiu i assaig divulgatiu.

• L'assaig deliberatiu es caracteritza per la importància de la projecció de la personalitat subjectiva de Fuster.
• L'assaig divulgatiu tracta un tema aliè a l'autor des d'una perspectiva individual.

El Diccionari per a ociosos, que combina el divertiment i el saber, pertany a l'assaig deliberatiu.

També es pot explicar la diferència entre els estudis culturals i els estudis literaris (literatura de caràcter cívic i de caràcter humanístic).

Característiques

Context econòmic i social

La burgesia va transformar l'estructura dividida en estaments feudals en classes socials, i això va incidir en les idees filosòfiques i estètiques. Així es va desenvolupar el romanticisme, que defensava els nous valors burgesos.

A Espanya, les tensions entre la burgesia i l'aristocràcia van provocar una gran inestabilitat política.

En l'àmbit lingüístic català, va sorgir la Renaixença, que aspirava a la recuperació de la llengua i la literatura.

El romanticisme

El romanticisme va ser optimista i progressista. A Castella tenia prestigi, mentre que al domini català es va desenvolupar en quatre etapes (Catalunya, Barcelona, València i Illes). Teodor Llorente en va ser una figura destacada.

Context històric

1.

Conceptes clau

• Llemosí: terme que es va utilitzar a partir del segle XVI per designar la llengua catalana, inspirant-se en el seu parentiu amb l'occità.
• Alexandrí: vers de 12 síl·labes.
• Renaixença: moviment de renovació cultural iniciat a Catalunya a la primera meitat del segle XIX, que es va manifestar com a voluntat de restauració de l'ús culte del català després de tres segles de feble activitat literària.
• Sturm und Drang: moviment literari juvenil que va sorgir entre 1770 i 1785 com a reacció a la Il·lustració i com a primera manifestació del moviment romàntic alemany.
• Diglòssia: situació sociolingüística en què dos idiomes o parlars són usats amb valor social diferent: l'un per a funcions formals, generalment en l'ús

El franquisme i la literatura catalana

Amb la victòria del bàndol franquista, s'extingeixen les institucions republicanes i s'eliminen sistemàticament els organismes culturals. Es van abolir les institucions democràtiques i es van reduir molts drets civils, i la població va quedar privada de llibertats d'expressió, d'associació i de premsa.

El català va perdre la condició de llengua cooficial i va haver de subsistir en la clandestinitat, ja que Franco considerava que les cultures i les llengües catalana, gallega i basca podien amenaçar la unitat d'Espanya. La postguerra va suposar una misèria intel·lectual catastròfica.

Les tres etapes del franquisme cultural

a) 1939-1946: màxima repressió

Va ser l'època de màxima repressió, amb...

Eugeni d'Ors; vida i obra

Eugeni d'Ors (Barcelona, 1881-1954) va ser el primer intel·lectual que es dedicà professionalment a l'escriptura i va esdevenir la imatge de l'intel·lectual modern europeu. Va estudiar i va ser nomenat secretari de l'Institut d'Estudis Catalans. Hi hagué tensions amb Puig i Cadafalch, cosa que va fer que renunciés al càrrec de director d'Instrucció Pública.

Publicà articles a la secció «Glosari» de La Veu de Catalunya amb el pseudònim de Xènius i Pantarca, i incorporà mots nous com noucentisme, imperialisme, arbitrarisme, civisme i classicisme. Va utilitzar les glosses com un nou gènere per deduir lliçons implícites. Un exemple és La Ben Plantada (1911), que gira entorn del model de la dona noucentista....

Text 1: «Tomàquets verds insípids» (Miquel Tuson)

1. Elements de la comunicació

Localització: Tomàquets verds insípids és una entrada publicada al blog Ara Ciència, que pertany al diari Ara, el juliol del 2012. L'autor d'aquest article és Miquel Tuson.

Emissor: Aquest article té, d'una banda, un emissor extern que és el diari generalista Ara i, de l'altra, Miquel Tuson, que no només signa el document sinó que, en primera persona, ens descriu breument el seu perfil professional («Soc doctor en biologia, vaig fer un postdoc...»). A més, a partir d'aquesta informació podem deduir que Tuson és una autoritat en el tema del qual parla.

Destinatari: Quant al destinatari, la pertinença d'aquest blog al diari Ara, que és generalista...

1. La predicació oral i escrita

Durant l'Edat Mitjana, els monestirs eren centres de cultura clerical i de vida ascètica. Al començament del segle XIII es produeixen canvis vinculats al renaixement de la vida urbana. Les ciutats creixen demogràficament i hi ha un augment de l'activitat econòmica i comercial. Les universitats són centres d'educació vinculats a la ciutat i una alternativa a la vida monàstica.

Ordres mendicants

• Moviments de renovació espiritual.
• Combatien les herèsies (càtars).
• Franciscans i dominics tenen influència durant els segles XIV-XV.
• S'instal·laven en convents i ciutats i organitzaven una activitat incessant.

Casos importants

• Sant Vicent Ferrer: dominic, dedicat a la predicació.
• Francesc Eiximenis: franciscà, divulgador

El teatre modernista

El teatre serveix als modernistes com a plataforma pública per comunicar les seves idees, però també és un lloc ideal per posar a prova el seu concepte d'art total, un art sorgit de la síntesi de diverses expressions artístiques: música, poesia i pintura.

• Víctor Català, Josep Pous i Pagès, Joan Puig i Ferreter, Santiago Rusiñol i Prudenci Bertrana, a més de ser novel·listes o poetes, van ser també excel·lents dramaturgs.

El teatre naturalista

El teatre modernista representà una renovació important respecte al teatre que es feia durant la Renaixença gràcies a la influència de dos grans autors europeus: Henrik Ibsen (1829-1906) i August Strindberg (1849-1912), les obres dels quals foren representades a Barcelona...

L’Escola Mallorquina: el primer intel·lectual que va teoritzar fou Josep Lluís Pons i Gallarça, que la concebia com un ideal que havien d’assolir els poetes i com l’aportació de Mallorca al moviment de la Renaixença, que havia començat al Principal. Es tractava d’un grup de poetes mallorquins que compartien el mateix tipus de poesia, les característiques de la qual són:

1. Paisatge (Serra de Tramuntana)
2. Perfecció formal
3. Depuració del llenguatge
4. Contenció de sentiments

Miquel Costa i Llobera

Miquel Costa i Llobera (Pollença, 1854-1922), fill de família propietària de la possessió de Formentor, que immortalitzà amb el poema que li dedicà. Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona, on va conèixer Joaquim Rubió i Ors, Jacint...

Tipos de explotación agraria

Explotación extensiva

Forma de explotación agraria que requiere grandes extensiones de terreno y proporciona bajos rendimientos, debido a los escasos inversiones que recibe y/o al empleo de técnicas tradicionales.

Explotación intensiva

Forma de explotación agraria localizada sobre una superficie reducida de terreno, que proporciona altos rendimientos gracias a los elevados inversiones que requiere en trabajo o en el empleo de técnicas avanzadas.

Actividad agraria a tiempo parcial

Combina la ocupación en la agricultura o la ganadería con el trabajo en la industria, en la construcción o en los servicios.

Área periurbana

Espacio localizado en la periferia urbana, de transición entre la ciudad y el campo, en el...