Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

Teatre català: característiques, evolució i renovació del segle XX

Otras lenguas extranjeras4,99 KB

Característiques bàsiques de l'escriptura teatral actual

A la dècada dels anys setanta va sorgir una reacció contra les propostes dels anys anteriors relacionades amb el realisme. Ara trobem una defensa del teatre col·lectiu, enriquit amb la teatralitat de l'espectacle, distant de l'herència realista i del teatre polític. Així sorgia la proposta d'un nou teatre que buscava la visualitat, l'espectacle i la mescla amb altres manifestacions artístiques.

A partir de mitjans dels anys vuitanta es produeix la recuperació del teatre de text i autor, encara que continua mantenint-se una producció considerable de la dramatúrgia no textual. Cal esmentar l'evolució d'autors anteriors amb força i originalitat: Josep Maria Benet i Jornet i Rodolf...

Continuar leyendo "Teatre català: característiques, evolució i renovació del segle XX" »

Manuel Curros Enríquez: Vida, Obra Poética e Ideoloxía no Rexurdimento Galego

Otras lenguas extranjeras5,87 KB

Biografía de Manuel Curros Enríquez

Manuel Curros Enríquez naceu en Celanova en 1851. Por mor de problemas co seu ditatorial pai, fuxiu da casa aos 15 anos e marchou a Madrid para xuntarse co seu irmán maior. Alí estudou o Bacharelato e comezou a carreira de Dereito, ao tempo que colaboraba con xornais de ideoloxía progresista. En 1875 fundou en Madrid a sociedade Galicia Literaria, considerada a primeira asociación de escritores galegos da historia.

En 1877, logo de gañar o Certame Literario, instalouse no País Vasco xunto coa súa familia e traballou como funcionario en Facenda. Máis tarde publicou Aires da miña terra; o anticlericalismo dalgúns dos poemas do libro supúxolle ao autor unha excomuñón ditada polo bispo de Ourense,...

Continuar leyendo "Manuel Curros Enríquez: Vida, Obra Poética e Ideoloxía no Rexurdimento Galego" »

Varietat estàndard, textos explicatius i argumentatius

Otras lenguas extranjeras5,75 KB

La varietat estàndard

La varietat estàndard es defineix per ser la neutralització de totes les varietats o dialectes històrics, socials i geogràfics d'una llengua. És a dir, el parlant que l'empra no mostra el seu origen geogràfic o social i se situa en una zona neutra comuna. L'estàndard ideal és una varietat model que se situa per damunt de les diferències dialectals (és supradialectal) i facilita les comunicacions en situacions formals.

La llengua estàndard no és un registre, sinó una varietat, perquè sorgeix precisament d'una neutralització de varietats. L'estàndard es correspon amb els registres formals i elaborats, mentre que les varietats geogràfiques, socials i generacionals que neutralitza es manifesten especialment...

Continuar leyendo "Varietat estàndard, textos explicatius i argumentatius" »

Quim Monzó: trajectòria, estil narratiu i metaficció

Otras lenguas extranjeras2,92 KB

Trajectòria i referents de Quim Monzó

Quim Monzó va nàixer a Barcelona el 1952. Es va donar a conèixer l'any 1976 guanyant el premi Prudenci Bertrana amb la novel·la L'udol del griso al caire de les clavegueres, obra que no ha volgut mai reeditar. Tanmateix, va ser amb el recull de contes Uf, va dir ell (1978) que inicià l’estil tan propi que el caracteritza.

Monzó s'ha prodigat especialment en gèneres considerats tradicionalment com a «menors», com ara el conte o la literatura periodística. Quan ha conreat la novel·la, ho ha fet mitjançant procediments narratius que s’allunyen de la convenció vuitcentista (com ara l'aprofundiment en la psicologia dels personatges), un tret que ha portat determinada crítica a titllar arbitràriament...

Continuar leyendo "Quim Monzó: trajectòria, estil narratiu i metaficció" »

Renovació del teatre en català: de la postguerra a la transició

Otras lenguas extranjeras5,06 KB

Renovació teatral

Durant la postguerra, la dictadura controlava totalment l'activitat teatral i va imposar el teatre en castellà. No obstant això, durant els anys 50 i 60 el franquisme comença a autoritzar algunes obres en la nostra llengua, que van haver de patir la censura prèvia i la limitació de publicitat en premsa i ràdio.

Malgrat els entrebancs, es va produir una certa recuperació del teatre a Barcelona, on destaca Salvador Espriu, amb la seua obra Primera història d'Esther, i altres autors coetanis. Tanmateix, a València es viu una situació de diglòssia: teatre culte en castellà i teatre humorístic en valencià, on el sainet era l'estrella.

Durant els 60, en els cercles universitaris es comença a fer un nou teatre independent...

Continuar leyendo "Renovació del teatre en català: de la postguerra a la transició" »

Los trovadores occitanos y el Felibrige: poesía, amor cortés y renacimiento literario en Occitania

Otras lenguas extranjeras3,52 KB

Los trovadores y su influencia en Europa

Su influencia fue muy grande en todas las lenguas de Europa occidental, pero también en alemán, inglés, francés e italiano. Después del desastre de Muret, los señores occitanos habían perdido influencia y no pudieron ayudar a los trovadores, aunque se hicieron tentativas de revitalizar la literatura occitana, en Tolosa, con la Academia de los Juegos Florales y el Consistorio del Gay Saber.

La poesía de los trovadores

Los trovadores eran cantores de canciones y también poetas y filósofos que desarrollaron una filosofía de valor intelectual, moral y místico muy elevado. Escribían en occitano o lengua d'oc, una lengua unificada y comprensible en toda Europa. Entre las palabras clave de sus obras...

Continuar leyendo "Los trovadores occitanos y el Felibrige: poesía, amor cortés y renacimiento literario en Occitania" »

Corredor Mediterrani: Ekialdeko Espainiaren Trenbide Erronka Estrategikoa

Otras lenguas extranjeras3,04 KB

Malgrat 300 kilometroko distantzia berean egon, gaur egun Valentziatik Bartzelonara trenez bidaiatzeak bikoitza behar du Valentziatik Madrilera baino (3 ordu eta erdi inguru, eta Madrilera 1 ordu eta 40 minutu). Bidea luzatuz gero, Bartzelonatik hiriburura 2 ordu eta 45 minututan irits daiteke AVE trenez, Valentziatik duen distantziaren bikoitza egiten duen arren.

Mediterraneo korridorearen konplexutasuna

Mediterraneo korridorearen konposizio orografiko, hiri eta sozial konplexuak Almeriatik Frantziaraino hedatzen dira, hiri-eremu handi eta portu indartsuen gainean. Zergatik dago Mediterraneo arkua barrualdetik hain hurbil eta hain urrun aldi berean, Espainiako biztanleria eta jarduera ekonomiko kontzentrazio handiena izan arren?

Erdialdeko korridorearen

...
Continuar leyendo "Corredor Mediterrani: Ekialdeko Espainiaren Trenbide Erronka Estrategikoa" »

Literatura en català de les últimes dècades: tendències poètiques dels anys 70 als 90

Otras lenguas extranjeras2,83 KB

En les últimes dècades un cert grau de normalització: ampliació dels hàbits culturals en la nostra llengua i l'increment de les editorials i els premis literaris. Els joves escriptors dels anys 70 fins a l'actualitat gaudeixen d'una formació universitària. Les seues tendències artístiques són les següents: continuïtat i eclecticisme; contrarealisme; poesia de l'experiència.

1. Continuïtat i eclecticisme

La literatura en català, durant el final del franquisme i la resta dels anys 70, experimenta la recuperació i la revaloració de l'obra de Joan Brossa en la seua poesia visual i els seus poemes-objecte. Brossa va publicar una de les fites de l'experimentalisme poètic: Poesia rara. D'altra banda, es produeix també la integració...

Continuar leyendo "Literatura en català de les últimes dècades: tendències poètiques dels anys 70 als 90" »

Diccionari per a ociosos de Joan Fuster: context històric, assaig i trajectòria de l'autor

Otras lenguas extranjeras3,95 KB

En quin context històric i cultural se situa l'escriptura de l'obra?

Joan Fuster publicà Diccionari per a ociosos el 1964. En aquesta època, el règim franquista comença a relaxar la censura literària; això permet crear una mínima infraestructura editorial que s'amplia durant els anys 60 i 70. D'altra banda, Diccionari per a ociosos es publica després de dues obres que havien suscitat molta polèmica: El País Valenciano (1962) i Nosaltres els valencians (1962). Fuster ja era, malgrat l'edat, un dels principals assagistes de la literatura catalana.

Situa aquesta obra en la trajectòria de l'autor (etapes, blocs) i digues algunes característiques de l'etapa o bloc (o diferències respecte a altres etapes o blocs).

L'obra de Fuster es divideix...

Continuar leyendo "Diccionari per a ociosos de Joan Fuster: context històric, assaig i trajectòria de l'autor" »

Manuel de Pedrolo y la escritura teatral actual: temas, autores y nuevas tendencias escénicas

Otras lenguas extranjeras2,62 KB

Manuel de Pedrolo

Es una de las más extensas y variadas de la literatura contemporánea, con más de un centenar de títulos publicados. Pedrolo ha cultivado prácticamente todos los géneros literarios y ha trabajado una gran cantidad de temas y técnicas.

Entre 1958 y 1963 escribió 13 obras teatrales centradas en la temática de la autenticidad, el sentido de la existencia y la libertad, analizada desde distintos ángulos, con técnicas relacionadas con el teatro del absurdo.

  • En Cruma, Pedrolo plantea la autenticidad del hombre: cuanto más auténtico es, más incapaz se muestra de comunicarse con el mundo.
  • En Homes i no, trata la rebelión de una pareja joven contra el conformismo heredado.

Surgido de la necesidad de exponer una situación...

Continuar leyendo "Manuel de Pedrolo y la escritura teatral actual: temas, autores y nuevas tendencias escénicas" »