Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Primaria

Literatura catalana y valenciana de posguerra: narrativa, poesía y autores clave

Otras lenguas extranjeras5,87 KB

Panorama de la literatura catalana de las últimas décadas

Las últimas décadas se han caracterizado por el eclecticismo, la libertad y la diversidad mundial. Nuestra lengua se recupera en cuanto a tono y ritmo, y se normaliza. Se produce un crecimiento económico, social y político en Occidente. Se pueden diferenciar tres épocas:

Años 70

Destaca la novela de ruptura y la búsqueda de formas nuevas de expresión y narración. Interesa la forma y el contenido, hecho que explica la ausencia de estructura clásica. Se instala la postmodernidad en una sociedad con pensamiento hedonista e individualista. Las obras se ambientan en espacios urbanos, con personajes jóvenes rebeldes relacionados con el sexo y las drogas.

Años 80 y 90

Destacan la narrativa...

Continuar leyendo "Literatura catalana y valenciana de posguerra: narrativa, poesía y autores clave" »

Obra de Ramon Llull: varietat, dimensions i principals textos

Otras lenguas extranjeras2,67 KB

Varietat i dimensions de l'obra lul·liana

  • Aproximadament es conserven 250 obres seves, en català i en llatí.
  • Llull pretén sistematitzar tots els coneixements de l'època: escriu obres de temàtica molt diversa (filosofia, teologia…).
  • La literatura és per a ell un mitjà, un instrument de divulgació posat al servei de Déu per fer-lo conèixer i estimar i perquè ell pugui divulgar la seva Art.

Obra lul·liana

1. Obra filosòfica i científica

  • a) Ars abreujada de trobar veritat: pretén difondre l'Art que Déu li ha inspirat a Randa (sistema per demostrar les veritats de la fe cristiana als infidels).
  • b) Arbre de la ciència: enciclopèdia que engloba tot el saber humà jerarquitzat sota la simbologia dels arbres.

2. Obra didàctica

  • a) Llibre
...
Continuar leyendo "Obra de Ramon Llull: varietat, dimensions i principals textos" »

Joan Fuster: vida, obra assagística i estil del gran intel·lectual valencià del segle XX

Otras lenguas extranjeras3,05 KB

Joan Fuster

Intel·lectual més important del segle XX.

Estudià Dret, però la seua activitat com a jurista no va durar gaire temps. Començà a desenvolupar la seua afició literària amb articles en la premsa valenciana, i publicà poesia, i combinà el periodisme amb la publicació de llibres d'assaig.

És l'assagista més rellevant de la nostra llengua. La significació històrica de l'obra de J. Fuster no es pot quedar reduïda a la possible repercussió i influència dels seus llibres, sinó que abasta el conjunt de tota la seua tasca cultural i del compromís cívic.

Obra assagística

Fuster conreà diversos gèneres: el diccionari filosòfic, l'aforisme, l'estudi de reflexió, l'article i el dietari.

Escrits sociopolítics

Escrits sociopolítics:...

Continuar leyendo "Joan Fuster: vida, obra assagística i estil del gran intel·lectual valencià del segle XX" »

Literatura medieval y renacentista: el Quijote, Petrarca, Rabelais y Montaigne

Otras lenguas extranjeras5,5 KB

La obra La Galatea de Cervantes era una novela pastoril, con ejemplos, narraciones muy cortas y el genio de Cervantes que se manifiesta a la hora de describir tipos, situaciones, diálogos y argumentos. Está constituida por dos partes:

  • 1. El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha, que tuvo éxito.
  • 2. El ingenioso caballero don Quijote de la Mancha, firmada por Alonso Fernández de Avellaneda.

El Quijote

El Quijote es la historia de un hidalgo que, a causa de una excesiva lectura de libros de caballerías, se vuelve loco. Sancho Panza es el escudero. El objetivo es luchar a favor de los desvalidos y demostrar su valor, merecer el amor de una dama imaginaria, Dulcinea del Toboso.

Estructura

La estructura puede analizarse en dos partes, que presentan...

Continuar leyendo "Literatura medieval y renacentista: el Quijote, Petrarca, Rabelais y Montaigne" »

Literatura Medieval Catalana: Lírica Trobadoresca y Épica Medieval

Otras lenguas extranjeras3,76 KB

1. Cronología

s. V: caída del Imperio romano en Occidente.

s. V al s. XII: formación de las lenguas romances y literatura oral.

s. XII al s. XV: la lengua romance se convierte en apta para las creaciones literarias.

2. Contexto y características de la Edad Media

Feudalismo: se establece como modelo de sociedad basado en el vasallaje, el pacto feudal (relación de fidelidad mutua: una parte protege y la otra es fiel).

  • La Iglesia cristiana fijaba los valores: teocentrismo, es decir, Dios es el centro de todo.
  • Los caballeros comprometidos luchaban contra el Islam.
  • La lucha contra los sarracenos (musulmanes) era constante.
  • La Cancillería Real era un organismo burocrático donde se redactaban todos los documentos del rey y se creó un modelo de lengua
...
Continuar leyendo "Literatura Medieval Catalana: Lírica Trobadoresca y Épica Medieval" »

Funcions del llenguatge, poesia trobadoresca i Ausiàs March: guia d'estudi de la literatura medieval catalana

Otras lenguas extranjeras3,88 KB

Funcions del llenguatge

Funcions del llenguatge:

  • Referencial: transmetre informació.
  • Expressiva: expressar sentiments.
  • Apel·lativa: donar ordres.
  • Fàtica: esforç per a conversar.
  • Poètica: rima.
  • Metalingüística: sistematització del llenguatge.
  • Identificativa: alacantí, profe.

Llengua i llenguatge

Llengua: l'instrument per a transmetre informació. Conjunt estructurat de paraules i signes lingüístics com morfemes, sintagmes i oracions.

Llenguatge: capacitat humana per a comunicar-nos amb la paraula. Les necessitats comunicatives de cada societat.

La poesia trobadoresca

Poeta escrivia en llatí poemes en vers. Els trobadors feien composicions en occità. El joglar s'encarregava de cantar i difondre les composicions dels trobadors.

Característiques

...
Continuar leyendo "Funcions del llenguatge, poesia trobadoresca i Ausiàs March: guia d'estudi de la literatura medieval catalana" »

Curial e Güelfa y Tirant lo Blanc: novela cavalleresca catalana del siglo XV

Otras lenguas extranjeras3,16 KB

La novela cavalleresca

Trobem dues qualitats de la novel·la: la versemblança de l'argument i dels personatges. L'obra de Martorell suposa l'abandó dels ideals medievals i l'apropiació dels burgesos. Altres signes de modernitat (també Curial) són l'explicació dels fets mitjançant la lògica i la raó, i no el mite ni la fe.

Les escenes més importants són les de la vida diària, on els protagonistes es mostren tal com són. Apareix el sensualisme i l'erotisme, però sempre amb to irònic o d'humor. No contenen elements meravellosos ni herois, i el temps i l'espai són reconeixibles.

Curial e Güelfa

Fou escrita al segle XV, trobada a Madrid sense títol i sense autor, i anomenada C i G perquè ens narra la vida de C i de les relacions que...

Continuar leyendo "Curial e Güelfa y Tirant lo Blanc: novela cavalleresca catalana del siglo XV" »

Diccionari per a ociosos de Joan Fuster: context, obra i característiques de l'assaig català

Otras lenguas extranjeras4,85 KB

1. Context històric

Fuster va publicar Diccionari per a ociosos l'any 1964, època en què el règim franquista va iniciar una progressiva obertura internacional i es van extingir la censura prèvia (1966) i la prohibició de publicar en català, vigents des del final de la Guerra Civil.

L'existencialisme, amb la figura de Sartre com a emblema, serà una conseqüència d'aquesta crisi moral i creativa. Els escriptors explicitaran el seu compromís amb una visió progressista i crítica amb la problemàtica social i cultural. En el gènere assagístic influirà intensament el corrent existencialista. Entre els seus membres podem destacar Francesc Pi de la Serra, Raimon o Lluís Llach.

També es produeix un creixement de la premsa periòdica. L'...

Continuar leyendo "Diccionari per a ociosos de Joan Fuster: context, obra i característiques de l'assaig català" »

Literatura trobadoresca, Ausiàs Marc, Joanot Martorell i Joan Roís de Corella: autors i obres de la literatura catalana medieval

Otras lenguas extranjeras8,34 KB

Literatura trobadoresca

Naix a Occitània, al sud de França, als segles XII i XIII. Està escrita en occità o provençal, una llengua de gènere. És a dir, serà la llengua en la qual s'escriurà la poesia fins a Ausiàs Marc al segle XV, que és el primer poeta que escriu ja en valencià.

El tema de la poesia trobadoresca és l'amor ritualitzat, l'anomenat amor cortés o fin'amor.

L'amor cortés

L'amor cortés imita la relació de vassallatge de la societat feudal. El poeta és el vassall i la dama representa el senyor feudal. És qui té el poder (s'anomena midons, que vol dir el meu senyor). La dama és qui atorga o no el favor al trobador que li suplica. La dama era noble i estava casada. Era, per tant, un amor aristocràtic, adúlter, difícil...

Continuar leyendo "Literatura trobadoresca, Ausiàs Marc, Joanot Martorell i Joan Roís de Corella: autors i obres de la literatura catalana medieval" »

Literatura Catalana Contemporània: De la Guerra Civil als Anys 70 segons Joan Fuster

Otras lenguas extranjeras2,79 KB

T.1: De la Guerra Civil fins als Anys 70

Segons Joan Fuster en la seva obra sobre la Literatura catalana contemporània, les conseqüències que la Guerra d'Espanya va tindre sobre la nostra literatura van ser transcendentals: amb la derrota de la República i la victòria del franquisme s'estroncava l'establiment d'una normalitat, les bases de la qual s'havien configurat en les quatre dècades anteriors, sobretot a Catalunya.

La narrativa sota el franquisme i l'exili

La narrativa ho patí pitjor, tot i que els escriptors obligats a l'exili a poc a poc van reconstruir les seves vides i reprengueren la seva obra. Tots ensopeguen amb el problema de reconstruir el mercat literari, en una situació en la qual la política lingüística uniformitzadora...

Continuar leyendo "Literatura Catalana Contemporània: De la Guerra Civil als Anys 70 segons Joan Fuster" »