Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Primaria

Resum de l'Odissea per cants: Ulisses, Ítaca i el retorn a casa

Otras lenguas extranjeras3,49 KB

Resum de l'Odissea per cants

Cant 1

Invocació a la musa. Atena demana que s'alliberi Ulisses de l'illa de Calipso. Conflicte entre Posidó i Ulisses, que va deixar cec a Polifem, un ciclop fill de Posidó.

Cant 8

El rei organitza un gran banquet.

Cant 9

Ulisses relata el retorn de la guerra de Troia:

  1. Lotòfags: navega fins a l'illa dels lotòfags, que s'alimenten de lotus. Alguns homes en mengen i immediatament obliden Ítaca.
  2. Polifem: arriba a l'illa del ciclop, a la cova de Polifem, el més gran dels ciclops. Aquest s'adona de la presència dels aqueus i se'n menja dos. Ulisses li ofereix vi que l'adorm. Aprofitant el son profund de Polifem, li fereix l'ull amb un pal d'olivera. Ulisses i els seus homes es lliguen a la panxa de les ovelles i fugen.
...
Continuar leyendo "Resum de l'Odissea per cants: Ulisses, Ítaca i el retorn a casa" »

Valencia en el segle XV: capital cultural, Ausiàs March i la literatura catalana

Otras lenguas extranjeras3,37 KB

1. Motius pels quals Valencia esdevé, al segle XV, la nova capital cultural

Valencia esdevé la nova capital cultural pels següents motius:

  • Perquè Barcelona va anar perdent importància a la Corona catalanoaragonesa.
  • Els papes Borja eren valencians.
  • Hi havia epidèmies i la pesta a Catalunya (alta mortalitat).
  • Antipatia entre la noblesa valenciana i la catalana.
  • Els ports valencians eren més cèntrics per moure's pel Mediterrani.

2. Per què és important el rei Alfons el Magnànim?

El rei Alfons el Magnànim va ser important perquè era un rei amant de totes les arts: la literatura, la música, la caça i la falconeria. A conseqüència de conquerir Nàpols, va traslladar la seva cort a Nàpols i s'emportava un munt de poetes per entretenir-lo...

Continuar leyendo "Valencia en el segle XV: capital cultural, Ausiàs March i la literatura catalana" »

Quimioterapéuticos: sulfonamidas, inhibición de la síntesis de ácido tetrahidrofólico y quinolonas

Otras lenguas extranjeras33,07 KB

1. Sulfanilamidas

Sulfanilamidas (nariz en primer lugar): Napišite sol z enim poljubnim sulfanilamidom.

¿Cómo influimos en el pKa de las sulfanilamidas? ¿Mecanismo de acción?

Explique la (bio)síntesis del ácido tetrahidrofólico. Describa 2 tipos de fármacos antagonistas (inhibidores del THF) que afectan su síntesis y cite ejemplos de cómo actúan.

Fórmula general de las sulfanilamidas

¿Dónde se forma la sal de las sulfanilamidas?

vU1juIz+5dYAAAAASUVORK5CYII=

Ejemplos

De acción corta

Sulfatiazol

RHqU6Me3BdAAAAAASUVORK5CYII=

De acción intermedia

Sulfadiazina

9EFQNKKGFaQAAAABJRU5ErkJggg==

De acción prolongada

Sulfaperina

4fJ2nrfSVorREAAAAASUVORK5CYII=

Influencia sobre el pKa

Esto se controla mediante la elección de los heterociclos y de los sustituyentes R. El grupo N es ácido y, dependiendo de las propiedades de R, podemos influir en las propiedades ácidas...

Continuar leyendo "Quimioterapéuticos: sulfonamidas, inhibición de la síntesis de ácido tetrahidrofólico y quinolonas" »

Biografía en quechua: Trayectoria educativa y profesional de Nuqa

Otras lenguas extranjeras3,96 KB

Trayectoria de vida en quechua

  • 1996: Nuqa 15 hunaq mayopita chimbotechaw yurirqaa.
  • 2000: Nuqa inicialta yachaywasita “Santa Catalina” aywarqaa.
  • 2002: Nuqa primariata yachaywayichaw “Fe y Alegría 14” yachakurqaa.
  • 2007: Nuqa primariata usharqaa.
  • 2008: Nuqa secundariata yachaywayichaw “Cervello” aywarqaa.
  • 2012: Nuqa secundariata yachakuyta usharqaa.
  • 2012: Nuqa “Fiesta Promocionpita” yanasakunawan rurarqaa.
  • 2013: Nuqa Pitagoraschaw yachakunaapaq aywarqaa.
  • 2014: Nuqa UNSchaw qallarqaa Ing. Agronoma yachakuyta.
  • 2015: Nuqa Mancorata kastaatawan aywarqaa riqinaapaq.
  • 2017: Nuqa Huarazta yanasakunawan aywarqaa.
  • 2018: Nuqa Ayacuchota yanasakunawan aywarqaa.
  • 2018: Nuqa kichwata yachakuu.
  • 2019: Nuqa Profesionalta ushashaq.
  • 2020: Nuqa Fundo Castañedachaw
...
Continuar leyendo "Biografía en quechua: Trayectoria educativa y profesional de Nuqa" »

La construcció de la ficció: de Chrétien de Troyes a la realitat cavalleresca

Otras lenguas extranjeras2,41 KB

La construcció de la ficció

Les obres de Chrétien, com les dels seus continuadors i imitadors, són plenes d'històries i boscos salvatges inhospitalaris, habitats per personatges estrafolaris, misteriosos i malvats, i per extraordinàries bèsties que l'intrèpid cavaller errant ha d'esquivar. Chrétien de Troyes no inventava les històries, sinó que utilitzava contes que ja es coneixien. L'originalitat de l'obra està en la forma. La novel·la, a més de pretendre ensenyar, s'orienta a la diversió i a l'entreteniment.

S'adreçaven a un públic que no llegia sinó que bàsicament escoltava la lectura en veu alta d'un especialista. El públic d'aquests narradors era majoritàriament analfabet. A més, la cantarella del vers feia que la novel·la...

Continuar leyendo "La construcció de la ficció: de Chrétien de Troyes a la realitat cavalleresca" »

Naixement de la prosa literària catalana: Ramon Llull i la prosa didàctica, religiosa i moralitzant

Otras lenguas extranjeras4,53 KB

Naixement de la prosa literària

Durant l'època medieval no hi havia més «norma» que la llatina. És a dir, els qui sabien llegir i escriure ho feien en llatí. Ramon Llull eleva el català a la categoria de llengua de cultura i és considerat el creador del català literari.

Prosa didàctica, religiosa i moralitzant

A l'Edat Mitjana els termes literaris que predominen són Déu (religió) i el rei (nació). Hi ha més literatura religiosa que profana.

Religiositat, moralització i didactisme són aspectes diferents que es solen donar barrejats en la prosa medieval:

  • La religiositat és el sentiment de devoció a la divinitat.
  • La moralització és l'orientació de l'opinió i la conducta segons els valors ètics del cristianisme.
  • El didactisme
...
Continuar leyendo "Naixement de la prosa literària catalana: Ramon Llull i la prosa didàctica, religiosa i moralitzant" »

Teatre català de la postguerra fins als anys 70: Manuel de Pedrolo i la renovació escènica

Otras lenguas extranjeras2,62 KB

Teatre català de la postguerra fins als anys 70

Al principi de la postguerra, el teatre català va ser completament prohibit. Més endavant es va començar a permetre, si bé no es permetia traduir obres estrangeres. Les obres que s'hi representaven eren reposicions anteriors a la guerra i textos subjectes a una forta censura.

A partir dels anys 50 destaquen Salvador Espriu, Joan Oliver i Manuel de Pedrolo, i es permeten les traduccions, la qual cosa va renovar l'escena amb el neorealisme, els corrents existencialistes i el teatre èpic. Això va propiciar l'aparició del realisme social als anys 60.

Una altra novetat important per a la renovació va ser la formació que va oferir a directors, actors i autors, i la coordinació de diversos grups...

Continuar leyendo "Teatre català de la postguerra fins als anys 70: Manuel de Pedrolo i la renovació escènica" »

Perfil de los países de América Latina y el Caribe: capitales, idiomas y población 2010

Otras lenguas extranjeras16,29 KB

Perfil de los países de la región: Caribe, América Central, América del Sur y América del Norte

A continuación se presenta una tabla con los países y territorios de la región, indicando su gentilicio, capital, idioma(s) oficial(es) y población proyectada para 2010 (en miles, según la CEPAL).

Fuente de perfiles de países: BBC de Londres

Perfil de los países en la página de la BBC de Londres: http://news.bbc.co.uk/2/hi/country_profiles/default.stm
PaísGentilicioCapitalIdioma(s) oficial(es)
[y otros idiomas comunes]
Población 2010
(en miles; CEPAL)
El Caribecaribeño
Anguila (Reino Unido) [fotos]The Valleyinglés13
Antigua y BarbudaSaint John'singlés88
Antillas Neerlandesas (Curaçao, Bonaire, San Martín)Willemstadholandés [papiamentu]

199

Aruba
...
Continuar leyendo "Perfil de los países de América Latina y el Caribe: capitales, idiomas y población 2010" »

Teatre català i valencià del segle XX: censura, avantguarda i autors clau

Otras lenguas extranjeras7,85 KB

El teatre català i valencià durant el franquisme i la postguerra

Després de la guerra, el règim franquista va prohibir el teatre català, que es va desconnectar dels corrents innovadors del teatre europeu i nord-americà, i va ser censurat fins al 1946. A València, el públic demanava obres d’evasió i es programaven obres còmiques que responien al model del sainet. Cap al 1946, alguns autors van proposar que l’escena valenciana s’obrira a nous plantejaments escènics i arguments moderns, inspirats en els conflictes de la societat.

A Catalunya, el 1955 es va fundar l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, que va fer una programació i uns mètodes de treball rigorosos. Va programar clàssics, va editar traduccions i va posar en escena...

Continuar leyendo "Teatre català i valencià del segle XX: censura, avantguarda i autors clau" »

Vanguardias Literarias y Autores Clave en la Literatura Gallega del Siglo XX

Otras lenguas extranjeras3,94 KB

Movimientos de Vanguardia

Futurismo

  • Creador: Marinetti.
Características: Defiende el modernismo y el futuro, representados en la velocidad y en las máquinas. Rompe con las normas sintácticas y ortográficas, elimina la métrica, emplea tecnicismos y barbarismos, y dispone los versos de manera especial.

Cubismo

  • Representantes: Picasso y Juan Gris.
  • Características: Emplean formas geométricas. Destacan en el plano literario los caligramas de Apollinaire.

Dadaísmo

  • Representante: Tristan Tzara.
  • Características: Es un movimiento que propone la rebelión contra las convenciones establecidas.

Surrealismo

  • Representante: Breton.
  • Características: Incorpora ideas del psicoanálisis de Freud. En la literatura supone la renovación del lenguaje y trae nuevas
...
Continuar leyendo "Vanguardias Literarias y Autores Clave en la Literatura Gallega del Siglo XX" »