Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Primaria

De la creació col·lectiva a la recuperació del text (1975-1980)

A partir del 1975, la funció de l’autor teatral es va diluir en la construcció espectacular col·lectiva, deixant fora la paraula dramàtica. Els protagonistes eren ara els directors, l’expressió corporal, la imatge i les tècniques de treball col·lectiu. Grups com Els Joglars es consolidaven com a companyia històrica; una mica més tard, es van fundar altres companyies com La Cubana i La Fura dels Baus (qui més va innovar).

A la fi dels huitanta, la situació va començar a canviar. El Teatre Lliure va estrenar textos de Josep Maria Benet i Jornet i altres autors; el Centre Dramàtic, obres de Rodolf Sirera o Josep Maria Muñoz Pujol; i van aparéixer dramaturgs nous...

El segle XV a la Corona d'Aragó

L'expansió pel Mediterrani

Al segle XV culmina l'expansió de la Corona d'Aragó pel Mediterrani, ja que sota el regnat d'Alfons el Magnànim s'incorpora als seus dominis el regne de Nàpols.

Durant aquest període, una part dels problemes que patia la Corona d'Aragó es va agreujar, sobretot a Catalunya i Mallorca, a més que la població es va oposar a la política del Magnànim.

El Segle d'Or valencià

Al Regne de València es va viure una etapa de creixement econòmic i esplendor cultural, perquè hi havia una estabilitat social i un bon comerç. No va ser casualitat que una família valenciana vinculada a la Costera i la Safor, els Borja, es convertira en un dels clans més poderosos de la política europea...

Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual

La literatura, l’art i el pensament filosòfic de finals del segle XX han estat dominats pel que la crítica ha anomenat postmodernisme. Distingim unes tendències clares i definides.

a) Dècada dels setanta

En la dècada dels setanta, els poetes més veterans van continuar escrivint poesia realista i compromesa, com és el cas de Miquel Martí i Pol, a Catalunya, i Lluís Alpera i Maria Beneyto, al País Valencià.

b) Anys setanta i noves tendències

També en els anys setanta del segle XX, la recuperació de l'obra de J. V. Foix i la publicació de dos llibres cabdals van inclinar la poesia catalana cap al simbolisme i l'experimentalisme: Els Miralls (1970), de Pere Gimferrer, i Poesia

Ramon Llull i la creació de la llengua literària

Ramon Llull va fer la contribució més important a la creació de la llengua literària. Llull tenia una clara consciència lingüística i va escriure en català, en àrab i en llatí. Aquesta diversitat de gèneres que conreà, amb els problemes d'expressió que plantejava, és un altre dels factors que contribueixen a la magnitud de la seva aportació lingüística.

El caràcter autoreflexiu i innovador del seu llenguatge, la recerca de la bellesa de l'estil, fonamentada en la convicció que la veritat de les idees demana la bellesa de l'expressió, i l'afany proselitista són a l'origen de l'actitud teòrica i pràctica de Llull envers la llengua. Llull és conscient de la limitació del

Pel que fa a Pere Calders, ja des dels primers contes publicats (El primer arlequí, 1936), l’autor mostra la seva predilecció per uns determinats trets que caracteritzaran el conjunt de la seva obra, com per exemple: la presència de l’atzar, l’imprevist o l’insòlit, i les reaccions que això provoca, uns personatges singulars i, sobretot, l’humor, que és una de les constants en la seva producció. En definitiva, es tracta d’una actitud davant la realitat, una actitud que privilegia la imaginació per damunt de la «realitat» aparent de les coses, i alhora una mirada irònica sobre el comportament humà.

1. Afinitats i influències

Si volem buscar les possibles influències literàries de Calders, caldria distingir entre allò...

Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929-2003) és conegut sobretot per la seva poesia i va ser un escriptor autodidacta la formació del qual va estar condicionada per treballar de jove en una fàbrica. Als disset anys li van detectar tuberculosi pulmonar, gràcies a la qual cosa va poder llegir abundosament. Malgrat els poemes inicials (Paraules al vent, Quinze poemes, El fugitiu), l'evolució de la seva obra es pot dividir en dos grans períodes.

Primer període: poesia social

En un primer període (finals dels 50 i principis dels 70) escriu una poesia social caracteritzada per un llenguatge directe, senzill i narratiu, amb actitud de defensa, de compromís i de denúncia, on s'acosta a la realitat quotidiana. D'aquí destaquen...

1. Bernat Metge

La seua personalitat i les seues obres no tenen res a veure amb les de sant Vicent Ferrer i Francesc Eiximenis. Tant pel seu caràcter escèptic, lliure i independent, com pel seu estil i la seua concepció de la literatura, Bernat Metge és un dels autors que més s'acosta a la idea actual d'escriptor.

La cancelleria i la formació de la prosa culta

La cancelleria va exercir un paper fonamental en la formació d'un model de llengua catalana estabilitzat i oficial, totalment unificat, i també d'un model de prosa culta, elaborada a partir del llatí que els escrivents, els notaris i els secretaris del rei estaven obligats a conèixer.

Del llatí es va traslladar al català l'estil, amb sintàctics llargs i amplificacions, i el lèxic,...

Tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70

La poesia catalana ha estat el gènere que ha assolit les lletres contemporànies un nivell més gran des de la Renaixença. Són diverses les causes i segurament la principal és l'anomalia sociolingüística que la llengua catalana ha hagut de patir des del segle XVI ençà, sempre amenaçada per l'avanç del castellà.

La Renaixença literària va néixer el 1833 amb el poema La pàtria de Bonaventura Carles Aribau, i va gravitar sobre el gènere poètic. No serà fins ben avançat el Modernisme que la prosa narrativa i l'assaigística assoliran un nivell comparable. El Noucentisme implica el retorn a la valoració de la poesia com...

La Comunicació

El signe lingüístic és arbitrari perquè no hi ha una semblança entre significant i significat; és a dir, no hi ha una semblança entre els signes que formen la paraula cadira i la cadira com a objecte. És un acord que no es dóna per una relació natural, sinó per un pacte dels parlants d'una mateixa llengua.

Funcions del Llenguatge

• Funció referencial o informativa: Transmetre idees, referir-se a la realitat.
• Funció expressiva: Expressar emocions i sentiments.
• Funció conativa o apel·lativa: Voler cridar l'atenció del receptor per obtenir-ne una resposta.
• Funció fàtica: Comprovar l'eficàcia de la comunicació.
• Funció poètica: Crear bellesa amb les paraules.
• Funció metalingüística: Parlar sobre el llenguatge.

Llengua

Isabel Allende: rasgos temáticos, narrativos y estilísticos

Isabel Allende: rasgos temáticos, narrativos y estilísticos de La casa de los espíritus podemos incluirlos en la corriente literaria «El post-boom» (generación de 1980).

La literatura hispanoamericana renueva, a partir de la Segunda Guerra Mundial, sus estructuras del relato, incorporando estilos subjetivos y preciosistas que siguen modelos vanguardistas de Estados Unidos y Europa.

La novela tradicional

Hasta 1940, la novela tradicional se caracteriza por:

• Una forma simplista y lineal de narración y estructura.
• Una temática social rural, costumbrista y criollista.
• Un tratamiento sentimental, romántico y psicológico.

El boom de la literatura hispanoamericana en 1960

Podemos señalar...