Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Primaria

Miquel Martí i Pol, Salvador Espriu i Vicent Andrés Estellés

Miquel Martí i Pol és el poeta més llegit i popular de les darreres dècades a Catalunya. El seu to popular el va fer accessible a tots els públics. La seua constant referència a la situació social i nacional catalana havia fet que molts dels seus poemes foren citats per polítics i altres dirigents socials, i molts cantants havien posat música a les seues creacions, cosa que contribuí a la seua popularització.

Havia nascut en el si d'una família obrera i als 14 anys va començar a treballar com a comptable, però el 1972 va haver de plegar a causa d'una esclerosi múltiple. A finals dels cinquanta, es va afegir al nucli pioner de la Nova Cançó com a cantautor.

Poesia

Les funcions del llenguatge

• Referencial: funció bàsica del llenguatge. L’emissor fa referència a una realitat objectiva quan enuncia o explica fets passats, presents o futurs (per exemple: Avui juga el Barça).
• Emotiva (o expressiva): l’emissor expressa els seus sentiments, emocions o estats d’ànim (per exemple: Ai!, estic molt enfadat!).
• Conativa (o apel·lativa): l’emissor vol cridar l’atenció del destinatari per tal d’incidir en la seva conducta o provocar-ne una reacció (per exemple: No llencis papers a terra!).
• Fàtica (o de contacte): pretén establir, perllongar o mantenir la comunicació, contrarestant possibles interrupcions o elements de soroll (per exemple: Sí… sí… sí).
• Poètica (o estètica): el missatge lingüístic,

La Narrativa de Postguerra

El canvi polític que va començar el 39 provocà l'abolició de la Generalitat, l'Estatut i els partits polítics, i la prohibició de l'ús públic i oficial del català. La literatura catalana quedava condemnada a ser un fenomen minoritari i sense viabilitat.

Després del 39, la novel·la en català reapareix lentament, primerament a l'exili i després a Catalunya. Les circumstàncies polítiques expliquen bona part de la narrativa que es publica fins als seixanta: rebutge tractar directament la realitat i ho faça per mitjà de mites (mites de Jordi Sarsanedas). Altres autors, com Perucho i Calders, opten per una literatura fantàstica.

Altra tendència està representada per Rodoreda i la novel·la psicològica....

Manuel de Pedrolo i la seua obra teatral

Manuel de Pedrolo va fer la guerra al servei de la República. Escriptor de posicions insubornables al llarg de la dictadura franquista i un intel·lectual en una democràcia avara, que desdibuixa les llibertats col·lectives. Ni la més estricta censura política no es va interposar en el seu projecte. Com ara Un amor fora ciutat, de temàtica homosexual, escrita el 1959, no va ser publicada fins al 1970.

Pedrolo va aconseguir força èxits: traduït a diversos idiomes i estrenat àmpliament, fins i tot a la Sorbona de París.

Característiques de l'obra teatral

L'obra teatral de Manuel de Pedrolo no és gaire extensa. Utilitza tècniques de l'absurd per burlar el rigor de la censura franquista. En totes...

Les llegendes i els contes

Les llegendes són les històries que, a diferència dels contes populars, podem situar en un indret concret i sovint són protagonitzades per personatges que realment existiren. Per exemple, la llegenda del Comte Arnau.

Un conte és una narració escrita en prosa, generalment breu. Els contes poden ser tant de caràcter fictici com real.

Conte popular o rondalla vs. conte d'autor

Els contes populars o rondalles són les històries que han anat passant de boca a orella i que, en un moment determinat, algú va recollir en un llibre. Entre els compiladors més famosos trobem autors com els germans Grimm (Alemanya) i Perrault (França); a Catalunya, en Joan Amades. Serien exemples «Hänsel i Gretel» o «La caputxeta vermella»,...

El Debate sobre el Periodismo de Investigación

Molts periodistes no accepten que aquest sigui un gènere ja que consideren que tot periodisme és d’investigació. Javier Chicote (El periodismo de investigación en España, 2006) considera que, en realitat, no se li pot negar la categoria de gènere del periodisme d’investigació.

Características Principales

El periodisme d’investigació té 4 característiques que el definiescen:

• La investigació d’allò ocult: El que més ho caracteritza.
• La comprovació de dades.
• Consulta de diverses fonts.
• Documentació exhaustiva.

El Caso de El Nazi de Siurana

“Hi pot haver bones històries en el lloc més petit del món”, afirma l'escriptor i periodista Toni Orensanz, que acaba de publicar El nazi

La narrativa (mediados del siglo XIV)

La nobleza y la aristocracia entran en decadencia y la burguesía es el motor de cambio social, lo que hace que la cultura sea más ciudadana, caracterizada por una temática más ligera, cómica y populista, aunque no exenta de didactismo.

Las noves rimades

Escritas en verso, hacen referencia al carácter narrativo con forma versificada. Podemos diferenciar dos tipos:

1) Carácter cómico y satírico

• Ambientadas en las ciudades.
• Ridiculización de los nobles y religiosos; los burgueses son siempre los triunfadores.
• Escritas en una lengua más moderna, con versos pareados (AABB).
• Anónimas y de carácter obsceno.

2) Cabballerescas

• Fantásticas.
• Personajes de la tradición artúrica (Matèria de Bretanya).
• Agradaban

La Escola Mallorquina

Pares de l'escola: Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover comencen a fer aquesta literatura. Les seves obres són perfectes, amb paisatges com a tema bàsic, que els fa expressar-se de forma sincera.

Què és l'Escola Mallorquina?

És la producció literària d'una època i d'un lloc geogràfic. La primera vegada que es parla d'això és en una revista, la Revista Balear (1873), i va ser Pons i Gallarza.

El concepte d'Escola Mallorquina seria un grup de poetes mallorquins que seguiran les directrius i els models de Costa i Llobera i Joan Alcover. Maria Antònia Salvà, Llorenç Riber i Miquel Ferrà escriuran a la revista La Nostra Terra, més o menys als anys 1950.

Característiques

• Rigor de la forma: volen fer un poema perfecte

Poesia de postguerra

Als primers anys de postguerra van aparèixer les primeres editorials¹ i també les primeres revistes literàries valencianes de postguerra. En un ambient de carestia i desolació, va arrelar entre els poetes l'existencialisme parisenc: un moviment inconformista, filosòfic i literari que donava prioritat als temes derivats de la relació de la persona humana amb la realitat més crua.

Alguns dels poetes valencians que ubiquem en el «Grup poètic de postguerra»³ (1943-1960) es van moure entre el simbolisme intimista i el sentiment existencialista. El poeta simbolista i existencialista de la dècada dels 50 tractava de suggerir la realitat a través de l'evocació simbòlica, potenciant la paraula poètica amb un discurs...

Jean-Paul Sartre: vida y contexto

Jean-Paul Sartre nació en París en 1905 y murió allí en 1980. Fue filósofo, escritor y dramaturgo. Estuvo largo tiempo comprometido con el comunismo, al que consideraba la única filosofía viva; es decir, la única alternativa al liberalismo y al capitalismo. Se considera el principal representante del existencialismo.

Estudió en París y se doctoró en 1929. Fue profesor en el Instituto de Le Havre hasta 1939, año en que se incorporó al ejército francés. Fue hecho prisionero y, tras su liberación, volvió a París para enseñar. Participó en la Resistencia francesa.

Actividad filosófica y literaria

La actividad filosófica y literaria de Sartre se divide en dos periodos, aparte de una breve fase...