Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Primaria

Narrativa Catalana Contemporánea: Tendencias, Autores y Temáticas del Siglo XX

Otras lenguas extranjeras2,65 KB

Narrativa

Partimos de una acentuada tendencia al cosmopolitismo.

Los narradores asimilan técnicas narrativas más rupturistas del siglo XX, como el textualismo (L'adolescent de sal).

En la lengua catalana aparecen temáticas nuevas que habían quedado relegadas, como el sexo, la homosexualidad o la ruptura generacional.

Asimilación y uso de la cultura popular y de masas del siglo XX.

Las tendencias cambian a partir de los años 80, con un mayor eclecticismo y una disminución del gusto por el experimentalismo.

Redescubrimiento de la narrativa de género

Sobre todo la novela histórica y la novela negra.

Falsa dicotomía entre narrativa urbana y rural

Presencia de fenómenos como una falsa dicotomía entre la narrativa urbana y la rural.

Principales

...
Continuar leyendo "Narrativa Catalana Contemporánea: Tendencias, Autores y Temáticas del Siglo XX" »

Farmacodinâmica: Proteínas-Alvo, Tipos de Receptores e Mecanismos de Ação dos Fármacos

Otras lenguas extranjeras5,05 KB

Proteínas-Alvo para a Ação de Fármacos

As principais proteínas-alvo para a ligação dos fármacos no organismo são:

  • Canais iônicos
  • Enzimas
  • Moléculas carreadoras (transportadores)
  • Receptores farmacológicos

Transporte e Funcionamento dos Canais Iônicos

O transporte de íons através de canais iônicos ocorre a favor de um gradiente eletroquímico.

  • Canais controlados por voltagem: Abrem-se exclusivamente mediante a despolarização da membrana celular.
  • Canais ativados por ligantes (ionotrópicos): A abertura depende da ligação de um neurotransmissor ou ligante específico ao seu sítio de reconhecimento.

Tipos de Inibição Enzimática

  • Inibição competitiva: Ocorre quando o fármaco e o substrato endógeno competem ativamente pelo mesmo sítio
...
Continuar leyendo "Farmacodinâmica: Proteínas-Alvo, Tipos de Receptores e Mecanismos de Ação dos Fármacos" »

Literatura medieval catalana: trobadors, Bernat Metge, Ramon Llull i Sant Vicent Ferrer

Otras lenguas extranjeras2,9 KB

Literatura medieval catalana

Trobadors: entre els segles XI i XIII es va desenvolupar la poesia trobadoresca a Occitània, que tindria una influència decisiva en el conjunt de la literatura europea i italiana. Es denomina així en referència als trobadors, que componien els poemes juntament amb la melodia; els intèrprets eren els joglars. La convocatòria dels Jocs Florals el 1393 va ser un festival poètic al voltant de la poesia trobadoresca que pretenia prendre com a model el que s'havia celebrat a Tolosa. El primer trobador fou Guillem de Peitieu, mort el 1126; els següents trobadors, com Bernat de Ventadorn, són considerats el millor. El tema principal és l'amor cortès, un reflex del món regit per les relacions de vassallatge pròpies...

Continuar leyendo "Literatura medieval catalana: trobadors, Bernat Metge, Ramon Llull i Sant Vicent Ferrer" »

Ausiàs March, Jaume Roig i Joan Roís de Corella: Autors clau de la literatura catalana del segle XV

Otras lenguas extranjeras3,71 KB

Ausiàs March

Va néixer probablement a Gandia l’any 1397 i va morir el 1459, amb 62 anys. La seva obra peculiar està formada per 128 composicions de tipus amorós i moral, i va viure durant el segle d’or de la literatura catalana del segle XV.

En les seves composicions, March presentava a la primera part la situació general i a la segona part la situació personal, de manera que el lector podia comprendre el context en què es desenvolupava cada poema.

Les comparacions tenien tres funcions bàsiques: la emotiva, la persuasiva i la explicativa. Generalment utilitzava versos decasíl·labs amb cesura (4+6).


Jaume Roig

Va esdevenir un dels personatges més representatius de la burgesia valenciana. Els burgesos valencians del segle XV vivien...

Continuar leyendo "Ausiàs March, Jaume Roig i Joan Roís de Corella: Autors clau de la literatura catalana del segle XV" »

Narrativa catalana dels anys 70 a l'actualitat: autors i tendències

Otras lenguas extranjeras2,97 KB

Narrativa dels anys 70 a l'actualitat

1. Els anys 70

El 1971 Oriol Pi de Cabanyes i Guillem-Jordi Graells batejaren com a «Generació literària dels 70» un grup d'escriptors que publicaren la seua obra en un moment en què el realisme històric havia entrat en crisi. La ficció hi funciona com una manera de posar en joc la memòria o d'il·lustrar un sentiment de la vida en forma d'experimentalisme narratiu.

Moltes novel·les tenen un caràcter de crònica generacional, seguint el model que va establir Terenci Moix amb el tema de la fugida com a reacció de l'opressió familiar i/o política. «Oferiu flors als rebels que fracassaren» (Oriol Pi) o «Ramona, adéu» (Montserrat Roig) són bons exemples d'aquest estil.

El cicle es tanca, a partir...

Continuar leyendo "Narrativa catalana dels anys 70 a l'actualitat: autors i tendències" »

Avantguarda catalana (1915-1924): Joan Salvat-Papasseit i les avantguardes literàries

Otras lenguas extranjeras3,09 KB

Avant a cata (1915-1924)

Les avantguardes literàries catalanes no van tenir el mateix èxit que a Itàlia o França. Per aquest motiu, no podem parlar d'una generació i d'una avantguarda, sinó més aviat d'escriptors que van incorporar elements avantguardistes i els van combinar amb d'altres més tradicionals. És el cas de Joan Salvat-Papasseit, J.V. Foix o J.M. Junoy, que van compaginar la subversió literària amb el respecte pel llenguatge.

Futurisme i altres corrents

Les plataformes de difusió del futurisme a Catalunya van ser les revistes Un enemic del poble i La columna de foc, i els manifestos de Joan Salvat-Papasseit «Sóc jo qui parlo als joves» (1919) i «Contra els poetes amb minúscula» (1920). També en foren representants...

Continuar leyendo "Avantguarda catalana (1915-1924): Joan Salvat-Papasseit i les avantguardes literàries" »

Poesia i narrativa catalanes després de la Guerra Civil: simbolisme, realisme social i Enric Valor

Otras lenguas extranjeras4,04 KB

Poesia i narrativa catalanes després de la Guerra Civil

La derrota dels republicans en la Guerra Civil espanyola va suposar un gran sotrac per a la literatura i la llengua catalanes. Tant a Catalunya com al País Valencià i les Illes Balears la llengua pròpia deixa de ser oficial; desapareix del panorama públic, de l'administratiu i de l'ensenyament i queda reclòs a l'àmbit col·loquial i familiar. La prohibició taxativa de l'ús culte de l'idioma retarda la represa literària fins a ben entrada la dècada dels anys cinquanta.

La poesia

La veritable represa literària es produeix ja a la dècada dels anys cinquanta, amb dues tendències dominants ja conreades abans de la guerra: la poesia de tradició simbolista i la poesia avantguardista....

Continuar leyendo "Poesia i narrativa catalanes després de la Guerra Civil: simbolisme, realisme social i Enric Valor" »

La poesía gallega entre 1936 y 1976: Xeración do 36, Promoción de Enlace y Xeración das Festas Minervais

Otras lenguas extranjeras3,97 KB

A poesía entre 1936 e 1976: a Xeración do 36, a Promoción de Enlace e a Xeración das Festas Minervais


A XERACIÓN DO 36

Principais direccións poéticas:

Neotrobadorismo. Ten representantes como Xosé María Álvarez Blázquez (Cancioneiro de Monfero) e Álvaro Cunqueiro (Dona de corpo delgado).

Clasicismo. Ricardo Carballo Calero, Aquilino Iglesia Albariño e Xosé María Díaz Castro.

Socialrealismo: Celso Emilio Ferreiro.

AQUILINO IGLESIA ALBARIÑO

Cómaros verdes: É o primeiro título importante da literatura galega na posguerra. Nesta obra atópanse poemas nos que continúa afastándose dos moldes formais clásicos, o que non sempre produce bos resultados (o mellor da poesía de Iglesia Albariño aparece baixo o rigor das formas clásicas)...

Continuar leyendo "La poesía gallega entre 1936 y 1976: Xeración do 36, Promoción de Enlace y Xeración das Festas Minervais" »

Barroc i Romanticisme: Característiques, Poesia Popular i la Renaixença Catalana

Otras lenguas extranjeras5,24 KB

1. Explica què és el Barroc i les seves principals característiques

El Barroc va ser un moviment cultural que es va estendre per la literatura, l'escultura, la pintura, l'arquitectura i les arts escèniques, i que va néixer al segle XVII. En molts aspectes va ser un moviment antitètic al Renaixement.

El Barroc posava de manifest els aspectes següents:

  • Consciència de la mort, la brevetat de la vida, el caràcter efímer del plaer i de la degeneració humana, i, com a conseqüència, una actitud essencialment pessimista i desenganyada.
  • Les tensions i contradiccions de la condició humana i l'emfatització dels elements contraris: la vida i la mort, el lirisme i la burla, la bellesa i la lletjor, la veritat i la mentida, etc.
  • En literatura,
...
Continuar leyendo "Barroc i Romanticisme: Característiques, Poesia Popular i la Renaixença Catalana" »

Origen y evolución de la lengua catalana: del latín vulgar a la poesía trovadoresca

Otras lenguas extranjeras3,07 KB

Origen i evolució de la llengua

La llengua que parlem va néixer a una banda i altra del voltant dels Pirineus. És el resultat dels canvis que ha experimentat durant segles les diverses necessitats comunicatives dels parlants.

La major part del nostre lèxic prové del llatí vulgar, forma col·loquial de la llengua introduïda a la península Ibèrica a partir del segle II aC en el procés de romanització. Va influir el major grau de romanització de la zona mediterrània peninsular i la major proximitat a Roma.

També hi han sigut claus tant la influència de les llengües dels pobladors anteriors als romans (el substrat: ibèric, celta o basc), època posteriors (superestrat: germànic i àrab) o altres llengües veïnes (adstrat: occità,...

Continuar leyendo "Origen y evolución de la lengua catalana: del latín vulgar a la poesía trovadoresca" »