Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Primaria

Miquel Costa i Llobera

Miquel Costa i Llobera nació en Pollença en 1854. Hijo de una familia acomodada de propietarios rurales, cursó el bachillerato en la ciudad de Palma y fue discípulo de Josep Lluís Pons i Gallarza. Durante los años 1872 a 1875 estudió Derecho en Barcelona. En 1883 se despertó en él la vocación religiosa y marchó a estudiar a la Universidad Gregoriana de Roma, donde se ordenó sacerdote en 1888. Hasta bien entrado el siglo XX, alternó la escritura de poesía en castellano y en catalán, y se decantó definitivamente por esta última. En 1902 obtuvo el título de «Mestre en Gai Saber» y en 1906 presidió los Jocs Florals de Barcelona. Josep Carner y Guerau de Liost, en un homenaje que se le rindió en el Ateneu...

Literatura trobadoresca

1) La literatura trobadoresca és un gènere literari que comprenia totes les composicions poètiques dels trobadors de la baixa edat mitjana i es concentra en territoris occitans i catalans.

• Trobadors: componien els poemes juntament amb la melodia i la música, destinades a ser difoses pel cant dels joglars.
• Joglars: eren els intèrprets musicals dels textos escrits pels trobadors, la persona que transmetia amb el seu cant i instrument les obres èpiques dels segles XII i XIII.

Característiques de l'amor cortés

• Atracció de la dama, normalment mitjançant els ulls (la vista).
• Culte de la dama de lluny.
• Declaració de la devoció apassionada.
• Actes de valor heroic per guanyar el cor de la dama.
• Consumació de l'amor secret.

La poesia catalana a partir dels anys seixanta

A finals dels seixanta, el realisme entra en crisi. Apareix una nova generació de poetes que redescobreix Josep Carner i Carles Riba. Influïts pel simbolisme i el surrealisme, experimenten amb el llenguatge. Destaquen Maria Mercè Marçal i Josep Piera.

Els trets més destacables són:

• Una actitud més intimista.

• La manifestació del món cultural a través de la intertextualitat (J. V. Foix feta per Carles Torner).

• La recreació sublimada del món prohibit de la infància i la joventut viscudes.

• La incorporació de la cultura moderna: el cinema i el còmic serveixen per experimentar sobre les possibilitats dels gèneres poètics i narratius.

• El retorn a l’estètica simbolista i formalista i a l’existencialisme.

Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés començà a escriure poesia a la postguerra, però fou conegut sobretot a partir dels anys 70. Escrigué des de la perifèria literària que era aleshores València.

L'obra poètica d'Andrés Estellés és original i exuberant. Fou un poeta apassionat que retratà la vida quotidiana. Els seus temes principals són l'amor, la mort, el sexe, la por, la ciutat, el camp i la dona.

En la variada temàtica de la seua lírica, Estellés fa bandera d'un sentiment cívic col·lectiu. La dignitat personal i civil és un dels valors més incontestables. La pàtria és per a ell el drama col·lectiu d'un idioma.

És un poeta de descripcions detallistes. En plena postguerra, Estellés, que fou periodista, manté...

Origen i definició de l'Escola Mallorquina

El terme va ser usat per primera vegada per Josep Lluís Pons i Gallarza i Miquel dels Sants Oliver a final del segle XIX per designar l'aportació dels escriptors mallorquins a la Renaixença. Per tant, es pot parlar d'Escola Mallorquina des de la poesia dels poetes romàntics fins a la poesia dels anys 50.

Gabriel Alomar va donar al concepte d'Escola Mallorquina una doble perspectiva:

• Esteticoliterària: reflecteix les principals característiques de l'escola, com ara el classicisme i la revalorització de l'aspecte formal del poema.
• Cultural i cosmopolita: pretenia la integració de la literatura mallorquina, amb totes les seves singularitats, dins la cultura catalana en general.

Cal dir també que...

Les cròniques catalanes medievals

La crònica de Jaume I

La crònica de Jaume I o Llibre dels feits es presenta de forma autobiogràfica. El rei hi usa el nós majestàtic i el jo i, tot i que no el va escriure materialment, sí que en va revisar i aprovar la redacció. Escrita en dues etapes (l'any 1244 i el 1274), ens ha arribat a través d'una traducció al llatí i de còpies en català.

Jaume I es presenta a la crònica com el protagonista absolut, tant en els episodis decisius històricament i políticament, com en els de la intimitat més personal. A la vegada, el tarannà del rei va des de la bel·ligositat agressiva en les grans campanyes militars —hi són llargament explicades les conquestes de Mallorca i de València—, fins a la...

1. Notas sobre a súa vida, pensamento e estética

Ourensán de familia acomodada, pasa a súa nenez en compaña de Ramón Otero Pedrayo. Estudou en Santiago de Compostela e Madrid, e volveu a Ourense para traballar na Administración de Facenda e, posteriormente, como profesor de Historia na Escola de Maxisterio.

Na súa traxectoria intelectual podemos diferenciar tres etapas:

• 1. Época non galeguista: A da revista La Centuria, anterior ao ingreso nas Irmandades da Fala e á fundación da revista Nós. Xa aparecen algúns dos seus principios filosóficos: o irracionalismo gnoseolóxico e unha visión cíclica da historia. No campo da estética recibe a influencia dos movementos simbolistas europeos de entre dous séculos e centra o seu interese

La poesia èpica de Jacint Verdaguer

El valor dels poemes èpics, llegendaris i històrics de Verdaguer augmenta, pel fet que no hi ha cap precedent dins de la literatura catalana.

• L'Atlàntida (1877): és una obra definitiva per a la Renaixença. És un poema integrat per deu cants i una conclusió, que narra l'enfonsament del continent dels atlants. L'obra aprofita el poema L'Espanya naixent que Verdaguer havia presentat als Jocs Florals, i va ser traduïda a diverses llengües. El fet innovador rau en el protagonisme dels elements naturals; no triava herois humans com exigia l'èpica, i això es va etiquetar com a poema geològic. A nivell narratiu, a més de la part descriptiva, es destaca la narració dels fets, que utilitza elements de

Benet i Jornet y la renovación del teatro catalán

En 1964 comienza una nueva etapa para el teatro catalán con el estreno de D'UNA VELLA CONEGUDA OLOR de Benet i Jornet. Sus primeras obras, enmarcadas en la renovación propuesta por grupos como la Agrupació Dramàtica de Barcelona, se inscriben en los postulados del realismo histórico. La escena de D'UNA VELLA CONEGUDA OLOR se sitúa en Barcelona durante el verano de 1962.

Esta base realista del teatro de Jornet fue progresivamente formulada por medio de la experimentación formal.

Ruptura y experimentación

MARC I JOFRE o ELS ALQUIMISTES DE LA FORTUNA supusieron una ruptura con los textos anteriores, ya que ofrecían una nueva propuesta teatral que incorporaba elementos de distintos géneros...

Variedades sociales

Factores que determinan la variedad social

• Edad: según la capacidad de adaptación a los cambios lingüísticos.
• Profesión: depende de la actividad profesional. Tecnolectos y jergas.
• Nivel sociocultural: nivel de instrucción o la capa social a la que perteneces.
• Hábitat: en el medio rural predominan los rasgos lingüísticos más conservadores; en el medio urbano, mayor receptividad a la innovación.

Niveles de lengua

Nivel culto

Modelo más alto, propio de hablantes de formación cultural elevada. Discurso fluido y continuo, cantidad y variedad de recursos, precisión y riqueza léxica, construcciones sintácticas claras (abundantes nexos). No admite vulgarismos y evita las palabras comodín.

Nivel medio

También denominado nivel...