Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Primaria

Vocal neutra

Vocal neutra: 1. A final de substantiu o adjectiu masculí (e) i femení (a). Excepcions: (a) paraules masculines acabades en -ara, -ista, -cida i la majoria acabades en -ma i -ta; i paraules femenines (e) acabades en -aire i -icie; altres com torre, verge, mare, febre o llebre.

2. Adjectius de dues terminacions masculí (e) femení (a): digne, digna; variables i invariables: home/dona solemne.

3. A si és la darrera lletra i E si és la penúltima. Excepcions (e): infinitius acabats en -re i -obre; omple, corre i vina.

4. Cal trobar una altra paraula de la mateixa família, excepte neixer, créixer i jeure.

5. Si no es dona cap d'aquests casos, caldrà mirar com s'escriu en les altres llengües romàniques.

Les vocals "o" i "u"

• Escriure

Crònica de Bernat Desclot

En Bernat Desclot fou un funcionari de la cancelleria de la Corona d'Aragó que tenia moltíssims coneixements de la política exterior a la Corona d'Aragó. Fou testimoni de molts dels fets que explica, però sempre mostra objectivitat, excepte quan manifesta la seva admiració per Pere II, el Gran. Va escriure la crònica entre 1283 i 1288.

Crònica de Ramon Muntaner

Ramon Muntaner va ser un cavaller que participà en la conquesta de Menorca, en la lluita contra els francesos a Sicília i preparà l'expedició dels almogàvers a Orient. La seva crònica és un llibre de memòries on narra aventures amb els reis d'Aragó; per als regnats anteriors fa servir textos historiogràfics i cançons de gesta.

Les principals...

El Gènere Més Important de la Postguerra

La poesia va ser el gènere més important del període de postguerra, exercint un valor simbòlic de resistència cultural i lingüística. A València, destaca la tasca de recuperació a través de les activitats culturals de Lo Rat Penat. Els principals corrents poètics van ser:

Dècades de 1940 i 1950

• Poesia postsimbolista: Els trets principals són la perfecció formal i l'allunyament de la realitat. Es produeix una humanització del contingut com a conseqüència de la guerra i l'experiència de l'exili. Els temes recurrents són la mort, el destí personal o col·lectiu, etc.
  • Autors i obres: Carles Riba (Elegies de Bierville) i Josep Carner (Nabí).
• Poesia d'avantguarda i experimental: Recupera

Literatura catalana als anys 20 i 30

LIT. 20,30: Bartomeu R.P. Després de la confluència dels moviments noucentista i avantguardista durant els anys 20 i 30 del segle XX, la literatura catalana va viure un procés de renovació dels diferents gèneres representats per un seguit d'autors.

La novel·la es va reprendre amb força a partir de l'any 1925, després de l'estancament motivat per la marginació d'aquest gènere per part dels noucentistes i avantguardistes. En les diverses tendències destaca la novel·la psicològica, que se centra en l'interior dels personatges.

Els autors, a través de les seves obres, pretenien refinar i modernitzar la burgesia barcelonina culta. Alguns autors s'inicien en aquesta època però es consoliden després...

Quim Monzó

La narrativa de Quim Monzó reflecteix la vida quotidiana i el modernisme de la societat. Transforma la realitat quotidiana amb la imaginació i aconsegueix apropar-se a les inquietuds del lector, que són també aquelles dels personatges i de l'autor. Posa de manifest les contradiccions de la societat d'aquell temps:

• Incomunicació social i solitud de les persones individuals dins d'un món massificat. Això es mostra mitjançant la deformació, la caricatura i l'absurd.
• Les situacions absurdes expressen les frustracions i desitjos inconfessables dels personatges, que hi són pocs, però ben definits. La seua relació és tensa o indiferent, amb tendència a la rutina, que es trenca amb una situació sorprenent que condueix a un infern.

Historia de la normativización

El idioma gallego careció de normativa ortográfica desde que se dejó de escribir a finales de la Edad Media. Hasta el siglo XIX la lengua no vuelve a aparecer escrita de un modo más abundante, reflejando siempre fielmente la oralidad.

A medida que se generaliza su empleo en la escritura literaria y los escritores se leen entre sí, comienza a fijarse un estándar de carácter diferencialista a inicios del siglo XX, que se consolidará en los años 30 con el labor realizado por Carballo Calero, entre otros, con propuestas de unificación del idioma bajo unas reglas ortográficas y morfológicas. La guerra civil anula estas iniciativas hasta que, con la creación de la editorial Galaxia en 1960, se refuerza la...

Cuatro crónicas catalanas

Quatre cròniques

La Crònica de Jaume I o Llibre dels fets

Parece que la conquista de Mallorca (1229) impulsó su redacción y la obra debió de estar casi acabada poco antes de la muerte de Jaume I. Sin embargo, las copias que tenemos son posteriores (el manuscrito más antiguo conservado es de 1343). Narra, de forma autobiográfica, la vida y las gestas más importantes del rey (sobre todo las conquistas de Mallorca y València). La historia comienza con su nacimiento y acaba con su muerte (del 1208 al 1276). Aunque fue dictada por el propio Jaume, la obra fue redactada por escribas.

La Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats

Escrita por Bernat Desclot el 1288. Narra...

Vicent Andrés Estellés

Va néixer a Horta i va morir a València. Hi ha uns fets que marquen la seva obra: ser de poble, viure la por de la guerra i la misèria de la postguerra, les morts familiars, la malaltia i el patiment físic, els oficis que va aprendre, l'amor i la sexualitat, els fills, el compromís militant polític i civil, les dificultats econòmiques, la lluita, l'esperança...

Va ser un poeta prolífic (que produïa molt), que va publicar la seva obra de forma dispersa i en un procés continu de reelaboració.

Característiques principals

• Visió tenebrosa definida pel sofriment.
• Realisme històric molt personal.
• Pretén ser proper al poble.
• Quotidianitat.
• Eròtica explícita.

Obres destacades

Destaquen Llibre de les meravelles i Mural

Francesc Eiximenis

1.4 Francesc Eiximenis: va néixer a Girona entre 1327 i 1332. Va ingressar en el convent dels franciscans de la seua ciutat i va complementar-ne la formació intel·lectual estudiant a les universitats d’Oxford, de París i de Tolosa. Va viatjar per tota Europa i, quan va tornar a Catalunya, s’havia convertit en un frare d’una formació intel·lectual sòlida i de gran prestigi, i es va dedicar a la predicació i a l’ensenyament.

A València va actuar com a conseller i home de confiança dels jurats, i hi va intervenir en resoldre problemes socials que hi havia en aquell moment. A València va escriure la major part de les seues obres. El 1408 Benet XIII el va consagrar bisbe d’Elna. Va morir poc després, l’any...

Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual

A la dècada dels 70 es publicaren dues obres que superaren el realisme i inclinaren la poesia catalana cap al simbolisme i l'experimentalisme: Els miralls (Pere Gimferrer) i Poesia rasa (Joan Brossa).

Característiques principals

Les característiques d'aquesta poesia van ser les següents:

• El poeta introdueix el lector dins del text, de manera que l'escriptura no necessita un argument.
• La poesia es considera un discurs contrari a la lògica del realisme.
• La paraula suggereix més que no pas descriu.
• S'usen nous arguments, com ara la ruptura amb els valors de la tradició cultural.

La poesia valenciana

La poesia valenciana, de forma simultània a la catalana, s'allunyà del realisme i trobà...