Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

Contexto Sociopolítico y Literario

El final de la Guerra Civil comportó la eliminación de las instituciones republicanas y de los organismos culturales existentes, con la consecuente supresión de los derechos democráticos. En este contexto, durante la postguerra, la miseria intelectual devino absoluta y se observó un proceso de unificación castellanizadora.

Por lo que respecta a la literatura, encontramos:

• Escriptores depurados y exiliados.
• Falta de editoriales y de público lector.
• Aislamiento de los modelos culturales exteriores.

Todo ello abocó a la narrativa a una producción minsa, a menudo clandestina y fiel a los géneros tradicionales, o bien caracterizada por un rechazo de la realidad y una apuesta por la literatura fantástica.

A...

A Xeración do 36 e a Poesía Social

Á xeración do 36 pertencen os autores que viviron os horrores da guerra e algúns xa tiñan obras publicadas antes dela. Autores destacados: Díaz Castro, Álvaro Cunqueiro, María Mariño e Pura Vázquez.

Especial mención merece Celso Emilio Ferreiro, que co seu libro Longa noite de pedra inaugura a poesía social da etapa franquista. Esta corrente déuse tamén na poesía española, mais non se detén só na crítica á opresión franquista, senón que nel trátanse tamén temas universais baixo a perspectiva socialista (lémbrese o poema ''Irmaus'').

A Promoción de Enlace

Á promoción de enlace pertencen aqueles autores nados entre os anos 20 e 30 e, polo tanto, os máis prexudicados polo sistema, porque...

Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 - València, 1993) va començar a escriure poesia a la postguerra, però va ser conegut sobretot a partir dels anys 70. Va escriure des de la perifèria literària que era aleshores València, i el situem en el «Grup poètic de postguerra» (1943-1960).

L'obra poètica d'Andrés Estellés no és fàcil d'encasellar, perquè és prolífica, original i exuberant. Escriure poesia va ser per a ell una necessitat gairebé biològica. Va ser un poeta apassionat que va retratar admirablement la vida quotidiana. Els seus temes són l'amor, la mort, el sexe, la por, la ciutat, el camp, la dona.

Un sentiment cívic i col·lectiu

En la variada...

Miquel Martí i Pol

Roda de Ter (1929-2003) és el poeta català més llegit de tots els temps. D'extracció humil, va treballar en una fàbrica tèxtil del seu poble durant 30 anys, fins que l'esclerosi múltiple que va patir des del 1970 el va recloure a casa. Es caracteritza per un llenguatge i una temàtica propers als principis literaris del **realisme social**, i això l'ha convertit en un poeta popular. Guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1991.

Etapes creatives

a) La seva primera etapa creativa comença a finals dels anys 50 i va estar marcada pel **qüestionament dels valors del catolicisme** imperant en què va ser educat durant la postguerra, crisi que va resoldre obrint-se a la **realitat social** del seu entorn...

Normativització

Al llarg de tot el segle XIX, el català es va veure envoltat d'una polèmica que, lluny de reforçar la recuperació lingüística, emfatitzava un problema i endarreria la finalitat de la Renaixença. La llengua al segle XIX no tenia una normativització única per a tots els parlants.

Els intel·lectuals sabien que calia cercar-ne una que servís per a depurar el lèxic i l'ortografia i així tenir un instrument adequat per a la creació literària. Això va provocar una polèmica al voltant del model de llengua amb què calia basar-se per crear-ne les normes lingüístiques: el català "acadèmic" o el català "que ara es parla". Els primers volien fixar les normes a partir de l'estudi dels clàssics catalans medievals, i...

La cultura catalana i la producció literària sota el franquisme

Per a parlar de la producció literària de postguerra, hem de parlar de la nostra cultura sota el franquisme. Malauradament, la nostra llengua deixava de ser oficial; els progressos aconseguits durant la República quedaren abolits. La llengua desapareixia del panorama públic, de l'administratiu i de l'ensenyament, i tornava la clandestinitat.

No obstant això, malgrat la falta d'una infraestructura editorial, en la dècada del 1950 apareix la novel·la més complexa i colpidora d'aquest temps: Incerta Glòria, de Joan Sales, que patí censura i on es narra l'experiència de la guerra des del punt de vista dels vençuts.

Durant els anys 60 i 70, amb la dictadura ja consolidada,...

Introducció a les quatre grans cròniques

Les obres en prosa de tema històric més rellevants de la baixa edat mitjana són les quatre grans cròniques que narren les gestes dels reis de la Corona d'Aragó. La crònica és un gènere informatiu que explica uns fets amb predomini de l'objectivitat, on es barregen alguns elements llegendaris; en la subjectivitat s'observa la intenció de justificar la política duta a terme pels mateixos reis, en un context ideològic teocèntric en què s'identificava la voluntat reial amb la de Déu.

Característiques generals

• Elements de ficció: Hi trobem elements de ficció sovint procedents de la literatura cavalleresca.
• Patriotisme: Tant l'exaltació de l'esperit de la nació com la justificació de la política

La narrativa catalana després de la Guerra Civil

Abans de la Guerra Civil semblava que s'havia encetat un camí cap a la normalització de la narrativa; però, en acabar aquesta, el govern franquista va prohibir l'ús públic i oficial de la nostra llengua. A més, es van abolir els estaments i organismes oficials i les activitats culturals: revistes, diaris, ràdio i editorials.

És lògic pensar, doncs, que tot això va afectar de manera decisiva la narrativa, ja que es va interrompre l'activitat dels escriptors que havien començat a publicar abans de la guerra, i la falta de llibertats i d'un àmbit literari va dificultar l'aparició de nous escriptors.

L'exili

Molts d'ells, com Pere Calders o Mercè Rodoreda, van exiliar-se: la majoria a...

Modernisme (Simbolisme i Vitalisme)

1. Moviment literari representat per poetes francesos. El seu objectiu era la recreació d'un món imaginat a partir de l'expressió de les percepcions sensorials. A diferència dels escriptors realistes, per als simbolistes escriure no és descriure la realitat sinó suggerir a través de símbols; creuen en l'art com si fos una religió.

2. Corrent filosòfic que va néixer de la interpretació de l'obra del filòsof alemany, segons el qual s'enfoca la vida com una voluntat de poder. El principi més important és la voluntat. El representant més destacat d'aquest corrent és Joan Maragall.

L'Escola Mallorquina

A principis del segle XX, les illes estaven marcades per una situació d'immobilització, de provincianisme...

LA POESIA DE MIQUEL MARTÍ I POL

Nascut a Girona, la seua vida està lligada a una classe i condició social determinada, vinculada amb el seu poble i a la fàbrica tèxtil on va viure sempre i on treballa des de molt jove. És un poeta compromès amb la seua terra. L'experiència d'una malaltia degenerativa, que va contraure als 70, va suposar un canvi en la seua manera d'escriure.

D'altra banda, als 80 va col·laborar amb el cantautor Lluís Llach amb el disc Un pont de mar blava, i així sorgeixen els poemes musicats per Llach. A partir d'ací, Martí i Pol es va convertir en un personatge mediàtic i conegut. A més, ha col·laborat amb altres cantants com Paco Muñoz.

En resum, aquesta poesia, de lectura directa i accessible, connecta amb...