Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

Elements formals de renovació narrativa

Els anys anteriors a la Segona Guerra Mundial es caracteritzen per l'allunyament de la forma de narrar realista, la incorporació de noves tècniques i per la influència dels grups d'avantguardes. Encara que Kafka no s'identifica amb cap dels moviments literaris de l'Europa del seu temps, el seu estil és concís, equilibrat, exacte i amb un matís d'ironia.

Elements formals

Estètica expressionista

L'Expressionisme és un moviment cultural sorgit a Alemanya a principis del segle XX. S'entén com la deformació de la realitat per a expressar de forma més subjectiva l'ésser humà i la naturalesa, donant primacia a l'expressió dels sentiments més que a la descripció objectiva de la realitat. La narrativa...

Poesia entre 1920 i el final del segle

Aquest moviment ens trobem amb una poesia culta, elegant i ben feta. Un llarg nombre d'escriptors realitzen una important tasca literària orientada al redreçament cultural de la nostra comunitat lingüística. Les principals tendències són:

• Pervivència del model noucentista
• Postsimbolisme
• Poesia metafísica i existencial
• Lírica de caire social o realisme històric
• Pervivència de l'escola
• Nous valors

Carles Riba

Neix a Barcelona el 1893 i mor el 1959. Va ser un intel·lectual format dins el corrent noucentista. Va estudiar dret, filosofia i lletres. Es va casar amb Clementina Arderiu. El 1939 s'exilia a França, però cap al 1943 torna a Barcelona. En tornar, fa de mestre dels poetes postsimbolistes.

Obra

Comença...

El Renacimiento en la Corona de Aragón (siglo XVI)

El Renacimiento es un fenómeno europeo de cambio civilizatorio lento, seguido de transformaciones en las estructuras económicas, en la vida social, política e intelectual, que hacen que se modifiquen lentamente las preferencias literarias, los cánones de las bellas artes y los gustos estéticos; también las costumbres sociales, la religión popular y las relaciones públicas.

Renacimiento o Humanismo

Factores:

• Conflictos con la Iglesia y la nueva ciencia.
• La Reforma.
• El redescubrimiento de los clásicos.
• Una nueva manera de enfocar la vida.

Antecedentes: Dante, Petrarca y Boccaccio (literatura); Giotto (pintura); Brunelleschi (arquitectura); Maquiavelo y Castiglione (política).

Leonardo da Vinci...

Quim Monzó

Quim Monzó és l'autor que més i millor ha conreat la narrativa breu en la nostra literatura, amb llibres d'èxit com «Uf, va dir ell» (1978), «El perquè de tot plegat» (1993), «Guadalajara» (1996) o «Mil cretins» (2007).

L'autor presenta molt rigor en la tècnica de la narració curta i una uniformitat d'estil que no té res a veure amb la simplificació lingüística. Cada paraula i cada frase aconsegueixen desfer-se del seu ús diari neutre; les frases fetes deixen de ser tòpiques. Es pot dir que la seua prosa és inimitable.

Monzó és un mestre del conte literari modern, caracteritzat perquè els referents urbans esdevenen metàfores dels valors que conformen la societat actual: el consumisme, la despersonalització...

Tendències de la postguerra fins a finals dels anys 70

Durant els anys immediatament posteriors a la Guerra Civil, els poetes s'agrupen en dues grans tendències. D'una banda, es conrea una poesia hermètica que explora els límits del llenguatge i la paraula i que es pot classificar dins el corrent simbolista i avantguardista. De l'altra, a partir de la dècada dels 50, s'escriu un tipus de poesia compromesa amb la realitat, l'anomenat realisme històric. A més, cal destacar la poesia de Salvador Espriu.

La poesia simbolista

La poesia simbolista es caracteritza per la perfecció formal i l'allunyament de la realitat. La novetat implantada és la humanització del contingut com a conseqüència de la guerra i l'experiència de l'exili. Així,...

Vicent Andrés Estellés: Context i Temàtica

Vicent Andrés Estellés va nàixer a Burjassot l’any 1924, en el si d’una família de forners. Va viure com a xiquet la Guerra Civil i d’adolescent la postguerra, fets que van marcar profundament la seua obra. Pel que fa als temes predominants en la seua producció, cal destacar el compromís cívic i la temàtica amorosa.

El compromís cívic i la crònica de postguerra

Estellés es presenta com a intèrpret de les reivindicacions del seu poble. En aquesta defensa de la dignitat personal i civil, s’hi percep la influència de Carles Riba. Vicent Andrés Estellés escriu des d’un exili interior, nacional i de classe, i així esdevé el gran cronista de la València de la postguerra, marcada...

El teatre al primer terç del segle XX

A la dècada del 20, les obres teatrals que es donaven eren del gènere de l'alta comèdia, o la comèdia burgesa, un gènere demandat pels noucentistes. Es centrava en els personatges de la burgesia, amb personatges i situacions prototípiques. L'autor que destaca és Josep Maria de Segarra.

Postguerra i censura

Després de la Guerra Civil, el teatre en valencià va ser proscrit dels escenaris. Només les produccions en castellà tenien lloc en l'espai social limitat que es presentava. Aquesta situació féu que estiguera desconnectat del teatre europeu i nord-americà que es realitzava després de la Segona Guerra Mundial. Fins al 1946 no s'autoritzaren representacions que no foren en castellà.

La recuperació

Enric Valor (Castalla, l'Alcoià, 1911 – València, 2000)

Enric Valor és una de les figures més destacades del segle XX. Com a gramàtic i lexicògraf, va escriure obres tan rellevants com Millorem el llenguatge i La flexió verbal.

Les rondalles

Enric Valor va recopilar un corpus de trenta-sis rondalles de la tradició oral valenciana, de gran valor folklòric. Més enllà de dur a terme una simple col·lecció de relats tradicionals, les va dotar de valor literari, convertint-les en autèntiques peces literàries. Es classifiquen en tres tipus:

• Rondalles meravelloses
• Rondalles de costums
• Rondalles d'animals

Característiques de les rondalles de Enric Valor

Les rondalles de Enric Valor presenten unes característiques que les diferencien d'altres...

3 Sí, estic d’acord, ja que Mercè Rodoreda en les seves novel·les fa un profund anàlisi dels pensaments i sentiments de les dones, que són les protagonistes, per mitjà del monòleg interior. En les seves obres, Rodoreda mostra en la vida infantil tot el que és felicitat, però en canvi fa que l’adolescència simbolitzi un patiment, que queda reflectit en la protagonista. Són dones marcades pel desengany, el dolor i la solitud. Les seves obres estan plenes de simbolismes. En Aloma, descriu el pas de la joventut a l’adolescència per mitjà de la relació íntima. La plaça del diamant, que tracta de la maduresa i és considerada una obra molt important de la nostra literatura, narra la vida personal i psicològica de la protagonista,...

Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70.

A València el sainet és el gènere més representat, tot i que algunes veus propugnen, sense massa èxit, una renovació i modernització del nostre teatre. El 1956, a Catalunya, l'Agrupació Dramàtica de Barcelona dóna un gran impuls al teatre en la nostra llengua, programant autors clàssics —com Shakespeare o Txékhov—, contemporanis de fora —Ionesco, Brecht o Green— i de casa, com Joan Oliver, Salvador Espriu, Joan Brossa o Manuel de Pedrolo.

Quant als autors, Pere Quart fa una crítica ferotge de la burgesia. Joan Brossa opta per un teatre més surrealista i, amb el que anomena poesia escènica, se centra en la vida quotidiana. Manuel de...