Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

Valora la repercussió de l'assaig de Joan Fuster en el context de l'època

La repercussió de l'obra de Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) a partir dels anys 50-60 del segle XX fou enorme. En el panorama literari valencià de llavors, molt mediocre, l'aparició d'un escriptor com Joan Fuster resulta, senzillament, insòlita: un jove suecà, amb estudis de Dret, però que es decanta per la literatura i el periodisme.

Destrueix el mite de les suposades arrels prehistòriques, ibèriques, romanes, visigòtiques o àrabs dels valencians actuals, per assenyalar-nos la nostra data de naixement (1238) i el nostre marc nacional (Nosaltres els valencians, 1962). Aborda l'estudi dels nostres clàssics amb un rigor i un estil inigualables, tant els medievals...

La literatura de postguerra: de la postguerra a la transición democrática

La guerra civil supuso un proceso de españolización en la literatura. La postguerra anuló el programa de normalización iniciado por la Renaixença y continuado por el modernismo y el noucentisme. Esta situación provocó la desorientación de los intelectuales.

Las actuaciones represoras principales del régimen franquista fueron suprimir y transformar los organismos culturales propios de Cataluña, que fue ridiculizada y tildada de casera; confiscar y suprimir diarios y revistas considerados peligrosos por el nuevo gobierno. El principio de una represión política y de un proceso de descatalanización tenía un único objetivo: hacer desaparecer Cataluña como pueblo....

Jaume Roig i L'Espill

Context i biografia de l'autor

Entre totes les obres satíriques del segle XV, la més destacada és L'Espill, de Jaume Roig. Aquest autor va nàixer a València al començament del segle XV, en el si d'una família burgesa. Com a metge, va assistir diversos membres de la noblesa, com Maria de Castella, muller d'Alfons el Magnànim, o les monges de la Trinitat. Va morir l'any 1478.

Característiques formals i intenció moral

L'Espill és un llarg poema format per molts versos, cadascun dels quals és tetrasíl·lab; el poema s'estructura com una tiratallonga de redolins. Això dona molt de ritme al text i contribueix a crear efectes humorístics.

L'Espill pertany a una llarga tradició de debats intel·lectuals al voltant de...

Llengua i estil del Tirant lo Blanc: Personatges i inspiradors

Nivells estilístics en la novel·la

Estilísticament, dos nivells es juxtaposen al Tirant lo Blanc. D'una banda, un estil culte i retòric, l'estil de “valenciana prosa” introduït a la literatura pel corrent humanístic i conreat amb gran perfecció per Rois de Corella. Es tracta d'una prosa recargolada, utilitzada per pràcticament tots els personatges, que és present als parlaments, als conhorts, a les lamentacions i als diàlegs ampul·losos i erudits, i que intenta reflectir, morfològicament i sintàcticament, la prosa llatina.

Algunes de les característiques de la “valenciana prosa” detectables a la nostra novel·la són:

• Llatinismes.
• Adjectius anteposats al nom.
• Tendència

Joan Francesc Mira, traductor, novelista y ensayista, es también autor de una abundante producción ensayística, constituida por artículos publicados en diarios y publicaciones periódicas, que después han aparecido recogidos parcialmente en volumen. Se trata de artículos que suelen partir de una anécdota de la vida cotidiana, dirigidos al lector común y redactados con un lenguaje no especializado ni académico, sino literario. Sus artículos son un producto del columnismo de opinión, que Mira ha practicado con una gran regularidad.

En sus artículos hay un gusto por el juego, por la ironía, más o menos divertida, pero siempre dispuesta a organizar una reflexión sobre lo que observa. En general, pretende hacer ver que nuestra civilización...

La Transición española: de la reforma política a la democracia

La culminación del programa de reformas de Suárez tenía como objetivo esencial la celebración de elecciones democráticas para formar nuevas Cortes, pero debía ser aprobada por las Cortes orgánicas, instituciones dominadas por los franquistas. Para lograr su aprobación sin modificaciones, tanto Adolfo Suárez como Torcuato Fernández-Miranda emplearon todos sus recursos e influencias, así como todos los resortes que les permitían las leyes. La idea era llegar a la democracia parlamentaria desde la legalidad vigente, manteniendo la paz social y el control del proceso por la Corona y el Gobierno.

El Consejo informó positivamente sobre el proyecto de ley. Después, la Ley

Assagistes i escriptors valencians i catalans

Joan Fuster

J. Francesc, assagista. Els valencians, La terra, Introducció a un país, Cultura, Llengua, Nació. Articulista brillant, la literatura és mots, temes i enfocaments amb més públic. No es va centrar tant en el País Valencià: assaig món, urgent, puntual, periodístic. Assaig poètic; compromís amb el país i la cultura. Vol ser ciutadà valencià i actiu políticament: plataforma Valencians pel Canvi i candidat al Congrés pel Bloc Nacionalista Valencià. Reflexions sobre la pròpia experiència i la dels lectors; més fàcil per als lectors. Alguns crítics consideren que només per als valencians té limitacions els seus treballs. Tema fonamental, però també nacionalisme vàlid...

Els argots i els tecnolectes

Els argots

Són una de les manifestacions més clares de la variació diastràtica i també són varietats lingüístiques pròpies d'un grup d'usuaris que presenten mots o expressions que identifiquen aquest grup com a col·lectiu social.

• Argot escolar: profe, fer fugina, mates, carabassa...
• Argot juvenil: guai, tope, ratllar...
• Argot professional: molta merda (sort)...

Argot tècnic

Els argots tècnics dels metges, notaris, informàtics...

Mecanismes lingüístics

• Metàtesi o transposició de fonemes o síl·labes dins d'una paraula.
• Apòcope o escurçament de mots: filo, poli, mani, bolis...
• Annexió d'afixos: calabosseris (calabós).
• Jocs de derivació: bareto, itrona...
• Transposició de significats: dàtils (dits), carabassa

Les propietats textuals

Els textos han de complir les tres propietats que els defineixen com a unitat comunicativa que supera l'àmbit de la gramàtica oracional: l'adequació pragmàtica al context comunicatiu, la coherència semàntica i estructural i la cohesió sintàctica entre les unitats lingüístiques que l'integren.

L'adequació pragmàtica

És la propietat textual responsable de l'adaptació dels textos al context comunicatiu, que es defineix d'acord amb el camp, el mode, la intenció i el to. Per tant, un text és adequat si s'adapta al tema que s'hi tracta, al canal en què s'emet, a la intenció comunicativa que té i als interlocutors que hi participen.

Des del punt de vista lingüístic, l'adequació pragmàtica es manifesta en...

Renovació teatral des de la postguerra fins als anys 70

Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70.

Al principi de la postguerra el teatre català va ser completament prohibit. Més endavant es va començar a permetre, si bé no es permetia traduir obres estrangeres. Les obres que s'hi representaven eren reposicions anteriors a la guerra i textos subjectes a una forta censura. A partir dels anys 50 destaquen Salvador Espriu, Joan Oliver i Manuel de Pedrolo i es permeten les traduccions.

Una altra novetat important per la renovació que va causar, la formació que va oferir a directors, actors i autors i la coordinació de diversos grups teatrals del territori, va ser la fundació de l'Escola d'Art