Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

L'entrada al segle XX: El Modernisme i l'Escola Mallorquina

Context i panorama general

Al tombant dels segles XIX i XX va aparèixer un corrent nou per Europa que es desmarcava dels corrents realistes o romàntics i que, amb diversos noms (Art Nouveau a França i Bèlgica, Modern Style a Gran Bretanya, entre d'altres), defensava la modernitat i la novetat. Aquesta defensa també la trobem en corrents coetanis com l'impressionisme, el simbolisme o el decadentisme.

Tots aquests moviments van promoure la figura de l'artista rebel i bohemi. En aquest sentit, aquests corrents van continuar la idea del romanticisme de divorci entre l'artista (rebel i provocador) i la societat burgesa (de caire conservador).

A Catalunya, els modernistes s'oposen als renaixentistes...

Aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic

El poeta sen mostra com un cronista de la realitat, que viu i pateix amb els altres. Així, les vivències del poble són les vivències del poeta. Hi trobem, doncs, els trets temàtics dels poetes de postguerra, però amb un estil propi de la **poesia realista**.

La poesia d'Estellés, doncs, aporta:

• L'exposició crua de la realitat quotidiana, on predominen els temes de la **fam**, la **mort**, **l'amor i el sexe**, la **misèria** i el **dol** de la postguerra.
• L'estil col·loquial.
• Les referències a la cultura popular.
• La ironia i la parodia, que li serveixen per a denunciar la realitat des de la distància.
• La narrativitat: Estellés explica històries que poden ser interpretades com

Les quatre grans cròniques

Les quatre grans cròniques pertanyen als segles XIII i XIV, una època marcada per l'esplendor de les conquestes i l'expansió de la Corona d'Aragó: la unió d'Aragó, la incorporació de València i les Balears, i l'expansió mediterrània. És una època d'esplendor cultural i social en la qual es viu un període d'estabilitat política i social.

La finalitat d'aquestes obres és justificar actuacions polítiques i deixar constància dels fets segons la mentalitat medieval. A través de les cròniques s'entreveuen suposades cançons de gesta que, si bé s'han perdut, es poden observar en aquests textos.

Els trats principals són:

• To popular en el llenguatge.
• Caràcter autobiogràfic (excepte en la de Desclot).
• Utilització

Característiques de la producció de Salvador Espriu

Existencialisme. A Cementiri de Sinera, les hores el poeta plora la mort dels essers estimats i la del país.

Realisme social

El 1960, amb la publicació de La pell de brau, s'inicia el període realista. El poeta-profeta s'implica en les aspiracions del poble i pren la paraula per moralitzar i demanar que Espanya siga un lloc de convivència, respecte i llibertat.

Les característiques principals de la seua poètica

• La densitat i l'hermetisme, amb símbols procedents del món antic com ara Esther, Antígona o el cec.
• L'aparició de mots que esdevenen símbols per ser repetits i posats en relació amb un significat normalment relacionat amb la mort i amb la llengua.
• Els temes recurrents: la mort

Context sociopolític: els anys posteriors a la guerra civil fins als anys 70

A la censura a la llibertat d'expressió hi hem d'afegir la prohibició de l'ús públic del català. Hi hagué certa tolerància en el conreu de gèneres literaris minoritaris, no tant en l'assaig com en la poesia, amb més textos originals de caire amorós, folklòric i religiós per publicar. Els gèneres, però, que requeriren un gran públic, com els dramàtics, van patir una prohibició i una censura despietades. Pel que fa a la narrativa, va ser el gènere més censurat, atès el seu caràcter més apte per a la difusió d'idees. La lenta recuperació de la narrativa no comença a veure la llum fins ben entrada la dècada dels anys cinquanta.

Narrativa

Destaquen...

Gèneres i recursos de la prosa didàctica, religiosa i moralitzant

Gèneres i recursos de la prosa didàctica, religiosa i moralitzant: faula, exemple o conte que il·lustra una lliçó moral; sermó o exposició oral sobre preceptes morals i doctrinals; poema didàctic o poesia destinada a memoritzar preceptes morals i doctrinals. S'utilitzen interrogacions retòriques, la sentència, la lliçó moral i la gradació, anàfores, bimembracions, paral·lelisme, enumeracions i rimes.

Llengües de Llull

• Llatí: perquè era la llengua de la cultura, de les universitats i dels centres culturals més importants d'Europa.
• Àrab: perquè era la llengua dels infidels i el seu objectiu era la conversió dels infidels; per tant, ho havia de fer amb la seva

La modalització

La modalització és el grau de subjectivitat d’un text.

Podem distingir tres tipus de modalització:

• Modalització deòntica: predomina la funció conativa.
  • Expressa un manament, ordre, consell o desig: reflexioneu, heu de considerar...
• Modalització epistèmica:
  • L’emissor expressa un grau de certesa o un gran coneixement del tema: és indubtable que, sense dubte...
• Modalització valorativa:
  • L’emissor manifesta la seua posició, actitud o opinió envers alguna cosa o algú.

Recursos modalitzadors

• Els substantius i adjectius valoratius: llàstima, lamentable...
• Verbs valoratius i verbs que expressen sentiments: merèixer, desitjar...
• Les perífrasis verbals d’obligació i probabilitat: ha de reflectir, deu haver pensat...
• Els adverbis

Manuel de Pedrolo

Manuel de Pedrolo es la obra más extensa y variada de la literatura contemporánea catalana. Ha cultivado todos los géneros literarios y ha trabajado una gran multiplicidad de temas y técnicas.

Su etapa teatral (1958-1963)

Entre 1958 y 1963 escribió 13 obras teatrales centradas en el sentido de la existencia y la libertad, vistas desde diferentes puntos de vista y con algunas técnicas que nos permiten relacionarlas con el teatro del absurdo. En Cruma, planteó la autenticidad del hombre a partir de premisas heideggerianas: cuanto más auténtico es, más incapaz es de comunicarse en el mundo exterior. En En hmes i no va trató la rebelión de un joven precario contra el conformismo heredado, en obras como Situació, una...

Obra literària de Vicent Andrés Estellés

Les obres de Vicent Andrés Estellés narren la vida social del sud del País Valencià i descriuen la natura d'una manera realista, sense lirisme, com a rerefons de la lluita d'uns homes per sobreviure dia a dia.

Estellés utilitza la tècnica del narrador omniscient i subjectiu. Escriu amb gran precisió, minuciositat i exactitud en el detall, i té un gran domini de la llengua. Els recursos del llenguatge oral que empra provenen directament de la tradició popular, amb els quals el lector pot identificar-se plenament. Usa un model de llengua literària molt equilibrat, que inclou les peculiaritats valencianes.

Principals obres

La seua primera novel·la fou L'ambició d'Aleix. Però l'obra novel·lística...

La razón como fundamento de la Ilustración

La razón es una herramienta poderosa, única y autónoma para resolver todas las cuestiones con su luz esclarecedora y autosuficiente. Se trata, pues, de una razón secularizada, independiente de todo dogma. Ella libera de prejuicios, de las supersticiones, de la ignorancia y de las tradiciones irracionales.

La mayor contribución al afán de conocimiento fue la Enciclopedia. Sus autores querían exponer todos los conocimientos en un sistema general, buscando favorecer un estado de opinión crítico y antidogmático.

La educación como motor de cambio

La educación es el mejor medio para difundir la cultura y destruir prejuicios, intolerancia y oscurantismo. Hace del alumno un hombre capaz de valerse...